702
Augmenta la crispació social: lleis contra els esclaus fugitius.
711
Invasió de la Península per tropes musulmanes. Ràpida expansió dels musulmans a causa de la fragilitat de l’Estat visigòtic.
712
Fins el 719, els sarraïns ocupen tot el Principat, exceptuan les comarques del Pirineu occidental.
713
Ardó elegit rei dels nobles visigots de Catalunya i Septimània.
725
Els musulmans ja controlen tot el territori català i fins i tot la Septimània. La majoria de ciutats es van sotmetre voluntàriament, aquest és el cas de Girona i Barcelona. La dominació musulmana va significar pocs canvis per a la majoria de la població. Així i tot, el fet que els musulmans gravessin amb un impost especial els no creients va afavorir que bona part de la població, especialment els camperols, abracés l’Islam ja que d’aquesta manera podia millorar la seva situació personal (aquests van ser els anomenats muladís).
732
Els francs, sota el liderat de Carles Martell, derroten els sarraïns en la batalla de Poitiers i els tallen la seva expansió cap al nord. Fi de l’expansió sarraïna a Europa.
759
Els exèrcits de Pipí el Breu conquereixen el Rosselló.
768
Carlemany, rei franc
778
Expedició de Carlemnay a la vall de l’Ebre.
785
Carlemany al front dels francs va projectar la creació d’una marca, és a dir, d’una terra fronterera que esmorteís els atacs musulmans: aquest és l’origen dels diversos comtats catalans. La ciutat de Girona es lliura voluntàriament als francs.
800
Carlemany, coronat emperador d’Occident.
801
Conquesta de Barcelona pels francs, duta a terme per un exèrcit dirigit per Lluís el Pietós, fill de Carlemany.
Els francs van constituir diversos comtats (Barcelona, Osona, Girona, Empúries, Besalú, Rosselló, Conflent, Urgell, Cerdenya, Pallars i Ribagorça). És el que es coneix ara com a Catalunya Vella. La frontera amb els musulmans va quedar delimitada pels rius Llobregat, Cardener i Segre.
812
Després de diverses temptatives frustrades d’ocupar Tortosa, la frontera amb els sarraïns s’estabilitza al Penedès durant quasi 340 anys.
826
Revolta d’Aissó. Fi de la resistència indigenista antifranca.
843
Fragmentació del regne franc: Els fills de Lluís el Pietós, l’hereu de Carlemany, van acordar el tractat de Verdun. El document, signat per Lotari, Carles el Calb i Lluís el Germànic, establia la divisió del regne dels francs en tres parts.
870
La fidelitat a la monarquia carolíngia per part de Sunifred I, comte d’Urgell i la Cerdanya, va comportar que vençuda la rebel·lió de Bernat de Septimània, Sunifred obtingués també el govern dels seus comtats: Barcelona, Girona i Narbona.
878
Guifré el Pelós, fill de Sunifred I, és nomenat comte de Barcelona, Girona (ja ho era de la Cerdanya des del 870 i de l’Urgell). Així una part important dels comtats catalans va quedar sota l’autoritat de Guifré.
Comença el repoblament de la Catalunya central (Berguedà, Ripollès, Bages i Osona).
879
Guifré el Pelós funda el monestir de Ripoll, de l’orde de Sant Benet, que consagrà cent anys més tard Miró III Bonfill, bisbe de Girona. Amb la fundació del monestir, Guifré el Pelós inicia una política de repoblació de les comarques centrals de Catalunya (Ripollès, Osona, Berguedà, Solsonès i Bages). Va ser una obra de gran transcendència perquè aquests territoris constituïen una terra de ningú i afavoria les incursions musulmanes.
La repoblació la duien a terme famílies de camperols que ocupaven la terra i la posaven en explotació (aprisió) i n’esdevenien propietaris al cap de 30 anys de conrear-la ininterronpudament.
880
Grans repoblacions al centre de la Catalunya Vella
897
Mort de Guifré el Pelós. Inici de la successió hereditària als comtats catalans ja que els seus fills hereten els comtats lliurement i sense intervenció de la reialesa franca.
899
Jurament de fidelitat del comte Guifré II Borrell (fill de Guifré el Pelós) a Carles el Simple, el darrer que un comte català fa a un rei carolingi.
911
Mort de Guifré II Borrell, el succeeix Sunyer I com a comte de Barcelona.
929
Abd-Al-Rahman III funda el Califat de Còrdova.
950
Obertura de Catalunya al món: Contactes amb Roma (Butlla papal d’exempció a favor del monestir de Cuixà, la primera que rep un monestir català) i amb Còrdova.
985
Un cop derrotat l’exèrcit del comte Borrell, les naus d’al-Mansur arriben a Barcelona i prenen la ciutat i la rodalia. A més de destruccions i incendis, les tropes del califat de Còrdova van marxar amb un important botí i un elevat nombre de captius. Els monarques francs no van acudir a ajudar el comte.
986
Carta de Poblament de Cardona. Recuperació política i econòmica del comtat de Barcelona.
988
Borrell II de Barcelona no renova la fidelitat al rei franc Hug Capet ja que donada la falta d’ajuda d’aquest contra els sarraïns, es considera pràcticament deslligat del poder franc. S’inicia la independència dels comtats catalans.
992
Mor a la Seu d’Urgell Borrell II, comte de Barcelona, Girona Osona i Urgell. Per la seva ferma voluntat d’emancipar els seus comtats del domini carolingi, se’l considera un símbol de la independència de Catalunya.
