(Barcelona 1841 , 1904)
Eminent polític i escriptor, llicenciat en Dret. Amb en Narcís Monturiol i en Víctor Balaguer, va intervenir en la conspiració antiborbònica del 1868 i en la Revolució de Setembre. Fou un dels fundadors del partit Republicà Federal i el principal promotor del Pacte Federal de Tortosa. Va fundar i dirigir el diari «El Estado Catalán». Prengué part activa en l’aixecament federal del 1868 i, com a conseqüència, va ser empresonat; però assolí d’evadir-se i s’exilià fins que va ser decretada una amnistia.
Des del 1871 al 1873 dirigí l’hospital de Barcelona. L’any 1879 fundà «El Diari Català», que fou publicat sota la seva direcció. Tingué una participació destacada en el Congrés Català de Jurisconsults celebrat l’any 1881, organitzà el Primer i Segon Congrés Catalanista (1880 i 1883, respectivament) i va ser un dels fundadors i animadors més destacats del Centre Català de Barcelona. El 1886 presidí el Consistori dels Jocs Florals i el 1896 va ser elegit president de l’Ateneu Barcelonès. Fundà la Biblioteca Arús. És considerat com el més important teoritzador del catalanisme durant el primer període de la Restauració.
Entre les seves obres de contingut polític cal destacar Idea exacta de la Federación (1869), Escritos catalanistas : El Renacimiento catalán. Las leyes Forales. El Carlismo en Cataluña (1877), Regionalisme y Particularisme (1885) i, sobretot, Lo Catalanisme (1886). També fou ell qui redactà el Memorial de greuges que hom presentà a Alfons XII l’any 1885
