(Barcelona 1884, Brusel.les 1970)
De ben jove (14 anys) fou ja premiat en un concurs de poesia. Estudià Dret. El 1903 passà a dirigir la revista Catalunya. En aquesta primera època s’atén als cànons modernistes, i rep una forta influència dels simbolistes i parnassians francesos. Aviat, però, evoluciona vers les noves formes, i, així, el 1907, Eugeni d’Ors pot ja escriure una glossa amb el títol de Josep Carner, noucentista.
El 1911 ingressà al Cos diplomàtic, i, des del 1939, ha exercit de professor a les Universitats de Mèxic i de Brusel.les.
La seva activitat literària fonamental ha estat la poesia, però, a més, ha col.laborat en diversos periòdics i ha publicat diverses obres en prosa, en la qual forma, si bé no ha obtingut tanta fama, igualment ha excel.lit. També ha cultivat el teatre.
Els seus libres de poesia més importants són: Els fruits saborosos, considerat com una de les mostres més perfectes de l’art noucentista, Auques i ventalls, en què reprèn la tradició satírica, Bella terra, bella gent, La inútil ofrena, El cor quiet, i el llarg poema Nabí, basat en la història bíblica de Jonàs i obra cabdal de la poesia catalana.
El 1957 publica les seves Poesies Completes, en què feia una revisió total de la seva poesia anterior i s’afegia un recull nou, Absència, expressió de l’enyorament degut a l’allunyament forçós del seu país. En prosa cal destacar Les bonhomies, recull de diverses narracions curtes.
