1833
Política / Economia
Ferran VII restableix la Pragmàtica Sanció per la qual es designa
hereva la seva filla Isabel en perjudici del seu germà Carles. Mor Ferran VII,
el succeeix Isabel II i ocupa la regència la reina Maria Cristina.
Comença la Primera Guerra Carlina (1833-1840) amb l’alçament carlí
de Prats de Lluçanès. Es tracta d’un enfrontament militar entre liberals i
absolutistes que finalitzarà amb el triomf de les forces liberals. En
conseqüència es produirà la introducció d’un conjunt de reformes econòmiques i
socials com la desamortització dels béns eclesiàstics, la supressió de les
estructures gremials, la llibertat de comerç, que afavoreixen el
desenvolupament industrial modern.
És publicat un nou decret d’amnistia per als liberals.
La primera fàbrica de vapor –la dels germans Bonaplata-
s’instal·la a Barcelona. Fins el 1865, primera gran onada d’expansió de la
indústria catalana (especialment la tèxtil), amb predomini de la màquina de
vapor basada en la utilització de carbó com a font d’energia.
El 30 de novembre, Francisco Javier de Burgos, Ministre de Foment,
fa efectiva la divisió provincial , signant un Reial Decret segons el qual
Espanya quedava dividida en 49 províncies. Catalunya quedava estructurada en
quatre províncies: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
A Gran Bretanya, la Factory Act, prohibeix el treball a les
fàbriques dels menors de nou anys.
Cultura / Ciència
El mes d’agost, Aribau publica “Oda a la Pàtria” en el periòdic
“El Vapor”, fet que s’ha considerat per alguns especialistes en literatura
catalana com l’inici de la Renaixença.
Població / Societat
Epidèmia de còlera a Europa
1834
Política / Economia
Proclamació d’un Estatut Reial de tendència liberal. La reina
Maria Cristina suprimeix definitivament per decret el Tribuna de la Inquisició.
Es decreta l’exclusió de la successió al tron d’Espanya del pretendent carlista
Carles Maria Isidre de Borbó.
Decret favorable a la llibertat d’indústria.
Cultura / Ciència
La Universitat de Cervera és definitivament traslladada a
Barcelona.
Població / Societat
Epidèmia de còlera.
1835
Política / Economia
A Barcelona, el 5 d’agost, la multitud assalta la Capitania
General, assassina el general Bassa, cala foc al despatx de la sotsdelegació de
policia i a l’arxiu d’Hisenda. El dia 9
de setembre la Junta Superior Governativa de Catalunya, sorgida de la revolta,
proposa a les Juntes de València i Saragossa, la restauració modernitzada de la
Corona d’Aragó.
La Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona, organisme civil que
constituïa un nucli de poder en equilibri constant amb l’Ajuntament i les
autoritats civils i militars de l’Estat a Barcelona, féu un pas endavant a
favor d’una societat més oberta quan permeté que persones de tots dos sexes
poguessin seure junts al teatre.
Incidents ludistes a
Barcelona. La fàbrica de vapor Bonaplata és cremada en els aldarulls que es
produeixen.
El 25 d’agost
s’inicia la revolució liberal. Esclata una revolta anticlerical a Reus, que
degenera en l’assalt i la crema de convents de la ciutat. El moviment es va
estendre ràpidament arreu de Catalunya (crema de convents a Barcelona,
València, Reus, Santes Creus, Poblet i d’altres) i va provocar l’exclaustració
de religiosos.
Fins el 1860, les importacions de cotó
en floca es multipliquen per set a Catalunya.
Població / Societat
Barcelona compta amb 118.280 habitants.
Comença l’emigració de bòers cap a terres de l’interior de
l’Àfrica del Sud.
Primers ferrocarrils : a França -entre Saint-Etienne i Lió- i a
Alemanya -entre Fürth i Nuremberg-.
1836
Política / Economia
El 4 de gener es produeix un aixecament popular que intenta
proclamar de nou la constitució de 1812. El 15 d’agost a Tarragona és
proclamada la constitució de 1812. Seguidament aquesta proclamació és feta
arreu de Catalunya.
Durant els mesos de novembre i desembre, s’intensifica la campanya
dirigida per elements d’extrema esquerra, a favor de la independència de
Catalunya i proclamació de la República Catalana. A la Comissió de Fàbriques i
a la Junta de Comerç els preocupa que les masses obreres i populars vegin amb
simpatia aquesta campanya.
Desamortització de Mendizábal.
Fundació a la Barceloneta d’El Nuevo Vulcano (aplicació del vapor
a la indústria naval). El 28 d’agost, a Barcelona, és botat el primer vaixell
de vapor i fa un viatge de proves entre Barcelona i Mataró. Desplaça 150 tones
i té una potència de 50 h.p.
Població / Societat
Sants compta amb 2.036 habitants.
La Junta d’Armament i Defensa que s’ha creat a Barcelona aprova
l’encunyació de monedes d’or de «4 duros». Des de Madrid, per Reial
ordre, es pretén de suspendre l’emissió, però la Junta d’Armament la tira
endavant.
Fundació de l’empresa metal·lúrgica Nuevo Vulcano .
1837
Política / Economia
El 5 de gener el govern de Madrid dissol la Junta d’Armament i
Defensa de Barcelona i ordena la repressió contra els revolucionaris. Això
produeix una gran tensió a les classes populars. Hi ha diversos aixecaments de
caire progressista- separatista.
El juny la reina jura una constitució, una mica liberal, però
menys progressista que la de Cadis.
Per decret de Madrid queda abolida l’encunyació i emissió de
moneda catalana.
Llei de desamortització dels béns de l’església.
A Madrid és ajusticiat el famós bandoler Luis Candelas.
Cultura / Ciència
Es publica «Oliver Twist» de Charles Dickens.
Primeres experiències oficials del telègraf de Morse.
Població / Societat
S’inaugura una línia regular de vaixells entre Barcelona i Ciutat
de Mallorca.
