(Vallcebre, Berguedà 1770, Olot 1828)
Dirigent absolutista, conegut pel sobrenom de «Jep dels Estanys».
Durant la Guerra del Francès desertà de l’exèrcit regular i formà una partida amb la qual atacà els francesos pel seu compte.
Durant el Trienni Constitucional fou un dels primers en revoltar-se contra el règim liberal, ja a la fi del 1821, i actuà al Solsonès i al Berguedà.
Restablert el règim absolutista, li fou concedit el grau de coronel, però aviat fou marginat.
Es revoltà amb els «malcontents» (1827) i fou el segon cap de la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya que es formà a Manresa i comandant general dels reialistes del Principat.
S’escapà a França, però fou capturat en territori francès per tropes espanyoles i afusellat a Olot.
