1714
Política / Economia
L’Onze de Setembre, després de 13 mesos de setge, Barcelona cau sota les armes de Felip V. Amb ella cau derrotada tot Catalunya. Antoni de Villarroel, comandant suprem de les forces que defensaven Barcelona, és empresonat al castell d’Alacant. Així doncs, finalitza la Guerra de Successió amb l’ocupació de Catalunya per les tropes franco-castellanes. Les institucions catalanes són suprimides pel nou rei, Felip de Borbó.
Francesc Castellví, que havia estat capità de la Coronel·la, escriu en les seves memòries:” El dia 13 a la tarda havien obert algunes botigues i el dia 14 al matí els habitants generalment les obriren totes. I tornà a córrer el comerç i els artesans a llur treball amb tranquil·litat, com si dins la ciutat no s’hagués esdevingut res. A les botigues els mestres de les quals havien mort. compareixien les vídues i els fills, amb les divises de dol. Tot continuava en quietud, i en les cases dels veïns s’advertia la més gran serenitat, atents i cortesos. Quan se’ls parlava del setge de la defensa, responien que allò era un cas passat, i que calia no parlar-ne”.
1715
Política / Economia
Pel gener, Pere Joan Barceló, més conegut pel Carrasclet, pren el comandament dels grups guerrillers irredentistes més actius.
Repressió dels austriacistes. El 27 de març és executat el general Moragues. Esquarterat, els trossos del seu cos són exposats a la Trinitat; el seu cap ficat en una gàbia de ferro, és exhibit en el Portal del mar durant 12 anys, és a dir fins l’any 1727.
Introducció d’un nou impost, el cadastre, organitzat a través d’una doble línia: territorial (gravava els rèdits de les finques urbanes i rústiques) i personal (carregava damunt el treball i les empreses i mantenia l’exempció de nobles, eclesiàstics i altres privilegiats).
Comencen les obres de construcció de la Ciutadella, gran fortificació des de la qual una guarnició especial mantindrà dominada Barcelona. Per edificar-la són derruïdes més de 900 cases del barri de Ribera (expropiades sense indemnització). Uns 4.000 habitants es queden sense casa. Pel 1718 s’acaben les obres.
Mallorca cau sota les armes de Felip V: El virrei austriacista de Palma es rendeix al general enemic després de 30 dies de resistència a les tropes borbòniques.
Població / Societat
En el llibre de «Desposoris» fet per mossèn Ramon Donyó s’indica que durant els 14 mesos del setge, la parròquia de Sants restà sense habitants i el primer casament anotat és del dia 4 de març.
La població de Barcelona és de 34.500 habitants que ocupen 5.481 cases. La població global de Catalunya és de 400.000 habitants.
1716
Política / Economia
El dia 16 de Gener és promulgat el Decret de Nova Planta: són suprimides les duanes amb la resta de la península; són abolits el sistema fiscal i el sistema monetari particulars de Catalunya. El castellà és proclamat únic idioma oficial. S’imposa la llengua castellana a l’administració pública.
Dura repressió i fort retrocés econòmic, social i cultural. El renaixement iniciat al final del segle anterior no serà reprès fins a la segona meitat del segle XVIII.
Es confirma la dissolució de la Generalitat i el Consell de Cent.
1717
Política / Economia
L’onze de Maig es promulga un decret extingint les universitats del Principat. Per substituir-les és creada la Universitat de Cervera.
Entre 1717 i 1720, el Carrasclet organitza la guerrilla antiborbònica a la zona de Tarragona.
Heus aquí un exemple de les instruccions secretes enviades als corregidors el 20/2/1717:” …Sexto: Pondrà el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas, para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado”.
1718
Política / Economia
Anglaterra, França, Àustria i els Països Baixos estableixen la Quàdruple Aliança contra Espanya, pacte que prevenia la possible annexió a la corona espanyola de Sicília i Sardenya i pretenia fer complir a Felip V els acords d’Utrecht. Espanya entra en guerra amb França. El guerriller Carrasclet pacta amb l’exèrcit francès, que li promet el restabliment de l’Estat Català.
1719
Política / Economia
Per l’Agost un batalló de catalans irredentistes ocupa Vilafranca del Penedès. Uns 10.000 guerrillers irredentistes catalans s’incorporen a l’exèrcit francès.
(1719-1721) Pere Anton Veciana, alcalde de Valls, organitza contra la guerrilla antiborbònica un cos armat, origen dels mossos d’esquadra.
1720
Política / Economia
Final de la guerra amb França, per l’adhesió de Felip V al pacte de la Quàdruple Aliança.