1838
Població / Societat
El 20 de maig està datat el primer plànol seriós de Sants, es
tracta del «Plano topográfico del
término y pueblo de Santa María de Sans, extramuros de la ciudad de Barcelona
levantado de orden del Magnífico Ayuntamiento». Va ser fet per Carles Gras
i Alfonso, en color i de mides 53,5
cm x 76
cm.
Fundació de la fàbrica d’estam de Josep Coma.
És inaugurada la primera indústria de fabricació de màquines de
vapor, «La Vulcano » de Barcelona.
Primera turbina hidràulica, construïda per Benoît Fourneyron.
Cultura / Ciència
Charles Darwin presenta una memòria a la Linnaean Society de
Londres, en què desenvolupa la seva teoria sobre l’evolució de les espècies.
1839
Política / Economia
Període progressista fins el 1843. S’inicien arreu els moviments
obrers per la llibertat d’associació i d’organització obreres. Finalment és
autoritzada als obrers la formació d’associacions de beneficència i d’ajuda
mútua.
El comte d’Espanya, ex-capità general de Catalunya i que havia
aplicat una dura repressió indiscriminada als catalans, és assassinat.
Població / Societat
El 10 de novembre comença a funcionar, a Barcelona, el primer
aparell de deguerreotip.
Es construeix, a Anglaterra, el primer martinet mogut per vapor.
1840
Política / Economia
S’acaba la Primera Guerra Carlina
a Catalunya.
Pel novembre es produeixen vagues en diferents indrets del
Principat.
S’instal·la al carrer del Nord (avui Galileu) la fàbrica de cotó
«Güell, Ramis i Companyia «, coneguda actualment com «Vapor
Vell» perquè fou la primera fàbrica moderna de vapor que es va instal·lar
a Sants, iniciant-hi la nova època del
maquinisme . El propietari del «Vapor Vell » era Joan Güell Ferrer,
figura cabdal de la indústria catalana del vuit-cents, però personatge gens
arrelat a Sants, el capital del qual era bàsicament d’origen americà (indiano)
fet sobretot amb els fruits del comerç d’esclaus negres.
La importació de maquinària tèxtil a Catalunya (entre 1836 i 1840)
és de 1.229 telers. En funcionament hi ha 25.111 telers dels quals 231 són
mecànics.
Creació, a Barcelona, de la primera societat d’ajuda mútua dels
obrers, l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera , impulsada per
Joan Munt. És dissolta el 1842.
Comença a utilitzar-se el guano del Perú com a adob agrícola.
La reina Maria Cristina renuncia a la regència.
Població / Societat
Sants compta amb 539 cases i 2.307 habitants. Aquest any suposa un
gran tombant en la història de Sants, pel que fa al creixement demogràfic.
Suposa l’arribada del segon gran contingent de població rural immigrada, la
majoria dels vinguts de nou són per treballar als vapors.
1841
Política / Economia
Revolta a Barcelona. El 10 d’octubre es constitueix la Junta
Suprema de Vigilància. Als crits de «victòria per Catalunya i per
Barcelona» comença l’enderrocament de la Ciutadella.
Regència del general Espartero de caràcter progressista. Barcelona
és bombardejada des de Montjuïc.
Els aranzels lliurecanvistes perjudiquen la indústria del
Principat.
La Gran Bretanya ocupa Hong Kong.
Convenció dels Estrets: Àustria, Anglaterra, Prússia, Rússia i
França d’una banda, i Turquia de l’altra, signen a Londres un acord que tanca
el Bòsfor als vaixells de guerra estrangers mentre Turquia estigui en pau.
1842
Política / Economia
La dominació borbònica ha convertit Barcelona en una plaça forta.
En aquest any té 2.900 vares quadrades de superfície civil i 2.247 de
superfície militar -la Ciutadella, el fort de les Drassanes, les muralles, els
fossars – i a aquesta superfície militar cal afegir tot el territori del pla,
on era prohibit edificar per imperatius militars.
El republicanisme pren increment entre els menestrals i obrers
catalans, adoctrinats, ara, pels federals Abdó Terradas, Narcís Monturiol, Joan Tubau, Sunyer i
Capdevila, Josep Anselm Clavé.
El Govern no respecta certs acords que havia contret amb els
catalans que s’havien revoltat l’any anterior: el general Van Halen ha dut a
terme una dura repressió; ha dissolt la Junta Suprema de Vigilància i ha fet
desarmar 3 batallons de milícia. Al ressentiment que provoca aquesta actitud,
s’ajunta el descontentament que produeixen certes mesures lliurecanvistes
projectades a Madrid i els nous intents d’obligar els catalans a entrar en
quintes i el propòsit de reconstruir la part enderrocada de la Ciutadella.
Revolta de la Jamancia: El 13 de novembre tenen lloc els primers
incidents; l’aixecament popular s’inicia al cap de dos dies; hi participa la
ciutat en bloc: el proletariat, els menestrals i la burgesia. Fins les dones
prenen part en la lluita. Es constitueix una Junta Popular Directiva
Provisional, presidida per Joan Manuel Carsy. La lluita entre els barcelonins i
l’exèrcit de Van Halen és d’una gran violència.
L’exèrcit malgrat posar en joc tots els recursos de què disposa, fins i
tot l’artilleria, s’ha de retirar de la ciutat després d’haver tingut moltes
baixes i rendicions a les seves files. El 3 de desembre i després de negar-se a
capitular, Barcelona és bombardejada des de Montjuïc, durant 12 hores: més de
1.000 projectils cauen sobre la ciutat i 400 edificis queden enderrocats
parcialment o total. Mentrestant s’han produït aixecaments en altres indrets
del Principat (Reus, Vic, Girona,..). Finalment Barcelona és ocupada. Espartero
ordena una brutal repressió contra els catalans, acusats de separatisme :
empresonaments, deportacions en massa, gran nombre de d’afusellaments,
reedificació de la Ciutadella…..
Població / Societat
Sants compta amb 2.930 habitants.
