1900
Avantpassats
Neix a Arbúcies (La Selva), el 18 de febrer,
Fèlix Casals Saurina.
Política / Economia
Aldarulls antigovernamentals en ocasió de la visita d’Eduardo
Dato, ministre de Governació, tant a Barcelona com en altres poblacions (A
Terrassa és apedregat el tren en el qual viatjava).
Cultura / Ciència
Sigmund Freud publica “La interpretació dels somnis”.
Zeppelin : Primer vol en dirigible.
Població / Societat
Catalunya té 1.966.000 habitants que representen el 10,5% de la
població d’Espanya. Barcelona en té 533.000. Sants compta amb 2.767 cases i
28.186 habitants. L’Hospitalet de
Llobregat té 4.948 habitants i El Prat de Llobregat en té 2.804. La mitjana
anual d’emigrats que entren al Principat -a partir de 1888- és de 4.300, la
majoria provenen de València i Aragó.
La fil·loxera arriba a la Segarra, l’Urgell i els Pallars Jussà.
Es funda l’Orfeó de Sants.
Inauguració del metro de París i també dels Segons Jocs Olímpics
de l’era moderna.
Primera ascensió en globus feta a Espanya.
1901
Política / Economia
Es constitueix la companyia CROS,
S.A., empresa química amb seu a Sants. Va orientar la fabricació cap als
productes químics i els adobs, i també a les indústries mecàniques i
extractives.
Vaga de tranviaires, de caire
revolucionari, a Barcelona.
Creació de la Lliga Regionalista, burgesa i conservadora.
Primer triomf electoral dels catalanistes i republicans.
Comença la celebració de l’Onze de Setembre.
Lerroux, enviat pel govern espanyol, arriba a Catalunya i inicia
la formació d’un partit republicà radical anticatalà i enfrontat amb la Lliga.
Farà una política demagògica per desarticular els moviments obrer i
nacionalista.
Els EUA i Anglaterra
acorden la construcció del canal de Panamà.
Cultura / Ciència
Es prohibeix a l’Orfeó Nova Catalunya, dirigit per Enric Morera, que canti “Els Segadors”;
aquesta prohibició provoca forts aldarulls.
Francesc Ferrer i Guàrdia funda l’Escola Moderna i la revista “La
Huelga General”
Inaugurat el funicular del Tibidabo, a Barcelona, el primer
ferrocarril d’aquest tipus que entrava en servei a l’Estat espanyol.
1902
Política / Economia
Del 16 al 22 de gener, vaga
general a Barcelona per la reducció de la jornada laboral. El govern declara
l’estat de guerra; hi ha topades sagnants entre vaguistes i les forces armades.
Són empresonats uns 200 obrers. La vaga fracassa.
Prat de la Riba és empresonat a
conseqüència d’un article publict a “La Veu de Catalunya”.
A conseqüència d’haver estat
xiulada la bandera espanyola, les autoritats governatives suspenen la festa
dels Jocs Florals i practiquen algunes detencions.
Decret del Ministeri d’Instrucció
Pública ordenant que el catecisme, als col.legis, sigui ensenyat en
castellà;els estudiants protesten i la guàrdia civil penetra a la Universitat i
practica algunes detencions.Al cap d’uns dies torna a permetre’s l’ensenyament
del catecisme en català.
S’inicia el regnat d’Alfons XIII.
Cultura / Ciència
Comença la construcció de l’Hospital de Sant Pau de Lluís Domènech
i Montaner.
Patentat a Alemanya el procés de fabricació dels àcids denominats
barbitúrics.
Població / Societat
Inauguració del metro de Berlin.
Mor el doctor Bartomeu Robert i
Jacint Verdaguer.
L’enterrament dels dos aplega una gran gernació i signifiquen una impressionant manifestació de
dol.
1903
Política / Economia
Eleccions municipals: a Barcelona
són elegits 18 republicans i 7 de la Lliga.
A Barcelona, vaga general.
Fundació de l’Ateneu Enciclopèdic
Popular i del CADCI, sindicat de dependents del comerç i la indústria, de caire
reformista i nacionalista.
El Congrés espanyol aprova la llei
del descans dominical.
Independència de Panamà sota el control dels Estats Units.
Cultura / Ciència
Primer vol amb motor, fet pels germans Orville i Wilbur Wright als
Estats Units.
1904
Política / Economia
El rei visita Barcelona i en contra dels acords que s’havien pres,
un grup de regidors de la Lliga Regionalista el rep a l’Ajuntament de Barcelona
i, per boca de Francesc Cambó, exposa alguns aspectes de les reivindicacions
nacionals de Catalunya. Aquesta actitud, considerada per molts com un acte
d’acatament inadmissible, provoca l’escissió de la Lliga.
Mor el fundador del sionisme: Theodor Herzl, periodista i
escriptor jueu d’origen hongarès, va morir a la localitat austríaca d’Edlach a
l’edat de 44 anys. Els moviments antisemites desfermats a Europa després de
produir-se l’afer Dreyfus a França, van fer veure a Herzl la necessitat de
l’existència d’un estat jueue, idea que va plasmar en l’obra “Der Judenstaat”
(“L’estat jueu”). En aquest llibre, Herzl exposavala seva concepció del
sionisme i proposava la creació d’un estat constituït nomès per jueus, que
recuperarien així la dignitat i la seguretat. El seu pla no es va materialitzar
fins després de la seva mort, quan els britànics van abandonar Palestina.