Pere Joan Barceló «El Carrasclet» abandona la lluita i es veu obligat a exiliar-se a Àustria sota la protecció de l’emperador.
Cultura / Ciència
Es publica el primer mapa de Catalunya fet, confeccionat i publicat íntegrament per un cartògraf català, es tracta de Josep Aparici, geògraf i cartògraf nascut a Caldes de Montbui.
1722
Cultura / Ciència
El navegant holandès Jacob Roggeveen descobreix l’illa de Pasqua, al Pacífic.
1726
Política / Economia
Comença la reactivació del comerç interior.
1727
Política / Economia
Fracassa un atac espanyol a Gibraltar.
Població / Societat
Sants compta amb 43 cases i 160 habitants.
1729
Cultura / Ciència
Fundació de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona per inicitiva de Bernat Antoni de Boixadors, Comte de Peralada. Es crea com una mena de continuació de l’Acadèmia Desconfiada que havia deixat d’existir, com tantes altres coses, el 1714. L’objectiu de l’Acadèmia era l’estudi de la història (i en especial la de Catalunya) i la instrucció de la joventut, aspecte aquest especialment preocupant pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera després de 1714.
1730
Població / Societat
En desaparèixer el perill de pirates, comença el creixement dels pobles del Maresme, que fins aleshores estaven dalt de les muntanyes : Arenys de Mar (Arenys de Munt), Vilassar de Mar (Vilassar de Dalt), Premià de Mar (Premià de Dalt).
1732
Política / Economia
S’estableix per primer cop a Espanya el sistema de quintes per nodrir l’exèrcit.
Població / Societat
Sants compta amb 56 cases i 183 habitants.
1733
Política / Economia
Josep de Rius dirigeix un memorial a Felip V en defensa dels principis i immunitats de l’església catalana.
1734
Política / Economia
Es publica l’opuscle antiborbónic “Via fora els adormits”.
1735
Política / Economia
Comença una etapa d’alça de preus que durarà fins el 1760.
1736
Política / Economia
Revoltes índies al Perú, impulsades per Juan Santos que pren el nom d’Atahualpa.
Població / Societat
Sants compta amb 65 cases i 224 habitants.
1737
Política / Economia
Es funda la primera fàbrica cotonera d’indianes.
1738
Política / Economia
Primera manufactura d’estampació d’Indianes d’Antoni Serra, associat amb Esteve Canals. Als dos anys d’haver fundat la companyia, per a obtenir un colorant de vermell viu, Esteve Canals introduí el conreu de la roja a Castella, fet que li valdria el títol de baró de Vallroja.
1741
Població / Societat
Sants compta amb 73 cases i 225 habitants.
1742
Cultura / Ciència
Anders Celsius presenta a l’Acadèmia de Ciències de Suècia una nova escala de temperatures (l’escala centígrada o Celsius) on la temperatura de fusió del gel és de zero graus i la d’ebullició de l’aigua és de 100 graus.
1743
Política / Economia
Ferran VI és proclamat rei de la monarquia hispànica. Regnarà fins el 1759.
1745
Política / Economia
Comencen a augmentar les relacions comercials de Catalunya amb Amèrica, a través de Càdis.
1746
Política / Economia
Mor Felip V i comença el regnat de Ferran VI.
Entre 1746 i 1808, segons la Junta de Comerç de Barcelona, només a Barcelona, es fundaren 93 empreses – la majoria d’Indianes – i 9 de fils de cotó, a més d’altres a Mataró i a Manresa.
1747
Cultura / Ciència
Naixement del gramàtic Josep Palou Ballot, autor de la primera gramàtica moderna de la llengua catalana impresa del Principat.
1749
Cultura / Ciència
Baldiri Reixac publica “Instruccions per l’ensenyança dels minyons”, obra que s’ha relacionat amb els nous sistemes pedagògics de Port-Royal. L’obra va tenir una gran popularitat i se’n van fer, com a mínim, set edicions. Aquesta dada pren encara més valor ja que el 1768 va ser prohibit l’ensenyament en català. Baldiri Reixac (1703-1781) va ser prevere i rector de Sant Martí d’Ollers.
1750
Política / Economia
A partir de mitjans de segle es desenvolupa, a Barcelona i a punts del Vallès, la indústria llanera.
1751
Política / Economia
El Tibet esdevé un protectorat xinès.
Cultura / Ciència
Publicat a París el primer volum de l’Encyclopédie de Diderot
1753
Població / Societat
Inici de la construcció de la Barceloneta.