1843
Política / Economia
Crisi econòmica; els índex de preus són els més baixos de tot el
segle.
El fracàs de les expectatives polítiques de signe democràtic
comporta també l’inici d’una forta repressió antiobrera. Des de Madrid no són
respectats els acords concertats amb la Junta Suprema de Barcelona, a la qual
ordenen que es dissolgui. Pel setembre,
a Barcelona, la Junta Suprema, que s’ha negat a dissoldre’s, la força de la
qual radica principalment en els obrers, domina la situació. El dia 17, una
vegada més, Barcelona és bombardejada des de Montjuïc. La gran burgesia es
refugia a Gràcia i es posa al costat del govern provisional de Madrid.
Finalment Barcelona és ocupada. Aquesta nova insurrecció és coneguda com a
bullanga de la Jamància.
Pel juliol, Espartero abandona la regència i s’exilia a
Anglaterra. El dia 15 de novembre, Isabel II és declarada major d’edat i jura
la Constitució espanyola. Periode moderat (1843-1868).
Isabel II decreta que les escarapel·les dels cossos de l’Exèrcit
tinguin els colors vermell i groc de la bandera de guerra de l’Armada, i amb
això s’estableix la bandera espanyola.
S’inicia la fabricació de paper mecànic. S’instal·len fàbriques
papereres : La Gerundense a Girona i La Aurora a Olot. Fundació de la fàbrica
de filats de Ferran Puig (després Fabra i Coats).
1844
Política i
economia
Comença la dècada del govern dels moderats. Catalunya, però, viurà durant deu anys, fins el mes d’agost de
1854, sota l’estat de setge. Durant aquests deu anys les associacions obreres
seran del tot prohibides, cosa que contrasta amb el creixement industrial
català.
Creació de la Guàrdia Civil espanyola.
Constitució de la Caja de Ahorro y del Montepío. Es forma el Banc
de Barcelona. Reial Ordre per a la creació dels ferrocarrils a Espanya.
Es mecanitza la filatura amb la introducció de les selfactines.
Fundació de la fàbrica de llanes de Bonaventura Solà (després Sert Germans i
Solà).
Cultura / Ciència
S’estrena «Don Juan Tenorio» de José Zorrilla.
Primer missatge telegràfic transmès per Morse.
Població / Societat
Sants compta amb 3.229 habitants.
1845
Política / Economia
A l’Estat espanyol, Constitució moderada.
Texas s’incorpora als Estats Units.
Cultura / Ciència
Neix mossèn Jacint Verdaguer, poeta i
escriptor.
Neix Àngel Guimerà, poeta, dramaturg i president de la Unió
Catalanista.
Neix Dolors Monserdà, escriptora i teòrica del feminisme.
1846
Política / Economia
Amb l’alçament de Benet Tristany
a Solsona, comença la Guerra dels Matiners (Segona Guerra Carlina
1846-1849) contra el Govern de Madrid. Hi ha un moment en què lluiten junts
liberals, republicans, federals i carlins contra el sistema liberal unitarista
que no dóna resposta a les necessitats econòmiques de Catalunya.
Guerra entre Mèxic i els Estats Units.
Cultura / Ciència
S’inaugura a Barcelona l’Acadèmia de Belles Arts.
Un metge de Boston, William Thomas Morton, fa servir per primera
vegada l’éter com a anestèsic.
Població / Societat
Sants compta amb 761 cases i 4.026 habitants.
L’origen dels 757 casats que hi ha a Sants és el següent:
· 21,6%
Sants/Hostafrancs
· 27,5%
Pla de Barcelona
· 4,6%
Baix Llobregat
· 5,3%
Tarragonès
· 5,2%
Segarra/Urgell
· 2,2%
Vallès
· 2,1%
Anoia
· 1,3%
Resta dels Països Catalans
· 1,8%
Estat Espanyol (Només dos
aragonesos)
· 1,2%
Estrangers
1847
Política / Economia
És executat a Solsona el guerriller i dirigent carlí Benet
Tristany.
El 28 de Gener es constitueix a Madrid «La España Industrial,
S.A.» a càrrec de la família Muntadas i Campeny, si bé no va ser fins el
1849 que no començà a produir. A l’inici
disposava de 2 màquines de vapor de 75 cavalls cada una que movien 20.596 fusos i 500 telers. L’Espanya
Industrial va ser la primera societat anònima en el ram cotoner de l’Estat
Espanyol.
Constitució de la Junta de Fàbriques, òrgan de la patronal
catalana, entitat continuadora de la Reial Cia. De Filats de Cotó fundada el
1772.
Crisi econòmica a Europa.
La república de Libèria, independent.
Cultura / Ciència
És inaugurat a Barcelona el Gran Teatre del Liceu.
Població / Societat
Barcelona té una població de 125.060 habitants.
1848
Avantpassats
Neix
Ramon Salvà Capdevila (18), a Sants (Barcelonès).
Política / Economia
Les forces carlines que prenen part en la Guerra dels Matiners
(Segona Guerra Carlina ) cada dia són més nombroses. El general Ramon Cabrera
n’ha pres el comandament. Pel juliol entren en acció noves partides armades
dels federals addictes a Abdó Terradas. A l’Empordà combaten nous destacaments
federals, comandats per Victòria Ametller.
Fracassa a Barcelona una conspiració demòcrata-republicana contra
el Govern de Madrid.
El 23 de juny, és inaugurat a Barcelona l’Institut
Industrial de Catalunya. Es crea la Junta de Carreteres de Catalunya.
El 28 d’octubre s’inaugura el ferrocarril de Barcelona a Mataró,
que és el primer d’Espanya.
És proclamada la Segona República a França, el nebot de Napoleó
Bonaparte, Lluís Napoleó, és escollit
president de la República Francesa. Agitació social a tot Europa.
Cultura / Ciència
K. Marx i F. Engels publiquen el “Manifest Comunista”.
1849
Avantpassats
Neix
Catalina Izquierdo Mateu (19), a Sants (Barcelonès), el 13 de febrer.