Cultura / Ciència
Apareix “En Patufet”, fundat per Aureli Capmany i continuat per Josep Mª Floch i Torres,
setmanari infantil de gran tiratge que influí molt poderosament a la
catalanització de la joventut.
1905
Avantpassats
Neix a Santa Coloma de Farners (La Selva), Rosa Coma Casalprim
(15).
Política / Economia
Victòria republicana en les
eleccions de diputats provincials. Per les minories, surt elegit Enric Prat de
la Riba
Eleccions a diputats a Corts. A
Barcelona, triomfen els republicans; la Lliga obté minories.
Eleccions municipals. A Barcelona,
els republicans obtenen 14 actes i la Lliga Regionalista 12.
Una caricatura de Junceda
apareguda al setmanari satíric “Cu-cut!” irrita es militars.Un grup de militars
de la guarnició de Barcelona, assalta les redaccions dels periòdics “Cu-cut!” i
“La Veu de Catalunya”; destrueixen mobles, arxius i maquinària. D’arreu
de Catalunya s’aixequen protestes contra aquesta acció. Els militars d’arreu
d’Espanya feliciten els de la guarnició de Barcelona. Els diputats i senadors
catalans reben amenaces de mort. Decret de suspensió de garantíes
constitucionals a Barcelona –suspensió també del diari “La Veu de Catalunya”-,
per l’ambient de confrontació entre el catalanisme i l’exèrcit espanyol.
Vaga general a Rússia, que paralitza el país i és l’inici de la
primera revolució. Diumenge roig a Sant Petersburg : els soldats disparen
contra els obrers i causen més de 500 morts. Motí al cuirassat rus Potemkin, a
Sebastopol, la tripulació es lliura a les autoritats romaneses.
Cultura / Ciència
S’inicia la construcció del Palau de la Música Catalana de
Lluís Domènech i Montaner.
Albert Einstein publica la “Teoria Especial de la
Relativitat”.
1906
Avantpassats
Neix a Barcelona, el 18 d’octubre, Teresa Campàs Surell (13).
Neix a Barcelona, el 13 d’octubre, Jacint Carrera Fernàndez (12).
Política / Economia
És promulgada la Llei de Jurisdiccions per a reprimir els delictes
contra l’exèrcit i la unitat espanyola. Contra aquesta llei neix Solidaritat
Catalana que agrupà a tots els partits catalans excepte el lerrouxista. Celebrà
el seu primer acte públic amb un gran miting a la plaça de braus de Girona
l’onze de febrer.
Pel març els diputats catalanistes, que s’han retirat de les Corts
Espanyoles en senyal de protesta per la Llei de Jurisdiccions, tornen de
Madrid; a Barcelona, són rebuts per una multitud entusiasta que els aclama. La
guàrdia civil carrega contra els manifestants i són nombrosos els ferits.
Pel maig, unes 300.000 persones
desfilen pel Saló de Sant Joan, en homenatge a senadors i diputats catalanistes
que s’havien retirat de les Corts Espanyoles.
Entra en vigor un aranzel proteccionista.
El 31 de maig, a Madrid,
l’anarquista català Mateu Moral atempta contra la vida del rei Alfons XIII.
Fundació del Partit Laborista Britànic.
Cultura / Ciència
Se celebra a Barcelona, el primer Congrés Internacional de la
Llengua Catalana. Hi ha 3.000 inscrits entre estrangers i representants dels
diferents territoris de parla catalana.
Prat de la
Riba publica “La Nacionalitat Catalana”.
Presentat davant
la comunitat mèdica el primer cas d’un malalt d’Alzheimer.
El professor canadenc Reginald Aubrey Fessedeu fa la primera
emissió radiofònica. Els tripulants dels vaixells que navegaven per Terranova
van sentir-hi la veu i música de Händel.
El brasiler Santos-Dumont, amb un petit aeroplà de la seva
invenció, realitza un vol d’uns 70 metres a menys de 2 metres d’altura.
Població / Societat
Es funda el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC).
El Tribunal Suprem francès anul·la el consell de guerra que va
condemnar el capità Alfred Dreyfus i el reintegra a l’exèrcit. Més endavant,
serà condecorat amb la Legió d’Honor.
La ciutat de San Francisco és destruïda per un violent terratrèmol.
1907
Política / Economia
Constitució a Barcelona de la
Solidaritat Obrera, organització sindical creada amb l’objectiu de coordinar
les associacions obreres de Barcelona. Va ser la culminació de l’obrerisme a
Catalunya.
Es convoquen eleccions generals.
Els partits que integren la Solidaritat Catalana, amb hegemonia de la Lliga
Regionalista, van decidir presentar-se en candidatures úniques amb un programa
comú «El programa del Tívoli» -programa format per imprecises
reivindicacions expressades amb una retòrica plena de tòpics-. Els homes més
representatius eren Prat de la Riba i Francesc Cambó. Francesc Cambó és ferit
greument en un atemptat provocat per elements incontrolats del lerrouxisme -la
candidatura enfrontada a la Solidaritat-. Victòria rotunda de la Solidaritat
Catalana en les eleccions a diputats provincials, de les 44 actes de diputat en
guanya 41. En les eleccions a senadors, tots els elegits al Principat de
Catalunya pertànyen a la Solidaritat Catalana.
Prat de la Riba és elegit
president de la Diputació de Bartcelona.
Francesc Macià, coronel del
cos d’enginyers, sol.licita el retir de l’exèrcit espanyol; havia fet la seva
aparició política catalana en presentar-se com a diputat de la Solidaritat i
ser elegit.
Crisi general a Europa.