1754
Cultura / Ciència
Fundació de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, de manera no oficial, ja que no es va poder fer d’una manera oficial fins el 1770 (primer amb el nomd’Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona).
1755
Població / Societat
Un terratrèmol destrueix Lisboa.
1756
Política / Economia
Catalunya obté les primeres autoritzacions per a comerciar directament amb Amèrica. Es crea la Reial Companyia de Barcelona, que tenia com a finalitat realitzar intercanvis comercials directes amb les illes de Santo Domingo, Puerto Rico i Margarita, així com un contingent per a Guatemala i Hondures. Quan es legalitzà el comerç català amb ultramar, els comerciants estaven totalment introduïts al mercat americà.
1757
Política / Economia
Comença a funcionar la fàbrica d’Indianes de Josep Canaleta.
1758
Política / Economia
Inicia les seves activitats la Junta de Comerç de Barcelona que quedarà definitivament constituïda l’any 1763. La creació de la Junta de Comerç amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya, és un factor important en la impulsió de l’economia, la tècnica i la cultura del país. La Junta de Comerç al mateix temps que fomenta i protegeix la indústria i l’agricultura catalanes, procurant l’expansió econòmica cap a Amèrica i Llevant, crea i amplia una sèrie d’escoles tècniques que supliren la falta de la universitat a Barcelona: La de Nàutica (1769), la de Taquigrafia (1775), la de Dibuix i Belles Arts (1775), la de Química (1805), la de Mecànica (1808), la de Física (1814), la d’Economia (1814) i d’altres. Envia a l’estranger, amb beques, estudiants catalans; institueix premis, edita estudis, impulsa obres d’art i en salva; sosté institucions benèfiques, estimula l’adaptació d’invents i fomenta el progrés tècnic.
1759
Política / Economia
Mor Ferran VI i comença el regnat de Carles III, que anirà fins el 1788.
1760
Política / Economia
Els diputats de Barcelona, València, Ciutat de Mallorca i Saragossa, presenten al rei Carles III a les Corts de Madrid un memorial de greuges reivindicant les llibertats nacionals, abolides per Felip V.
1761
Cultura / Ciència
És fundat el Col.legi de Cirurgia de Barcelona per Pere Virgili (1699-1776) que és considerat com el pare de la cirurgia a Espanya. Anteriorment, i després d’una estada a París, havia fundat un col·legi de cirurgia a Càdis. Pere Virgili va ser un innovador i un excel·lent cirurgià, sempre mantenint una relació amb els millors cirurgians europeus i promovent el perfeccionament dels coneixements mèdics i quirúrgics dels seus alumnes mitjançant beques a centres de París, Bolònia o Londres.
1763
Política / Economia
El segle XVIII fou, a tot Europa, una època de males collites i de fams endèmiques. Especialment dur per a Catalunya va ser el període 1763-1764 que motivà la creació d’un socors col.lectiu: l’olla dels pobres, que arribà a servir més de 3.500 persones cada dia.
S’estableix la «Diligència General de Cotxes» que per Saragossa i per València, uneix Madrid amb Barcelona.
S’inicia la construcció del pont de Molins de Rei , que durà fins el 1768, duta a terme amb captius de guerra algerians com a mà d’obra.
Població / Societat
Sants compta amb 100 cases i 385 habitants.
1765
Política / Economia
El port de Barcelona és autoritzat a comerciar amb les Antilles.
A causa del descontentament popular conseqüència de la degradació de les condicions de vida, es produeix a Espanya el motí d’Esquilache.
Cultura / Ciència
Watt posa en funcionament la primera màquina de vapor.
1766
Política / Economia
A Barcelona apareixen pasquins incitant a la rebel·lió i a l’assassinat del governador, dels consellers municipals i dels administradors de duanes. Davant l’amenaça, els canons de Montjuïc i els de la Ciutadella són encarats a la ciutat.
L’ambaixador marroquí a Espanya comprà la llibertat dels esclaus islàmics que restaven en algunes ciutats, una d’elles Barcelona. Després sembla que n’hi va tornar a haver ja que fins el 1785 sembla que l’illa d’Eivissa fou utilitzada com a dipòsit per a revendre’ls a altres països mediterranis. Inversament, els pirates barbarescos capturaven catalans, castellans i italians per revendre’ls com a esclaus als mercats musulmans; freqüentment fins el 1783 data en que es firma la pau entre Espanya i Turquia.
1767
Política / Economia
A Barcelona funcionen 20 fàbriques d’estampats d’Indianes.
Població / Societat
Expulsió dels jesuïtes d’Espanya.