Política / Economia
Els federals de Victòria Ametller tornen a combatre a l’Empordà.
Un altre destacament republicà, comandat per Baldrich, opera pels voltants de
Barcelona. Segueix l’entesa revolucionària entre demòcrates, progressistes,
republicans federals i carlins.
Pel maig s’acaba la Guerra dels Matiners (Segona Guerra Carlina )
amb victòria del Govern de Madrid.
Convulsions polítiques a Itàlia:
Aquest any va suposar per Itàlia la fi de la lluita per la independència i el
triomf de les forces reaccionàries. Arran dels enfrontaments, a final del 1848,
entre els monàrquics del Piamont i el moviment democràtic radical, el papa Pius
XI va demanar ajut a França i a Àustria, potències que inmediatament van enviar
els seus exèrcits a Itàlia. En poc temps, els austríacs van aixafar la
revolució a la Llombardia, cosa que va significar la seva consolidació en
aquest país, i també la victòria dels conservadors a Venècia, la Toscana,
Mòdena i Parma. El regne de Sardenya i el Piemont van haver d’acceptar una pau
humiliant.
Hongria perd la independència
després de la derrota dels seus exèrcits contra els austrorussos a Segesvar
(Transilvània).
Cultura / Ciència
L’escriptor rus Fedor Dostoievski
és indultat davant l’escamot d’execució que l’anava a afusellar.
Població / Societat
Sants compta amb 5.214 habitants.
1850
Política / Economia
La indústria tèxtil catalana està composta per 37.301 telers, dels
quals 4.109 són mecànics i 1.465 jacquards.
Cultura / Ciència
Josep Anselm Clavé funda a Barcelona l’agrupació coral La
Fraternitat, primera societat musical de la península.
Població / Societat
Sants compta amb 5.735 habitants.
El planeta té una població total de 1.260 milions d’habitants, que
es distribueixen de la següent manera:
Xina 34% Àfrica
8,8%
Resta
d’Àsia 16% Centre i Sudamèrica 3%
Europa
(incloent Rússia) 22% Nord-amèrica 2%
Índia 14% Oceania
0,2%
Espanya adopta un sistema de Correus amb els segells adhesius.
1851
Política / Economia
Hi ha documentats, a Sants, només 4 prats d’Indianes :
– El Prat
Vermell o de les Tres Puntes (propietat de Domènec Serra) que compta amb 40 treballadors – Can Nat
amb 20 treballadors
– El Prat de
l’Ase amb 20 treballadors
– Ca l’Erasme
amb 5 obrers
Han començat a funcionar els vapors i els prats han anat de baixa.
El Principat de Catalunya, des de fa set anys, viu sotmès a
l’estat de setge. Els diputats catalans a les Corts de Madrid protesten
enèrgicament contra aquest fet.
Població / Societat
Sants compta amb 1.140 cases i 6.364 habitants.
El descobriment de mines d’or a Austràlia origina un gran moviment
migratori.
Se celebra a Londres la primera Exposició Universal.
1852
Política / Economia
La jornada dels obrers era molt dura i sense cap tipus de
reglamentació ni dels horaris, ni del salari ni de les condicions ni de res. El
metge Font i Mosella escrivia: “Son obligados a trabajar durante doce o trece
horas diarias, tanto los adultos como los niños, los hombres como las mujeres,
los que estan sanos como los que lo están poco, los fuertes como los débiles”.
També el metge Joaquin Saladich ofereix el seu testimoni: “Triste es la
posición del pobre tejedor obligado a trabajar 14 o 16 horas diarias, metido en
una covacha, encorvado sobre las telas, para ganar un pan escaso, que no puede
bastar al hambre de su hijo, que deben recurrir a la caridad pública para
alimentarse, hasta morir víctima de su trabajo y de las condiciones antihigiénicas de su
vivienda y taller”.
Es funda la Banca Evarist Arnús.
Napoleó III emperador de França.
Població / Societat
La inauguració dels magatzems «Au bon marché» assenyala
l’aparició dels grans magatzems comercials.
1853
Política / Economia
S’inaugura el carrer Princesa, continuació del carrer Ferran, que
permet travessar Barcelona de forma ràpida des de la Rambla a l’Esplanada ( la
Ciutadella), resulta especialment interessant per les forces de l’ordre que a
partir d’aquell moment poden tenir un millor control del centre neuràlgic de la
ciutat.
A L’Espanya Industrial hi
treballen 1.500 obrers. És la més gran de Sants i de Catalunya.
Es crea la Caixa d’Estalvis de Sabadell.
Una esquadra nord-americana obliga els japonesos a obrir les seves
fronteres i els seus mercats als Estats Units.
1854
Política / Economia
Març-abril: esclata una vaga a Sants que s’estendrà i es
convertirà en general a Barcelona i a la majoria de poblacions industrials del
Principat. A conseqüència d’aquesta vaga, el capità general del Principat,
general La Rocha, haurà de pactar amb les organitzacions obreres que continuen
funcionant clandestinament a Catalunya.
El 14 de juliol, a Barcelona, esclata una insurrecció popular i
militar contra el govern moderat, que en triomfar provoca que siguin els
progressistes del general Espartero els qui s’imposin finalment arreu del
territori de la monarquia espanyola. Aquest alçament popular que es produeix
tan a Barcelona com a d’altres ciutats espanyoles és conegut amb el nom de la
Vicalvarada. El pronunciament dels generals O’Donnell i Dulce dóna pas a
l’anomenat Bienni Progressista (1854-1856).
Les associacions obreres catalanes surten de la clandestinitat i
són tolerades i reconegudes de fet per les noves autoritats. Desapareix l’estat
de setge.
Incidents ludistes a
Barcelona. Conflicte de les selfactines (màquines de filar automàtiques), últim
episodi important de la lluita obrera contra la màquina a Catalunya.
El juliol comença l’enderrocament de les muralles de Barcelona
(havia estat sol·licitada al govern de Madrid en doiverses ocasions i aquest ho
havia denegat. Finalment legalitza l’enderroc al mes d’agost).