Cultura / Ciència
Creació de l’Institut d’Estudis Catalans que inaugura la seva
primera secció, la històrico-arqueològica. El presideix Pere Bosch i Gimpera.
1908
Política / Economia
El rei Leopold III de Bèlgica
deixa el Congo, per testament, al seu país.
Cultura / Ciència
Inauguració del Palau de la Música
Catalana.
Creada per l’Institut d’Estudis
Catalans, neix la Biblioteca de Catalunya, la qual, al cap de pocs anys
comptarà amb nombroses sucursals: una ben organitzada xarxa de biblioteques
populars escampada per tot el Principat.
1909
Política / Economia
Esclata la guerra a Melilla. Les
tropes espanyoles, dirigides pel general Marina, sofreixen la greu derrota del
Barranco del Lobo, fet que va obligar el govern a enviar-hi reforços (Van
cridar a files als reservistes).
El 19 de juliol, just quan acabava
de començar l’embarcament de tropes a Barcelona, van començar els disturbis de
caire antimilitarista en protesta per l’enviament de reclutes i reservistes catalans cap a la
guerra del Marroc. El 26 de juliol Solidaritat Obrera va convocar una vaga
general. Comença la Setmana Tràgica: L’exèrcit va sortir al carrer i, de manera
espontània, va esclatar un moviment insurreccional en què es van assaltar i
incendiar esglésies i convents. El poble aixeca barricades i, en les topades
amb l’exèrcit, es produeixen centenars de víctimes. Aquest moviment des de
Madrid és qualificat de separatista. Cap partit polític no gosa pendre la
direcció de la protesta.
La revolta de la Setmana Tràgica
va ser finalment esclafada per l’exèrcit, i se’n va fer responsables els
cercles anarquistes. La repressió va ser de gran rigor, va afectar la classe
obrera i també intel·lectuals d’esquerres. En total van ser més de 2.500
detinguts, diaris prohibits, 59 condemnes a cadena perpètua i 17 penes de mort,
5 de les quals foren executades. Una de elles va ser la del pedagog llibertari,
Francesc Ferrer i Guàrdia. Detingut a Alella (Maresme) i acusat injustament i sense
proves de ser l’instigador de la revolta, va ser afusellat a Montjuïc. Joan
Maragall va assumir la defensa pública dels revoltats en els articles
“L’església cremada” i “La ciutat del perdó” (aquest segon no li van publicar).
A conseqüència de tots aquests fets, el govern espanyol de Maura-La Cierva es
veu obligat a dimitir.
A canvi de compensacions
econòmiques, Turquia accepta renunciar als seus drets sobre Bòsnia i
Hercegovina.
1910
Política / Economia
Constitució de la Confederació Regional de Treballadors de
Catalunya, de caire anarco-sindicalista, de la qual sorgiria l’any següent la
CNT.
La Diputació Provincial de Barcelona, presidida per Enric Prat de
la Riba, funda l’Escola Industrial i l’Escola d’Administració Local.
Se celebra a Barcelona la primera gran manifestació feminista de l’Estat
espanyol, amb la participació de més de deu mil dones, organitzada per la
Societat Progressista Femenina.
Constitució de la Unió Sudafricana, com a estat independent,
controlat per la minoria blanca.
Cultura / Ciència
Marie Curie i André Debierne informen l’Acadèmia de Ciències de
París sobre el seu preparat de radi en estat metàl·lic.
Població / Societat
Sants compta amb 6.799 cases i
31.601 habitants.
S’inicia a Espanya el costum de
menjar 12 grans de raïm la nit de Cap d’Any.
1911
Política / Economia
Prat de la Riba convoca a Barcelona els presidents de les
diputacions de Girona, Lleida i Tarragona, i els proposa mancomunar-se.
Obertura a Barcelona d’un congrés sindicalista durant el qual es
fundarà la Confederació Nacional del Treball (CNT)
Agitació social a tot Espanya, fruit de la guerra del Marroc,
l’afusellament d’Antonio Sánchez i les reivindacions obreres.
Cultura / Ciència
Descobriment del Machu-Picchu:
L’aficionat a l’arqueologia i explorador nord-americà Hiram Bingham va descobrir,
a 130 quilòmetres de la ciutqat peruana de Cuzco, a la vall del riu Urubamba i
a 2.045 m.
D’altitud, als Andes, la “llacta” o assentament incaic conegut com a
Machu-Picchu. Tot seguit, Bingham va contractar, als Estats Units, una brigada
d’arqueòlegs i antropòlegs per excavar en aquell lloc. El govern del Perú,
menyspreant el passat incaic del país, va autoritzar l’expedició perquè
s’endugués a l’Amèrica del Nord els objectes trobats en els treballs. A finals
d’any, es va produir un motí al port de Mollendo com a protesta per aquell
espoli.
1912
Política / Economia
El president del consell de ministres espanyol, José Canalejas, és
assassinat en un atemptat.
A Espanya, es prohibeix el treball
nocturn de les dones.
Establiment del protectorat francès al Marroc.
Els Estats Units ocupen Nicaragua.
Esclata la primera guerra balcànica: Bulgària, Grècia, Sèrbia i
Montenegro contra Turquia que finalment és derrotada.
El poble d’Albània es revolta contra la dominació turca.
Població / Societat
Naufragi del transatlàntic Titànic.
El pilot francès Roland Garros fa la primera travessia aèria del
Mediterràni, de Tunis a Roma.
1913
Política / Economia
Vaga del ram tèxtil (la vaga de
«les sis setmanes») a Barcelona, Igualada, Mataró, Sabadell i
Vilanova i La Geltrú que afecta més de 23.000 treballadors.