999
Nova expedició d’Almansor contra Catalunya, destrucció de Manresa.
1007
Guifré II de Cerdanya funda el monestir de Sant Martí del Canigó.
1008
Elecció d’Oliba com a abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà.
1010
Expedició catalana a Còrdova contra l’Al-Andalus.
1017
Fins el 1035, govern de Berenguer Ramon I.
1027
Promulgació de la Treva de Déu al sínode de Toluges (Rosselló). Es tractava d’un armistici setmanal que durava des de l’hora novena del dissabte fins a la primera del dilluns, creat per l’Església per intentar frenar els abusos dels senyors feudals i en part per defensar els seus interessos.
El feudalisme va agafant cos principalment a causa d’un creixement de l’economia motivat pels excedents pagesos, proliferació de mercats, la multiplicació dels molins d’aigua, que eren monopolis senyorials i dels regs. Tot això fa que s’augmenti el poder de les classes nobiliàries tan enfront dels comtes com enfront dels pagesos als quals sotmeten per les armes imposant-els-hi els mals usos i remences. En aquesta època es creen grans desigualtats.
1031
Caiguda del Califat de Còrdova i aparició dels regnes de Taifes.
1035
Fins el 1076, govern de Ramon Berenguer I, el Vell.
El comtat de Castella es transforma en regne.
1060
Refermament de l’autoritat comtal. Ramon Berenguer I, cap de la noblesa. Relacions de vassallatge amb la resta de comtats catalans.
1064
Promulgació del nucli primitiu del Codi dels Usatges.
1065
Fundació de l’abadia de Westminster (Londres), lloc de coronació dels monarques anglesos.
1068
Segons la tradició, formulació dels «Usatges de Barcelona». Consistia en una recopilació -en 174 articles- dels nous costums feudals. S’atribueixen a Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis. El mèrit és haver reconduït la nova situació feudal per enfortir els comtes de Barcelona, tant enfront de la classe nobiliària com enfront dels altres comtes de la Catalunya Vella.
1076
Mor Ramon Berenguer I, és succeït pels seus fills Ramon Berenguer II el Cap d’Estopes i Berenguer Ramon II el Fraticida.
1086
Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona
1099
Jerusalem és conquerida per l’exèrcit croat comandat per Godfrey i Robert de Flandes, i Tancred de Normandia.
1111
Incorporació del comtat de Besalú al Casal de Barcelona.
1112
Matrimoni de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença. Recuperació de la influència a Occitània.
1117
Incorporació del comtat de Cerdanya.
1123
Pintures murals de Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí.
1131
Mor Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona, Besalú, Cerdanya, Carcassona i Provença. Durant el seu període comtal, va unificar bona part dels comtats catalans i va emprendre l’expansió a Occitània.
1137
Se celebra l’esponsalici de Ramon Berenguer IV i Peronella si bé no és fins l’any 1151 quan se celebra el matrimoni (Peronella ja té llavors 14 anys).
Així és com neix la corona catalano-aragonesa: El rei d’Aragó -Alfons el Batallador- va morir sense descendència i ho va deixar tot a l’Església. Els nobles no hi van estar d’acord i van buscar un successor Ramir II el monjo -germà del rei- que va tenir una filla, Peronella, que van casar de petita amb Ramon Berenguer IV.
1139
El nou regne de Portugal: El comtat de Portugal es va convertir en regne. El comte Alfons I, després de vèncer els musulmans a Ourique, va ser proclamat rei de Portugal pels seus soldats, independitzant-se així de l’autoritat del seu cosí, el rei Alfons VI de Castella. La reconquesta cristiana de la península ibèrica va començar a Portugal en el regant de Ferran I, que des del 1033 era rei de Castella i des del 1037 també de Lleó. Aquest monarca va aconseguir ampliar els seus dominis respecte dels musulmans a Portugal. Alfons I va lliurar els territoris conquerits al seu gendre, Enric de Borgonya, juntament amb el comtat de Portugal.
1148
Ramon Berenguer IV conquereix Tortosa.
1149
Ramon Berenguer IV conquereix Fraga i Lleida. Fi de la conquesta de la Catalunya Nova.
1150
Ramon Berenguer IV funda el monestir de Poblet. Introducció de l’orde del Císter.
1154
Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, dóna en feu la plaça de Flix al genovès Bonifaci de la Volta, que l’havia ajudat en la campanya de conquestes per la vall de l’Ebre.
1162
Mor Ramon Berenguer IV i és succeït per Alfons I el Cast, el qual en els pròxims anys i fins acabar el segle anirà incorporant diversos comtats (Provença, Rosselló, Pallars Jussà, etc). Aquest és el primer rei de la corona catalano-aragonesa.
Signada una aliança entre els reis Alfons el Cast i Ferran II de Lleó contra el regne de Navarra, coneguda com el Tractat d’Àgreda, un dels primers passos del rei català en la seva política d’expansió peninsular.
1167
Alfons I es converteix en comte de Provença.
1189
Ricard “Cor de Lleó” és coronat rei d’Anglaterra a l’abadia de Westminster (Londres).
1190
Alfons I el Cast signa un acord amb el rei de Navarra per lluitar contra Castella.
1192
Incorporació del Pallars Jussà al comtat de Barcelona
1196
Alfons el Cast és succeït pel seu primer fill Pere I el Catòlic a la corona catalano-aragonesa.
Finals del segle XII
Conflictes a Occitània amb l’expansió
del catarisme. Croada anticàtara.