Creació de l’Estat Lliure d’Orange a l’Àfrica del Sud.
Població / Societat
Detectats els primers casos de còlera a Barcelona, epidèmia que
matarà més de sis mil persones.
1855
Política / Economia
Pel maig, el capità general del Principat, Juan Zapatero, amb
motiu de l’alçament armat d’algun grup carlí, declara, novament, l’estat de
guerra. Comença una dura repressió contra les associacions obreres. Després
d’un consell de guerra sumaríssim, és executat el dirigent obrer més popular de
l’època, Josep Barceló, líder dels filadors, acusat falsament de complicitat en
el famós crim del Mas de Sant Jaume, a Olesa de Montserrat. Aquesta execució
provoca una enorme indignació entre la classe obrera.
En ser prohibides les associacions obreres i confiscats els seus
cabals, els dirigents obrers protesten d’aquest fet i, en no ser atesos,
organitzen una vaga general -del 2
a l’11 de juliol- a tots els centres industrials del
Principat (Primera vaga general en la
història de Catalunya). Finalment el cap de govern promet que les Corts
Constituents reconeixeran el dret d’associació obrera.
El primer dia de vaga, a Sants, resulta mort, en un incident
confús, el president de l’Institut Industrial de Catalunya, el poeta, advocat i
industrial Josep Sol i Padrís. Tot just acabada la vaga general, comença la
repressió contra el moviment obrer. La majoria dels seus dirigents són
empresonats o confinats o es veuen obligats a passar a la clandestinitat o a
l’exili.
Campanya anticatalana a la premsa de Madrid.
Es reorganitza el sometent.
S’instal·la a Barcelona la Maquinista Terrestre i Marítima.
Lleis desamortitzadores de Pascual Madoz.
Població / Societat
Exposició Internacional a París.
1856
Política / Economia
Pel juliol, la reina Isabel II substitueix Espartero per
O’Donnell. Així acaba el bienni progressista.
El 18 de juliol esclata a Barcelona una insurrecció popular contra
el nou govern, que adquireix gran violència. És reprimida amb gran duresa per
l’exèrcit. Es compten 500 morts i uns milers de ferits. Acabada la lluita, es
tornen a prohibir totes les associacions obreres i se’n confisquen els seus
béns. Tornen a governar els moderats més reaccionaris. Entre 1856 i 1868,
periode de repressió i d’il.legalitat dels moviments obrer i republicà.
Es funden les companyies de crèdit: La Catalana General del Crèdit
i El Crédito Mobiliario Barcelonés. Es funda el Banc d’Espanya.
Cultura / Ciència
Es comença a publicar el «Calendari del pagès».
Descobriment de l’home de Neanderthal.
Població / Societat
Segons Ildefons Cerdà en la «Monografia estadística de la
classe obrera de Barcelona en 1856», la situació social de Barcelona és la
següent: hi ha 54.272 obrers, dels quals 32.223 són homes i 22.049 dones;
d’especialitzats només n’hi ha 6.500; la resta (47.500) constitueixen un
autèntic subproletariat. Els salaris
anuals, d’acord amb l’especialització de cada
u, són els següents: especialistes de primera, 4.160 rals; de segona,
3.604; no especialitzats, 2.300. Els salaris de la resta de Catalunya són força
més baixos. Ni a Barcelona ni a la resta del Principat no existeixen
assegurances socials de cap mena . Les despeses mínimes anuals vénen a ser les següents: un solter, 2.301 rals;
casats sense fills, 3.071; casats amb dos fills 4.176. La població obrera de
Barcelona representa el 33,04%, tot i que Cerdà exclou d’aquest recompte, d’una
manera utòpica i voluntària, els menors de 18 anys. L’índex de mortalitat de
Barcelona és gairebé del 30%. Les diferències socials es manifesten , per
exemple, en el fet que l’esperança de vida és de 36 anys en les classes
benestants i de 23 anys per a les classes més pobres.
1857
Avantpassats
Neix
Joan Campàs Fuster (26), a Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental).
Política / Economia
Les propietats agrícoles de Sants fornien el 56,5% de la
contribució territorial total. És el
final d’una etapa, la culminació de la història agrària de Sants.
Constitució de la companyia ferroviària Madrid, Saragossa i
Alacant (MZA), antecessora de RENFE.
Primera turbina Fontaine per a la utilització de l’energia de
l’aigua.
Crisi econòmica mundial.
Població / Societat
Primer cens oficial de població a Espanya. Sants compta amb 6.739
habitants. El Principat té 1.652.292 habitants que representen el 10,5% del
total de l’Estat Espanyol. Barcelona en té 183.787.
A Barcelona, el 18 de juliol, és botat el «Montjuïc»
primer vaixell de vapor amb casc de ferro; desplaça 55 tones; té una potència
de 30 HP. Havia estat construït a Barcelona mateix.
El 21 de novembre s’inaugura el
primer telègraf impressor.
1858
Política / Economia
Vaga a L’Espanya Industrial
seguida d’una forta repressió.
El pacte de Plombières: L’emperador francès Napoleó III i el
polític italià Camilo Benso, comte de Cavour, es van reunir secretament a
Plombières (França) per establir un acord. Napoleó s’uniria al Piemont en la
guerra contra Àustria. Un cop expulsats els austríacs d’Itàlia, el país
s’organitzaria en una federació de quatre estats, sota la presidència del Papa:
un regne al nord format pel Piemont, Venècia, Parma, Mòdena i les legacions
pontifícies; un regne al centre amb la Toscana, Umbria i les Marques; Roma i
els territoris adjacents, restringits al poder temporal del Papa, i el regne de
Nàpols. França rebria, en compensació, Savoia i Niça.
1859
Política / Economia
Per l’octubre, comença la guerra d’Àfrica; hi lluita una expedició
de voluntaris catalans, comandada pel general Prim, que produeix un fort
impacte pel seu heroisme.