El Congrés de Diputats de Madrid aprova un projecte de
Mancomunitats. Els diputats de les diputacions de Catalunya junt amb els
diputats a Corts i senadors pel Principat, es reuneixen a la Diputació de Barcelona
per demanar la concessió de la Mancomunitat. En suport d’aquesta reivindicació
té lloc a Barcelona una gran manifestació. El 18 de desembre, el govern
espanyol autoritza la constitució de mancomunitats provincials.
El parlament espanyol acorda derogar la Llei de Jurisdiccions.
Esclata la segona guerra balcànica. Sèrbia, Grècia, Romania i
Turquia contra Bulgària. La guerra s’acaba a la Pau de Bucarest: Grècia i
Sèrbia es reparteixen Macedònia.
Cultura / Ciència
Publicació de les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis
Catalans.
1914
Política / Economia
Triomf de la Lliga Regionalista en les eleccions a diputats a
Corts. La Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) que, en virtut del Pacte
de Sant Gervasi s’havia coalitzat amb els lerrouxiostes, és derrotada junt amb
els seus coalitzats. Com a conseqüència, la Lliga tindrà, durant alguns anys,
un clar predomini en la política catalana, mentre l’esquerra quedarà reduïda a
la quasi inoperància. A iniciativa del Dr. Martí i Julià, secundat per M. Serra
i Moret, la Unió Catalanista, en assemblea general, aprova un programa
socialista.
Es constitueix la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) presidida
per Prat de la Riba Va ser una fecunda
obra de creació d’infraestructures polítiques, culturals, econòmiques i socials
a Catalunya, entre d’altres la millora de la xarxa viària i del subministrament
d’aigua potable i l’ampliació de la xarxa telefònica, l’Escola Industrial,
l’Escola d’Administració Local i moltes d’altres.
L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria a Sarajevo,
pel juny, desencadena la Primera Guerra Mundial, que comença el mes d’agost i
que s’allargarà fins el 1918. Després que Alemanya declarés la guerra a França,
la Gran Bretanya va declarar la guerra a Alemanya. Els països de la Triple
Entesa (França, Rússia i Gran Bretanya) juntament amb Sèrbia i Bèlgica,
s’enfronten als Imperis Centrals (Alemanya i Àustria-Hungria) i Turquia. El
petit estat de Montenegro, l’exèrcit del qual no superava els 30.000 homes,
declara la guerra a Àustria. És un moment d’àmplia expansió de l’economia
catalana per l’oportunitat que oferia la no bel·ligerància de l’Estat espanyol.
Assassinat a París el polític
socialista francès Jean Jaurés.
Egipte es converteix en
protectorat del Regne Unit.
Cultura / Ciència
S’electrifica totalment la fàbrica
de L’Espanya Industrial, donant per finalitzada l’etapa del vapor.
Un vaixell nord-americà inaugura el canal de Panamà.
Població / Societat
Una epidèmia de tifus provoca la
mort de 2.000 barcelonins en 3 mesos.
1915
Política / Economia
La Unió
Catalanista, dirigida per Martí i Julià, es converteix en una força d’esquerra
(republicana, laica, socialista i internacionalista).
Francesc Macià renuncia a la seva acta de diputat a les Corts
espanyoles.
Passen de dos mil els voluntaris catalans que lluiten a la Primera
Guerra Mundial per la causa dels aliats integrats a l’exèrcit francès. Els
alemanys utilitzen gasos verinosos i inicien la guerra submarina. Itàlia entra
en guerra al costat de la Triple Entesa. També ho fan Romania i Portugal.
Bulgària entra en guerra al costat dels Imperis Centrals.
Comencen a aparèixer els primers símptomes de l’oposició del
moviment obrer internacional a la guerra mundial.
Població / Societat
Sants compta amb 34.436 habitants.
Creació de la Borsa de Barcelona.
1916
Política / Economia
Malestar obrer per l’encariment de
la vida i l’estancament dels salaris. Vaga general de 24 hores.
El setmanari “Solidaridad Obrera” esdevé l’òrgan de la CNT de
Catalunya.
Francesc Macià es reelegit diputat pel districte de les
Borges Blanques. El Dr. Martí i Julià dóna una conferència a la sala d’actes
del CADCI. Hi assisteix, entre d’altres, Francesc Macià. Entre el
públic predominen els joves.
Triomf electoral de la Lliga Regionalista. Celebra la “Festa de la
unitat catalana” banquet que es fa al parc Güell, per celebrar la victòria
electoral.
Els diputats catalanistes presenten a les Corts de Madrid una
proposició demanant la cooficialitat del català. Tots els partits no catalans
hi estan en contra.
Els tancs entren en acció: Durant l’ofensiva aliada contra
alemanya al Somme, va aparèixer una nova màquina de guerra. Es tractava d’un
vehicle terretre blindat, artillat, capaç de destruir filats, de travessar-los,
d’aixafar nius d’ametralladora i de transitar per terrenys difícils i axií
obrir pas a la infanteria. Els britànics treballaven en el projecte d’un
vehicle blindat des de feia mesos. Per ocultar-lo a l’espionatge enemic, els
anglesos van fer creure que les plaques de blindatge es destinaven a dipòsits
de petroli; per això els caros van néixer amb el nom de tancs.
Cultura / Ciència
Franz Kafka publica «La metamorfosi».
Se suïcida a Califòrnia, als 40 anys, l’escriptor nord-americà Jack
London.
Població / Societat
Barcelona té 617.711 habitants.
