(Barcelona 1798, 1862)
Destacat economista, escriptor i taquígraf. Va ser un dels fundadors de la Societat Filosòfica. Col.laborà en diversos periòdics de Barcelona i Madrid i va intervenir en la fundació de «El Constitucional», «El Europeo» i «El Corresponsal». En 1823 fou nomenat secretari de la Diputació de Lleida i el 1826 fixà la seva residència a Madrid, al servei del banquer Gaspar Remisa. El 24 d’agost de 1833 va publicar a «El Vapor» l’oda La Pàtria, subtitulada Trobes, que ha esdevingut símbol de la renaixença literària catalana; hom ha arribat a dir que en marcava l’inici.
Aribau dirigí la Biblioteca de Autores Españoles, fundada per Manuel Ribadeneira, va ser vocal del Consell d’Agricultura del Govern Espanyol. Ocupà importants càrrecs en l’administració de l’Estat, entre ells el de director general del Tresor, director general de les Cases de Moneda, Mines i Finques de l’Estat. Va escriure una Historia de la Hacienda Española i un Discurso sobre la posibilidad de un idioma universal. Un interessant assaig històric seu sobre la indústria cotonera a Catalunya ha estat publicat l’any 1963, en versió catalana, per Josep Fontana.