Cultura / Ciència
Pel maig són restaurats a Barcelona els Jocs Florals de la llengua
catalana; els presideix Manuel Milà i Fontanals.
Es publica «L’Origen de les espècies» de Charles Darwin.
Població / Societat
Comença la construcció del Canal de Suez segons projecte de
Ferdinand Lesseps.
1860
Política / Economia
La reina Isabel II fa una visita a la fàbrica de L’Espanya
Industrial que en aquesta època compta amb 1.662 treballadors: 1.108 homes, 415
dones i 139 nens.
La indústria catalana de teixits de cotó compta amb 9.000 telers
mecànics (l’any 1850 en tenia 1.409). En importància és la tercera d’Europa;
només la superen les d’Anglaterra i França. En el periode que va des de 1860 a 1895 les importacions
de cotó en floca es multipliquen per més de tres. La crisi de la fi de segle
farà però que les importacions el 1900 tornin a disminuir.
Comença el funcionament de la Borsa.
El 24 de febrer és publicada una Real Orden per reglamentar la
retolació dels carrers. En la regla nº 17 hom disposa: «Se procurará que
en las capitales y poblaciones donde se conserve todavía el uso de algunos
dialectos se reduzcan todos los nombres de las calles a lengua
castellana». Com a conseqüència són castellanitzats els noms de nombrosos
carrers de les poblacions catalanes, sobretot de Barcelona.
Abraham Lincoln president dels Estats Units.
Població / Societat
Sants compta amb 1.052 cases i 7.984 habitants.
Barcelona i Lleida queden comunicades per tren.
1861
Política / Economia
Es funda l’Ateneu Català de la Classe Obrera.
Esclata la guerra de Secessió Nordamericana.
Unificació d’Itàlia, llevat de Venècia i Roma.
1862
Política / Economia
Es fa sentir la crisi de treball a la indústria tèxtil catalana,
ja que a causa de la Guerra de Secessió als EUA, no arriba cotó a Catalunya.
Primeres màquines cosidores espanyoles (Miquel Escuder).
És publicada la llei de notariat, l’article 25 de la qual
estableix que les escriptures públiques només podran ser redactades en llengua
castellana.
Cultura / Ciència
Es publica «Els miserables» de Víctor Hugo.
Població / Societat
Barcelona i Girona queden comunicades per tren.
1863
Política / Economia
A l’Hospitalet de Llobregat és inaugurada la primera fàbrica
d’adobs complets.
Població / Societat
Inauguració del metro de Londres, el primer del món.
Obertura del Canal de Suez.
1864
Política / Economia
Es funda a Londres l’Associació Internacional de Treballadors
(Primera Internacional).
Població / Societat
George M. Pullman inventa els cotxes-llit ferroviaris.
1865
Avantpassats
Mor
Maties Izquierdo Castelló (38), a Sants (Barcelonès), el 4 de novembre.
Política / Economia
Fins el 1900, resituació de la indústria tèxtil, especialment
cotonera, enfront de la impossibilitat de poder continuar utilitzant carbó com
a energia primera. Utilització de l’aigua amb l’aprofitament intensiu de les
conques del Llobregat i del Ter.
Avalots a Madrid: la guàrdia civil ocasiona 11 morts i prop de 200
ferits entre els estudiants que es manifestaven.
Pel maig, Prim intenta un pronunciament des de València; s’ha
d’exiliar a França.
S’acaba la guerra de Secessió als EUA amb la derrota sudista. És
assassinat el president Lincoln.
Població / Societat
Epidèmia de còlera a Sants, també estesa a Barcelona. La fàbrica
de L’Espanya Industrial va ser transformada provisionalment en sanatori.
Barcelona i Tarragona queden comunicades per tren.
Cultura / Ciència
Es publica «Alícia al país de les meravelles» de Lewis
Carrol.
1866
Política / Economia
Els dies 6 i 7 de gener hi ha desordres a Barcelona, a la Rambla;
es registren dos morts. El dia 8, és
proclamat l’estat de guerra a Catalunya. A mitjans de mes s’alcen a diversos
indrets (Valls, Poboleda, Vilafranca i altres) partides armades de paisans. Un
dels comandants, en Vicenç Martí (el Noi de les Barraquetes) és assassinat l’11 d’agost.
S’accentúa a Catalunya la crisi econòmica i financera.
Pel gener, el general Prim fa un pronunciament a Villarejo de
Salvanés. Com a conseqüència del fracàs s’ha d’exiliar a Portugal. El 22 de
juny, a Madrid, hi ha un aixecament de civils i militars partidaris de Prim.
La plaga de fil·loxera comença a atacar les vinyes franceses, a la
Provença. Crisi econòmica mundial.
Pel setembre, a Ginebra, se celebra el Primer Congrés de
l’Associació Internacional del Treball (A.I.T.).
Fundació del Ku-Klux-Klan als Estats Units.
Venècia s’incorpora a Itàlia.
Cultura / Ciència
Ildefons Cerdà publica la «Monografia Estadística de la clase
obrera de Barcelona en 1856».
Alfred Nobel inventa la dinamita.
Després de diversos intents fallits, pel juliol s’envia el primer
telegrama entre Amèrica i Europa. S’havien començat els treballs el 1854 i
s’havien anat resolen els quatre principals inconvenients tècnics : Aconseguir
l’aïllament perfecte dels cables, reforçar-los perquè resistissin l’erosió
marina, trobar una solució per a la debilitació del senyal elèctric i, el més important, col·locar un
cable de gran longitud a profunditats notables.
Es publica «Crim i càstig» de F. Dostoievski.
1867
Avantpassats
Neix
Joan Vallès Juncosa (16), a Gornal (Garraf).
Política / Economia
Del juny al setembre, s’aixequen partides de paisans armats en
diferents indrets del Principat. Una vegada més, ha estat proclamat l’estat de
guerra al Principat.