És assassinat Rasputin a Sant Petersburg. El crim va ser ordit per
la família reial russa.
1917
Política / Economia
Pel juny es constitueixen a
Barcelona les Juntes Militars de Defensa. Una vegada més hi són suspeses les
garantíes
constitucionals i la censura
prèvia governativa.
Els diputats a Corts i senadors
per Catalunya, convoquen l’Assemblea de Parlamentaris (d’oposició a la
Monarquia); entre els signants de la convocatòria hi ha Francesc Cambó i
Francesc Macià. Són
reforçades amb més regiments les Juntes Militars de Defensa. L’Assemblea de
Parlamentaris es reuneix a Barcelona i el Govern espanyol emparant-se en la
força pública, ordena la seva dissolució i talla les comunicacions
telefòniques. l’Alcalde de Barcelona dimiteix en solidaritat amb l’Assemblea.
També en solidaritat, tot Barcelona s’havia llençat al carrer, totes les
botigues i els bars havien tancat les portes. El 23 de juliol un grup de gent
dispara contra l’Espanya Industrial. La contestació social fa que la Lliga
Regionalista –com a garantia dels seus interessos de classe- finalment doni
suport al sistema de la Restauració (participació en els governs de Madrid).
El 2 d’agost mor el president de
la Mancomunitat, Prat de la Riba, el seu enterrament constitueix una importat
manifestació de dol. Josep Puig i Cadafalch és elegit el seu successor.
Del 13 al 19 d’agost, vaga
revolucionària. Hi ha topades sagnants amb la força pública a València,
Sabadell i Barcelona, on havent sortit l’exèrcit al carrer, són nombrosos els
morts i els ferits. També hi són practicades nombroses detencions.
El 29 de novembre, Puig i
Cadafalch és elegit nou president de la
Mancomunitat.
L’assalt al Palau de Sant Petersburg marca l’inici de la Revolució
d’Octubre a Rússia: Els comunistes dirigits per Lenin, ocupen el poder. Lleó
Trotski és elegit president del Soviet de Sant Petersburg.
Declaració de Balfour: el govern britànic es compromet a donar
suport a l’assentament del poble jueu a Palestina.
Els EEUU entren a la Guerra Europea i aquest mateix any
estableixen l’anomenada «llei seca» que va estar en vigor fins a
1933.
Finlàndia es declara Estat
independent.
Cultura / Ciència
Santiago Rusiñol estrena “l’Auca
del senyor Esteve”.
Sota la direcció de Pompeu Fabra,
l’Institut d’Estudis Catalans publica el Diccionari Ortogràfic, amb qual queda
fixada l’actual ortografia catalana.
1918
Política / Economia
Congrés Obrer de Sants on es crea
el Sindicat Únic. Se celebra a l’Ateneu Racionalista a l’actual carrer
Vallespir -llavors carrer Colom-. Salvador Seguí, el Noi del Sucre, és elegit
secretari general de Catalunya de la CNT. Vagues i manifestacions obreres de
protesta.
Havent-se demanat als ajuntaments de Catalunya l’opinió sobre la
necessitat de l’autonomia de Catalunya, el dia 14 són donats a conèixer els
resultats següents: de 1072 ajuntaments que existeixen a Catalunya, n’hi ha
hagut 1046, que representen en població el 98,362%, que han respost
afirmativament; 26 ajuntaments que representen el 1,638% de la població no han
respost. No hi ha hagut cap resposta en contra. Els republicans presenten al
parlament espanyol una proposició de llei que concedeix a Catalunya l’autonomia integral. Hi ha
diverses manifestacions al centre de Barcelona on es canta la Marsellesa i Els
Segadors i hi són repetits els crits de “Visca Catalunya lliure”. En una ocasió Francesc Macià, que comença
a ser un punt de referència, és ovacionat i dut a pes de braços fins a la porta
del saló de sessions de la Diputació, on es troben reunits el Consell de la
Mancomnitat i els parlamentaris catalans. Els dirigeix , entre d’altres,
aquestes paraules: ”Amb l’autonomia no n’hi ha prou. Cal que Catalunya estigui
representada a la Conferència de Pau. Necessita la independència”.
Agitació anticatalana a Madrid. Gran manifestació de protesta
contra les peticions de Catalunya. A les Corts espanyoles es produeix un fort
apassionament anticatalà. Els diputats catalans abandonen el Parlament
espanyol.
A Espanya, es forma un Govern de concentració presidit per Maura,
Cambó n’és ministre de Foment.
Final de la Gran Guerra: L’ofensiva general destinada a aixafar
definitivament els exèrcits de les potències centrals, va iniciar-se
simultàniament en tres fronts: tropes franceses, britàniques i belgues van
passar a l’atac a Flandes, en direcció a Gant. Unitats francobritàniques van
prendre per assalt la línia Hindenburg i van marxar cap a Cambrai i
Saint-Quentin. Alhora, regiments francesos i nord-americans avançaven a banda i
banda del riu Argonne en direcció a Sedan. Finalment els diplomàtics
plenipotenciaris de les potències centrals van demanar un armistici. Pau de
Brest-Litovsk entre els Imperis Centrals i Rússia. Derrota final dels Imperis
Centrals. La firma de l’armistici, que es fa al bosc de Compiegne (França),
posa fi a la Primera Guerra Mundial. L’emperador Guillem II abdica després de
la derrota d’Alemanya.
Execució del Tsar Nicolau II i de la seva familia. Entre març i
novembre es declaren independents Lituània, Letònia (El duc Wilhelm von Urach
és coronat rei de Letònia amb el nom de Mindaugas II), Estònia, Hongria,
Polònia i els pobles txec, croat i eslovè.
