(Tortosa 1806, Wentworth, Surrey, Anglaterra 1877)
Fill d’un patró de cabotatge mort el 1812 i de Maria Grinyó.
Va ser el més destacat dels capitostos carlins catalans. Estudià al seminari, però abandonà la carrera eclesiàstica, d’acord amb el bisbe, el mateix any que fou tonsurat, per incorporar-se als partidaris de l’infant Carles-Maria Isidre.
Esdevingué famós per les seves gestes militars. El 1835 li van confiar el comandament interí de l’exèrcit carlí del Baix Aragó i, al cap de dos anys, el pretendent Don Carles el nomenà capità general d’Aragó, València i Múrcia.
La seva crueltat -altrament compartida tant per altres correligionaris seus com per molts dels seus adversaris- li valgué el motiu «Tigre del Maestrat». Com a represàlia per la mort d’uns alcaldes en mans carlines, el capità general de Catalunya, Espoz i Mina, va ordenar l’execució de Maria Grinyó, mare de Cabrera.
Lluità en diversos llocs, La Mancha, Andalusia, Soria, Extremadura i després de l'»Abraçada de Vergara» continuà la lluita contra els isabelins; finalment amb els seus addictes, s’hagué de refugiar a França des d’on es traslladà a Anglaterra.
El 1848 entrà de nou a Catalunya i fou el cap més destacat de la Guerra dels Matiners (Segona Guerra Carlina). A partir d’aquest moment inicià la seva evolució ideològica : els manifests eren moderats i hi adoptà una actitud dúctil. Condemnà la guerra civil, les divisions i els odis.
El seu casament (1850) amb Marian Katherine Richards, dama anglesa i anglicana d’alta societat i el fet de residir a Anglaterra, l’allunyaren del carlisme i l’acostaren a conviccions liberals.
El 1875 reconegué per rei legítim Alfons XII i aquest el confirmà en el càrrec de capità general.
Hom el considera, amb Zumalacàrregui, el més destacat general del carlisme i amb Prim, la màxima figura militar catalana del segle XIX.