Per una Real Orden del 15 de gener del Ministeri de Governació que
es refereix a les obres de teatre «escritas en diferentes dialectos»,
hom disposa que, «considerando que esta novedad ha de contribuir a
fomentar el espíritu autonómico de los mismos» no s’admetin més obres
teatrals a censura i per tant no en podrà ser representada cap que estigui
escrita exclusivament en «cualquiera de los dialectos de las provincias de
España». Com a conseqüència d’aquesta ordre es produeixen nombroses i
fortes protestes i a Catalunya és representat un teatre bilingüe en el qual els
personatges «dolents» i grotescos parlen en castellà.
Annexió d’Alaska als EUA, que va pagar a Rússia 7.200.000 $ en or
pel territori.
Cultura / Ciència
Ildefons Cerdà publica
«Teoria general de la urbanización» la seva obra mestra sobre
urbanització. Posteriorment projecta i presenta el seu projecte de reforma de
la ciutat de Barcelona, conegut amb el nom de Pla Cerdà.
Població / Societat
Es crea la línia ferroviària Barcelona-València.
1868
Política / Economia
Revolució de Setembre: Destronament d’Isabel II. El pronunciament
a Càdis de l’almirall Topete suprimeix la monarquia borbònica. Amb l’alçament
del general Topete i dels generals
Serrano i Joan Prim, s’inicia la Revolució de Setembre, dita «La
Gloriosa», de caràcter
progressista, democràtica i liberal. El dia 29, el poble de Barcelona es llança
al carrer entonant l’himne de Riego i la Marsellesa. Una gran multitud es
congrega a la plaça de Sant Jaume; envaeixen l’Ajuntament i la Diputació i
llancen pel balcó els retrats d’Isabel II i de Felip V. Són cremats
espectacularment. Es formen Juntes Revolucionàries a Barcelona, Figueres, Reus
i altres localitats.
La Ciutadella de Barcelona és parcialment enderrocada.
Valentí Almirall redacta les
«Bases para la Constitución federal de la Nación Española y para la del
Estado de Catalunya».
És publicada una Real Orden en la qual es diu que, tenint en
compte les peticions de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de
l’Ateneu Català i d’un «número considerable de escritores», és
deixada sense efecte la R.O. de 15 de gener de 1867 on no s’admetien obres
dramàtiques escrites només «en uno de los dialectos que se hablan en algunas
provincias de España».
El català Antoni Marsal Angora amb el pseudònim de Sarró Magallan,
és el primer obrer de la península que assisteix a un congrés de l’A.I.T. (el
tercer congrés de la Internacional, que és celebrat a Brussel·les).
L’Estat Espanyol adopta la pesseta com a unitat monetària.
La Revolució de Setembre
coincideix amb el congrés de Berna, organitzat per la Ligue
Internationale de la Paix et de la Liberté, fundada a Ginebra l’any anterior
sota els auspicis de Víctor Hugo. Garibaldi n’ocupava la presidència d’honor.
En la resolució aprovada en l’esmentat congrés, es diu que la pau
i la llibertat són incompatibles amb la monarquia i el centralisme; que cal
anar a un sistema republicà federal, implantat de baix a dalt, i que, a partir
dels diferents estats federats, s’ha d’arribar a la confederació europea.
S’expressa el desig que les diferents confederacions siguin constituïdes sense
demora.
Fins el 1874, Sexenni Revolucionari: Etapa democràtica que
plantejarà a Catalunya els antagonismes socials latents. Mentre la burgesia
conservadora s’espantarà davant l’activisme revolucionari, el republicanisme
federal serà incapaç d’aconseguir el suport popular necessari per consolidar la
seva experiència democràtica (I República). Tanmateix quedarà palesa la diferent
evolució social entre Catalunya i la resta de l’Estat espanyol.
1869
Política / Economia
Pel Gener, se celebren eleccions a Corts Constituents, a Catalunya els federals obtenen amplíssima
victòria -28 diputats de 37- , en canvi
en el conjunt de les Corts són minoria
-57 escons de 304- .
El 18 de maig, els representants de Catalunya, Aragó, València i
Balears signen, a Tortosa, un pacte federal que, d’ençà d’aleshores, serà
conegut amb el nom de Pacte Federal de Tortosa. Entre els representants del
Principat es destaquen Valentí Almirall , Josep Anselm Clavé i Francesc Ubach Vinyeta. El general Prim va
ser l’encarregat d’ofegar la revolta.
Les autoritats ordenen el desarmament de les milícies populars.
Per evitar-ho hi ha enfrontaments, barricades i morts a Barcelona i a d’altres
poblacions. Són detinguts Valentí Almirall i Gonçal Serraclara però aconsegueixen fugir
a l’estranger.
Finalment, ha estat derruïda la Ciutadella i l’Ajuntament de
Barcelona pren possessió dels terrenys que ocupava.
Es proclama nova constitució que manté el règim monàrquic i el
centralisme. El 18 de juny, Prim esdevé cap del govern
espanyol. Nova revolta federal.
Fundació del sindicat Les Tres Classes del Vapor.
Es crea una junta encarregada de la modernització del port de
Barcelona.
Població / Societat
Inauguració del Canal de Suez.
S’inaugura el Concili Vaticà I.
1870
Política / Economia
A Sants en oposició a les quintes, els obrers es declaren en vaga
i es llancen al carrer, on se’ls ajunten altres ciutadans. Les dones s’apoderen
de l’església i, enfilant-se al campanar, toquen a sometent. És assaltat
l’Ajuntament i són cremades les urnes i les llistes del sorteig de quintos.
L’alcalde i el tinent d’alcalde intenten oposar-s’hi: l’un hi deixa la vida i
l’altre és greument ferit. En saber que diverses columnes de la Guàrdia Civil i
dels carrabiners s’adrecen a Sants, els revoltats aixequen barricades,
reforçats per la gent que ha vingut d’Hostafrancs.