Proclamació de la República d’Hongria.
1919
Avantpassats
Joan Vallès Lluch (8) i Maria Salvà Izquierdo (9) es casen a
Barcelona el 28 de juny.
Política / Economia
Vaga a «La Canadenca»
que es converteix en vaga general, probablement es tracta del moviment
vaguístic més important del segle XX. Augmenta la tensió social i continua
l’agitació nacionalista a Catalunya; sovint es produeixen topades violentes
entre manifestants que reclamen la independència de Catalunya i les forces
armades. Bandes de pistolers, amb la protecció de la policia, provoquen i
ataquen els catalanistes, fins a arribar l’assassinat. Martinez Anido, que ha
estat nomenat governador militar de Barcelona, arriba a aquesta ciutat. És
declarat l’estat de guerra en diverses ocasions.
La federació patronal de Barcelona
convoca un locaut que afecta uns 200.000 treballadors, després d’una vaga de la
construcció.
A Barcelona hi ha uns 100.000
obrers aturats. Jornada laboral de vuit hores a tot Espanya.
Els ajuntaments de Catalunya, constituïts en assemblea, aproven un
nou Estatut de Catalunya per presentar-lo al Parlament espanyol. Aquest nou
Estatut havia estat redactat i aprovat pel Consell Permanent de parlamentaris
catalans en la qual eren representades totes les tendències i fou aprovat per
l’Assemblea de la Mancomunitat el dia 25 de gener.
Gandhi impulsa a l’Índia una campanya de resistència
a les autoritats colonials britàniques, les quals duen a terme una matança a
Amritsar. El Partir del Congrés de l’Índia aprova el programa de Gandhi de
lluita pacífica contra Anglaterra.
Es crea la Societat de Nacions.
Es crea a Moscou la III Internacional d’influència comunista.
Cau la dictadura de Béla Kun, a Hongria, pel seu fracàs econòmic i
per la invasió de les tropes romaneses.
Cultura / Ciència
S’inaugura l’Escola d’Enginyers, creada el 1917 per la Mancomunitat.
1920
Política / Economia
Crisi econòmica de la postguerra.
Agitació social més intensa que mai.
Aparició del
terrorisme al servei d’alguns patrons i creació del «Sindicat Lliure»
totalment sotmès a la patronal. Salvador Seguí
és víctima d’un atemptat del qual en surt il.lès. El governador
civil de Barcelona, Severiano Martínez
Anido, dissol la CNT empresona nombrosos líders polítics i
sindicalistes, entre ells Lluís Companys,
Salvador Seguí i Francesc Layret. La repressió és molt forta. Hi ha
moltes topades amb la força pública, en una d’elles en resulta ferit
l’arquitecte Antoni Gaudí. Finalment, pistolers del Sindicat Lliure assassinen
a Francesc Layret, advocat obrerista i líder republicà nacionalista, quan anava
a impedir la deportació de Lluís Companys a Maó.
Les diputacions catalanes traspassen gairebé tots els seus serveis
a la Mancomunitat de Catalunya.
La Cambra dels Lords aprova dividir Irlanda en dos territoris.
Esclata la guerra a Irlanda. Auxiliars de l’exèrcit britànic disparen en un
camp de fultbol de Dublín (Irlanda) i maten 72 espectadors.
El president dels Estats Units, Thomas W. Wilson, inaugura el
canal de Panamà, complexa obra d’enginyeria que obre una via de navegació entre
els oceans Pacífic i Atlàntic.
Cultura / Ciència
Inaugurada la primera Fira de Barcelona al Palau de Belles Arts
del parc dela Ciutadella.
Població / Societat
Sants compta amb 44.476 habitants. Barcelona té 710.335 habitants.
1921
Política / Economia
S’aguditza la crisi econòmica; el
50% de la indústria metal.lúrgica catalana es troba en atur forçós.
Per part de l’autoritat
governativa, comença a ser aplicada, d’una manera sistemàtica, la llei de
fugues.
A continuació es detallen els
atemptats que hi va haver a Catalunya entre 1913 i 1921, agrupats en dos grups
en funció de les víctimes: Grup 1
(patrons, directors i policies), grup 2 (obrers)
Grup 1913 1914 1915 1916 1917 1918 1919 1920 1921
1 3 10 — 15 12 14 22 74 86
2 52 58 13 27 16 58 30 127 142
Total
Grup
1 (Patrons, directors i policies) :
236 morts 30%
Grup
2 (Obrers) :
523 morts 70%
—————
759 morts
Assassinat del cap de govern
espanyol Eduardo Dato.
Desastre d’Annual en la guerra del
Marroc; moren més de 13.000 soldats espanyols. El líder rebel marroquí Abd
el-Krim proclama la independència de la República del Rif.
Constitució de l’Estat d’Irlanda. Els comtats de l’Ulster
continuen sota la sobirania britànica. Fundació de l’IRA.
Mongòlia Exterior es declara independent i forma un govern popular
provisional.
Cultura / Ciència
És fundat el Servei Meteorològic
de Catalunya, depenent de l’Institut d’Estudis Catalans.
1922
Política / Economia
El govern destitueix Martinez Anido com a governador militar. La
CNT recobra la llibertat de moviments.
