11 de desembre de 2018
by papikol
Comentaris tancats a Cucurull Tey, Fèlix
Un intel·lectual compromès
Nasqué a Arenys de Mar, Maresme l’any 1919, estudià al
parvulari “Xifrem” de les monges de la Presentació i després, el batxillerat, a
l’institut de Mataró. Posteriorment, ja durant la guerra, fa un curs accelerat
de magisteri al CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada). És designat director
d’un grup escolar a Terrassa, però renúncia per anar de mestre a Arenys.
EI 1931 funda, junt amb en Daniel Fontrodona, Benet
Maimi, Josep Montmany i en Jordi Palomer la «Joventut Catalanista
d’Arenys». EI 1936 s’afilia a Estat Català, arribant a secretari del Casal
d’aquesta organització a Arenys. A la vegada és responsable de propaganda del
Maresme i, junt amb el President del Casal, en Joan Grau Pera, és delegat per
anar al Congrés que Estat Català fa a Barcelona (22-25 de maig de 1936).
EI 1938 és cridat a files essent destinat al gabinet de
censura de l’Estat Major de l’Exèrcit de Llevant. Després és «milicià de
la cultura» i posteriorment passa a primera línia de foc.
En acabar la guerra intenta entrar a la Universitat,
però, degut als seus antecedents, se li demana un document d’adhesió al
«Glorioso Movimiento Nacional». En no acceptar aquesta imposició, ell
mateix es vetà l’ingrés.
A començaments dels 40 ingressa al Front Nacional de
Catalunya, arribant a ser membre del Consell Nacional. EI deixa per fundar
«Acció Socialista Independentista de Catalunya (1968) que, dos anys més
tard, es dissolgué dins el PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels
Països Catalans). És membre fundador de l’Assemblea de Catalunya (1971), on hi
va com a representant de les Comissions d’Activitats Cíviques del Maresme, la
Selva i el Gironès. De ben antuvi forma part del Secretariat i de la Permanent
de l’Assemblea. És detingut en la caiguda de 67 membres de l’Assemblea que
estaven reunits en el col·legi de les Reverendes Mares Escolàpies de Sabadell.
L’11 de setembre de 1977 és un dels oradors en la primera
diada independentista celebrada al Fossar de les Moreres, després de la mort
del dictador. Membre del Consell Nacional Català, forma part de l’Executiu
(1977-1981). Candidat a les Corts pel BEAN (Bloc d’Esquerra d’Alliberament
Nacional) (1979). Presideix l’IPECC (Institut de Projecció Exterior de la
Cultura Catalana) (1980). És membre de la Crida a la Solidaritat en defensa de
la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana (1981). A les eleccions municipals
de 1983 és elegit regidor de l’ajuntament de la seva vila nadiua.
Escriptor, articulista, conferenciant, poeta, la seva
obra és ingent, ha estat traduïda a diverses llengües. Cal destacar «Panoràmica
del nacionalisme català (1640-1936) en sis volums editada a París (1976).
Es tracta d’un recull lúcid, minuciós i apassionat alliberament» (1978),
«EI fet nacional català a través de la història» (1980), en
que s’hi apleguen introduccions explicatives, cronològiques i textos
documentals per donar veu a tots els sectors socials d’aquest país. Consciència
nacional i «Catalunya nació sotmesa» (1981). Coordina la
secció d’història de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada (Conflent).
Durant dos anys (1963-65) es trasllada a Portugal per estudiar la literatura
d’aquest país, amb una beca de la Fundació Gulbenkian. És membre de l’Acadèmia
de Ciències de Lisboa, del jurat del Premi Víctor Català, del dels Jocs Florals
celebrats a l’exili, a Munic (1977). Una de les troballes de Cucurull en la
seva recerca (s’hi refereix per primer cop el 1970 dins “Orígens i evolució
del federalisme català” fou Josep-Narcís Roca i Ferreras personatge del
segle XIX que formulà els inicis del nacionalisme ideològic català, i
progressista. Durant més de vint anys, Cucurull aplegà (amb el suport de Benet)
centenars de documents d’aquest metge i pensador, especialment articles a la
premsa en qualitat d’editorialista (que apareixen sense signatura) i columnista
polític. Aquest personatge ha donat nom a una associació que Cucurull presidí
(1989), i que també n’és un dels fundadors junt amb en Josep Benet, Agustí
Barrera, Joan Crexell, Josep M. Ainaud, Muñoz Espinalt, Josep Millàs, Jordi
Romaguera i el que això signa, entre altres, del Centre de Documentació i
Estudis sobre Nacionalisme, sota els auspicis de l’Òmnium Cultural (1983)
La seva llarga trajectòria de servei a Catalunya, la
nostra Pàtria, li ha valgut diversos reconeixements en forma de premis i
homenatges: en els Jocs Florals (1935), Personatge Cultural de l’Any (Brasil
1980), el Josep Ixart (1966), Creu de Sant Jordi (1985), guardó del CIEMEN
(Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals) etc.
Va casar-se amb Maria Teresa Coll, amb qui van tenir
quatre fills. En un homenatge pòstum, l’Ajuntament d’Arenys l’anomena Fill Predilecte
de la Vila com «…Escriptor, historiador i polític defensor de les
llibertats nacionals…»
Tinguem molt present l’obra i l’exemple d’en Fèlix
perquè, com diu ell en un dels seus poemes, ens ha ajudat a posar «l’estel
damunt la bandera».