Conflicte de les quintes: El sistema de reclutament consistia en
què sortejaven tots els homes útils, una cinquena part dels quals s’incorporava
a files. Tenint en compte que amb diners es podia comprar l’exempció,
representava un sistema força injust que feia recaure el pes del servei militar
sobre les classes populars. L’oposició popular va esclatar a Vic, Manlleu, Sant
Celoni, Sabadell, …va ser però a Barcelona i als pobles de les rodalies on
els avalots van ser més importants: Sant Andreu del Palomar, Sant Martí de
Provençals, Sants i Gràcia. El govern va declarar l’estat de setge i va sufocar
les revoltes amb energia. La vila de Gràcia va ésser bombardejada.
Fort creixement del moviment obrer organitzat. Durant el juny té
lloc a Barcelona el I Congrés Obrer, dins el marc de la Internacional (AIT),
que es decanta cap a postures abstencionistes i àcrates. A primers d’agost es
declaren en vaga els obrers de la Maquinista Terrestre i Marítima.
En el periode del 1870 al 1885 es produeix una primera expansió de
l’Eixample i, al seu marge, la ràpida urbanització del Poble-Sec. És un periode
d’importants inversions en infrastructures i equipaments, com el parc de la
Ciutadella, el port, els enllaços ferroviaris, els tramvies o el proveïment
d’aigua.
Pel setembre, Amadeu de Saboia és escollit rei d’Espanya per les
Corts. El cap de govern Joan Prim és assassinat.
Guerra franco-prussiana (1870-1871). Bismark culmina la unificació
d’Alemanya.
Cultura / Ciència
Apareix el primer número de “La Campana de Gràcia”.
Neix Eduard Fontseré i Riba, pioner de la meteorologia a
Catalunya.
Població / Societat
Sants compta amb 12.687 habitants
1871
Política / Economia
A París, es proclama de Comuna Revolucionària, que és sufocada i
rigorosament reprimida.
Les tribus índies dels Estats Units són agrupades en reserves.
1872
Política / Economia
A primers d’abril, comença a Catalunya la Tercera Guerra Carlina
(1872-1875), motivada entre altres raons, per l’oposició del carlisme a les
mesures centralistes del govern liberal espanyol. Es produeixen aixecaments
carlins a diverses poblacions. El 28 d’agost una partida carlina roman algunes
hores a Sant Celoni.
A Barcelona es produeix una manifestació d’estudiants al crit de
«Fora quintes !» i «Mori l’exèrcit !». També a diverses
poblacions del pla del Llobregat, hi ha aldarulls contra les quintes. A l’Hospitalet els revoltats penetren a
l’Ajuntament i cremen les llistes de mobilització.
Cultura / Ciència
El primer diumenge de maig, com cada any se celebren a Barcelona,
els Jocs Florals. Aquesta vegada el rei ha concedit 3 medalles, una per cada un
dels poetes que han obtingut els premis ordinaris; però cap dels premiats no
accepta la condecoració i el consistori retorna les medalles.
Apareix el primer número de l’Esquella de la Torratxa. En surten 4
números solts per suplir «La Campana de Gràcia», fins que a partir de
1879 es comença a publicar amb continuïtat (es publicarà fins el 1939).
Neix l’Ateneu Barcelonès, a partir de la fusió entre l’Ateneu
Català i el Casino Mercantil Barcelonès.
Població / Societat
Primera línia de tramvies a Barcelona, que cobreix el recorregut
Barcelona-Gràcia.
1873
Política / Economia
Els carlins obtenen diverses victòries a la zona nord de
Catalunya. Es crea, a Barcelona, una Junta de Salvació i Defensa de Catalunya,
presidida pel capità general .
El dia 11 de febrer és proclamada la I República i abdica Amadeu I
de Saboia. El caràcter democràtic i avançat del règim no impedeix que des del
moviment obrer amb influència internacionalista no s’accepti com a solució
(insurreccions cantonalistes al País Valencià).
Hi ha dos catalans al
govern provisional: el president Estanislau Figueres, i el ministre de
governació, Francesc Pi i Margall. Al cap d’uns quants dies, amb la designació
de Tutau per el ministeri d’hisenda, seran tres els catalans que formaran part
del govern de la República. El dia 12, a Barcelona, el poble envaeix l’Ajuntament
i la Diputació; es reparteixen armes i es forma una guàrdia composta de
paisans.
La Diputació de Barcelona dóna públicament suport a la República
democràtica federal i comença a treballar per controlar l’exèrcit a fi
d’abolir-lo i estructurar unes milícies catalanes.
Els primers dies de març, s’apodera un agut desassossec del poble
de Barcelona. El dia 6 es produexi una forta tensió. Davant el rumor d’haver
estat derrotat, a les Corts, el govern provisional, es parla, amb insistència,
de proclamar l’Estat Català independent. Han aparegut escamots de paisans
armats en els llocs estratègics de la ciutat. L’endemà els delegats de les
Diputacions Provincials de Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona acorden
proclamar l’Estat Català. Baldomer Lostau serà el cap del govern provisional;
Serraclara s’encarregarà de redactar un manifest convocant les Corts catalanes
per a mitjans d’abril. El Palau de la Diputació ja s’estén l’acta de la proclamació de l’Estat Català.
El ministre Pi i Margall, per telègraf, aconsegueix del federalistes catalans
que ajornin la proclamació de l’Estat Català. El dia 11 de març arriba a
Barcelona Estanislau Figueres, que assegura que es convocaran eleccions a Corts
Constituents de la República i que la federació serà acordat per les Corts.
Durant els mesos d’abril i maig, la premsa madrilenya, gairebé en
bloc, ha estat atacant Catalunya. El 7 de juny les Corts Constituents acorden
que la República sigui federal, notícia que és rebuda amb molt d’entusiasme a
Catalunya. Pi i Margall és elegit president de la República. El 21 de juny Pi i
Margall denuncia que el parlament, els republicans unitaris intenten destruir
la República. El 18 de juliol dimiteix Pi i Margall com a cap del govern. El
substitueix Nicolàs Salmerón.
Es construeix a Barcelona -al Paral·lel- la primera central termoelèctrica espanyola.
Els federals de Cartagena proclamen la independència del seu
cantó.