Se celebra a Barcelona la “Conferència Nacional Catalana” per tal
de tractar de l’autodeterminació de Catalunya. Pelai Vidal Llobatera presideix
els actes i hi prenen part i hi assisteixen molts diputats, regidors
d’ajuntaments i personalitats destacades, entre ells Francesc Macià. De la
“Conferència Nacional Catalana” en neix Acció Catalana, presidida per Jaume
Bofill i Mates. Francesc Macià funda Estat Català de caràcter
independentista.
Té lloc un pacte
entre nacionalistes gallecs, bascos i catalans (Galeuzca).
El conflicte entre la Mancomunitat de Catalunya i el govern
espanyol pels drets d’explotació del servei telefònic dóna lloc a l’anomenat
“Plet de les xarxes telefòniques catalanes”.
Fundació de la Unió de Rabassaires, sindicat agrari que
reivindicava la reforma social del camp català i l’accés a la propietat
absoluta de la terra per part dels pagesos arrendataris i parcers.
Marxa feixista sobre Roma: Benito Mussolini, nou primer ministre, rep
plens poders del Parlament italià.
Creació de l’URSS.
Cultura / Ciència
La Mancomunitat de Catalunya, en la seva línia de foment de la
recerca i de l’ensenyament tècnic, crea el Laboratori General d’Assaigs i
Condicionaments, el Laboratori de Psicologia Experimental i l’Escola Local
d’Indústries de Teixits de Punt, de Canet de Mar.
Creació de la Unió Jurídica de Catalunya, entitat defensora del
dret civil català i de l’ús de la llengua catalana per part de l’estament
judicial.
Naixement de l’escriptor valencià Joan Fuster, un dels principals
formuladors de la consciència unitària dels Països Catalans.
El britànic Howard Carter
descobreix, a la vall dels Reis, la tomba del faraó egipci Tutankamon,
on també hi va ser trobat un tresor de gran valor.
Població / Societat
Inici de les obres del ferrocarril metropolità de Barcelona.
El FC Barcelona inaugura el camp de Les Corts.
1923
Política / Economia
Assassinat de Salvador Seguí el Noi del Sucre, principal
líder de la CNT, això produeix una gran tensió a Barcelona. Manifestacions,
vagues i topades amb la força pública.
Fundació de la Unió Socialista de Catalunya, sorgida per la
incomprensió del fet català per part del PSOE.
Cop d’estat de Primo de Rivera. Fi dels sistema polític de la
Restauració, substituït per una dictadura militar conservadora. S’inicia la
repressió contra la llengua, la bandera i les institucions catalanes.Per Reial
decret, són destituïts tots els ajuntaments elegits i, en el seu lloc, se’n
designen de fidels al dictador. Fa això mateix amb les diputacions, i deixa
sense contingut la Mancomunitat de Catalunya. Per ordre governativa, són
clausurades nombroses entitats culturals de Catalunya i queden fora de la llei
tota mena de partits i agrupacions catalanistes. S’estableix una rigorosa censura de premsa i
un crescut nombre de persones, acusades de separatisme, són empresonades. Aquest
cop d’estat compta amb el beneplàcit de la Lliga Regionalista i la passivitat
del PSOE. L’endemà la CNT declara vaga general, però la UGT no la secunda. El
PSOE i la UGT declaren que no s’oposaran a la dictadura de Primo de Rivera.
A Barcelona,
l’onze de setembre, desfilen milers de persones davant l’estàtua de Rafael
Casanova. Hi ha crits de “Visca Catalunya” i es produeixen topades sagnants
entre els manifestants i la força pública. Decret prohibint la bandera catalana
i l’ús de la llengua catalana en els actes oficials. Un reial decret prohibeix
el separatisme a l’Estat espanyol.
Estada a Barcelona dels reis d’Espanya i del cap del Directori
Militar, general primo de Rivera. Josep Puig i Cadafalch, president de la
Mancomunitat, els rendeix acatament assistint a actes oficials en honor dels
visitants. Carrasco i Formiguera, dirigent d’Acció Catalana, és empresonat i
portat a la presó de Burgos.
Fracassa a Munic (Alemanya) la temptativa de cop d’estat
organitzat per Adolf Hitler i el general Erich Ludendorff.
Constitució de l’URSS: La primera Constitució de la Unió de
Repúbliques Socialistes Soviètiques va entrar en vigor el 1923. L’òrgan suprem
de l’Estat era el Congrés dels Soviets, d’entre els quals s’elegia un comitè
executiu que, al seu torn, nomenava un president. Aquest càrrec l’ocupava
aleshores Lenin. l’URSS quedava estructurada com un estat federal format per
diverses repúbliques, si bé consagrava el predomini de Rússia sobre el conjunt
de pobles que componien l’imperi tsarista, i deixava les repúbliques buides de
competències pel que feia a la planificació de la seva economia i la defensa
del seu territori.
1924
Política / Economia
Des de la implantació de la
dictadura, nombroses persones han estat empresonades per les seves idees
catalanistes. Entre d’altres són empresonats Joan Casanovas i Lluís Companys.
La CNT és declarada il.legal i els seus dirigents detinguts. El moviment obrer
i catalanista és perseguit. La UGT i el PSOE s’acomoden a la nova situació.
La Mancomunitat és obligada a adaptar-se a les orientacions de la
dictadura.
Mor de Lenin que és succeït per Stalin.
Cultura / Ciència
Mor Àngel Guimerà. Al seu enterrament hi assisteixen unes 50.000
persones que amb aquest acte exterioritzen el fervor catalanista.
Població / Societat
És fundada Ràdio Barcelona.
1925
Avantpassats
Es casen a Barcelona Jacint Carrera Fernàndez (12) i Teresa Campàs
Surell (13).
Política / Economia
Supressió definitiva de la
Mancomunitat de Catalunya després de dos anys d’haver estat desvirtuada.
L’organització clandestina Estat
Català, llança l’emprèstit Pau Claris per obtenir diners per l’exèrcit català.
En una de les cares de les làmines de l’emprèstit es llegeix: “Emprèstit de Catalunya – Estat Català –
1.000 ptes, emissió 23 d’abril de 1925 – Títol nº ——– – 1.000 ptes. – Per
govern Provisional de Catalunya: Francesc Macià” A l’altra
cara hi diu: “ Per la llibertat de Catalunya – Per la cultura dels catalans –
Per la riquesa catalana – Per la pau social – Pel millorament i dignificació
del proletariat”.
La policia frustra l’atemptat de Garraf contra Alfons XIII
organitzat per “Bandera Negra” (suborganització d’Estat Català).
Durant tot l’any es produeixen diversos judicis i consells de
guerra contra ciutadans catalans per ofenses a la bandera espanyola.
Francesc Macià va a Moscou per demanar ajuda per a proclamar
la República catalana.
Per considerar que en un sermó pronunciat a Sant Celoni, el
jesuïta pare Ramon Mª Bolós, ha injuriat l’exèrcit espanyol, és detingut per la
Guàrdia Civil i posat a disposició de l’autoritat militar i posteriorment
empresonat.
Final de la Guerra del Marroc.
Adolf Hitler publica «Mein Kampf».
Població / Societat
Tancament per sis mesos del camp del F.C. Barcelona per haver
xiulat l’himne espanyol.
1926
Avantpassats
Neix a Barcelona el 6 de gener, Montserrat Clotet Esclusa (5).
Política / Economia
Francesc Macià organitza una invasió a Catalunya per Prats de
Molló amb 600 homes armats. Aquesta temptativa fracassa però serveix per fer
conèixer internacionalment el tema català.
Fracassa una conspiració militar contra la dictadura (Sanjuanada)
a Tarragona i Barcelona.
El general Domènec Batet és detingut.
Per ordre governativa és destituïda la Junta del Col.legi
d’Advocats, acusada de negar-se a publicar en castellà la llista d’advocats.
Els membres de la Junta són empresonats i posteriorment exiliats.
Es publica un Reial Decret que estableix les sancions que seran
imposades als que es resisteixin a parlar en castellà.
Alemanya és admesa per unanimitat a la Societat de Nacions.
Intervenció nord-americana a Nicaragua.
Cultura / Ciència
Dalí exposa per primera vegada a París.
Franz Kafka publica «El procés».
El britànic Bernard Shaw obté el premi Nobel de Literatura.
Població / Societat
Arriba a Sants la línea de metro
transversal, per a la construcció de la qual havien arribat grans contingents
d’immigrants procedents, principalment, de Múrcia.
1927
Avantpassats
Mor
el 17 de novembre, Anna Eroles Bonet (51).
Neix
a Barcelona el 14 d’octubre, Ramon Vallès Salvà (4).
Neix
a Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) el 6 de gener, Josep Mª Carrera
Campàs (6).
Política / Economia
Es funda, a València, la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Els anarquistes Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti són executats a
Boston.
1928
Política / Economia
Se celebra a l’Havana (Cuba)
l’Assemblea Constituent del Separatisme Català.
Cultura / Ciència
El mege i bacteriòleg britànic Alexander Fleming descobreix una
substància anomenada penicil·lina, de gran poder de difusió i que inhibeix els
estreptococs.
Walt Disney estrena “Steam Boat Willie”, primer film de dibuixos
animats sonor, amb Mickey Mouse com a protagonista.
1929
Avantpassats
Es casen a Santa Fe del Montseny
(Vallès Oriental) el 16 de gener, Fèlix Casals Saurina (14) i Rosa Coma
Casalprim (15).
Política / Economia
Greu crisi econòmica a tot el món capitalista. Pànic i baixada
espectacular de valors -crac borsari- a Nova York (dijous negre) que provoca
l’inici d’una etapa de depressió econòmica mundial.
Trotski és expulsat de l’URSS i deportat a Turquia.
Població / Societat
Exposició Universal de Barcelona.
Els acords de Laterà, entre Itàlia i el Papa , tenen com a
resultat la creació de la Ciutat del Vaticà com a Estat sobirà.
1930
Avantpassats
Neix a Sant Fe del Montseny (Vallès Oriental), l’1 de gener, Leocàdia Casals Coma (7).
Política / Economia
Pel setembre, Francesc Macià retorna a Catalunya des de l’exili, però és
expulsat per les autoritats.
Pel novembre, fundació del Bloc Obrer i Camperol de caire
marxista, amb Joaquím Maurín com a secretari general.
Amb la dimissió de Primo de Rivera s’acaba la dictadura. El
segueix el govern del general Dàmaso Berenguer que amb la Monarquia de la
Restauració intenta tornar a la situació parlamentària de 1923, però fracassa.
Es restableix la llibertat de premsa i associació.
Pacte de Sant Sebastià
entre els republicans i socialistes espanyols i el catalanisme
d’esquerra.
Afusellaments dels capitans Galán i García Hernández, per la
sublevació republicana de Jaca (Osca).
El dirigent polític indú Mahatma Gandhi, que impulsa
una campanya de desobediència civil a l’Índia, és detingut per les autoritats
colonials britàniques.
Població / Societat
Sants compta amb 4.226 cases i
70.314 habitants.
A Barcelona, més d’un 30% d’homes
i un 40% de dones no saben llegir ni escriure.