1768
Política / Economia
Decret de Carles III (Reial Cèdula d’Aranjuez) imposant la llengua castellana a l’ensenyament, en la cúria eclesiàstica i en tots els tribunals de Catalunya.
S’inicia la colonització d’Austràlia.
1769
Cultura / Ciència
L’explorador balaguerí Gaspar de Portolà és el primer europeu que arriba a l’indret de Califòrnia, on s’establirà la ciutat de Los Angeles.
1770
Política / Economia
Es llegeix en públic per primera vegada, a Nova York i en presència de George Washington, la declaració d’independència dels Estats Units.
Cultura / Ciència
És fundada l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.
1772
Política / Economia
Es crea a Barcelona la Reial Companyia de Filats de Cotó, amb l’objectiu de fomentar la filatura i afavorir el proveïment de les fàbriques del Principat.
Una Reial Cèdula ordena que tots els mercaders i comerciants han de portar els llibres de comptabilitat en castellà.
1773
Política / Economia
Avalots de les Quintes: A través del capità general O’Connor Phaly, es pretén aplicar a Catalunya, malgrat l’opinió en contra de les autoritats locals del Principat, el decret sobre l’obligatorietat de les quintes segons els sistema que s’aplicava a Castella -a Catalunya, fins aleshores, el reclutament havia estat voluntari-, que consistia a sortejar, entre tota la població de 17 a 30 anys, els qui anirien a l’exèrcit. Es feia de tal manera que tocava marxar a un jove de cada cinc. Encara avui en dia al qui fa el servei militar se n’hi diu «quinto».
Com a protesta, a Barcelona, es produeix un alçament popular: els amotinats ocupen la catedral i toquen a sometent; s’enfronten amb l’exèrcit. Considerades les dificultats, el Consell de Castella resol que a Catalunya quedi sense efecte l’obligatorietat d’incorporar-se a files.
1774
Població / Societat
Sants compta amb 127 cases i 475 habitants.
1775
Política / Economia
S’inicia la guerra de la independència dels Estats Units d’Amèrica.
1776
Política / Economia
Hi ha documentada l’existència, a Sants, de 15 prats d’Indianes que donaven feina a 171 obrers.
Revolució americana: El Congrés de Filadèlfia aprova per unanimitat la declaració d’independència de les treze colònies de la Unió nord-americana.
1777
Cultura / Ciència
Creació de l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
1778
Política / Economia
Carles III atorga als catalans la llibertat de comerciar amb Amèrica. Els ports catalans hi van exportar essencialment productes del país com aiguardents, teixits, barrets o paper. El comerç colonial es va articular a través de companyies comercials que es caracteritzaven per una durada limitada, un capital social generalment modest i l’existència freqüent de lligams familiars o d’amistat entre els socis.
Cultura / Ciència
Inauguració del teatre de la Scala, de Milà, amb l’òpera “Europa Riconosciuta”, del compositor Antonio Salieri.
1779
Població / Societat
A Barcelona hi ha 10.180 cases, 379 carrers, 30 places i placetes, 3 mercats, 9.000 pous d’aigua dolça, 300 masies, unes drassanes edificades l’any 1378, una foneria de canons de bronze, un mont de pietat, 4 biblioteques públiques i el Reial i General Arxiu de la Corona d’Aragó.
La il·luminació pública consta de 3.000 fanals. A més a més Barcelona compta amb 90 gremis de menestrals, col·legis d’artistes i altres corporacions que agrupen un total de 30.000 persones.
La mitjana anual de vaixells que fondegen al port de Barcelona es de 1.100.
La indústria de la ciutat està composta per:
– 25 fàbriques de manufactures de cotó (18.000 persones)
– Manufactures de blondes i afins (12.000 persones)
– Manufactures de seda (4.124 telers / 12.000 persones)
– Teixits de llana (9 fàbriques / 3.000 persones)
Barcelona té un cens global de 115.000 persones.
A Catalunya hi ha 2.160 poblacions.
1780
Política / Economia
La castellanització penetra a les escoles elementals.
Revolta de Túpac Amaru al Perú.
Població / Societat
Sants compta amb 145 cases i 527 habitants.
1781
Política / Economia
Menorca és recuperada per la Corona espanyola. Immediat procés regressiu d’aquesta illa que contrasta amb el progrés de l’època de dominació anglesa.
1783
Política / Economia
S’introdueix maquinària de filar anglesa del tipus jenny i water-frame. Arran de l’estudi de les jenny britàniques, un fuster de Berga, Ramon Farguell, va idear, cap el 1789, una nova màquina anomenada berguedana o maixerina, que permetia filar a la vegada amb més d’un fus o pua incrementant el rendiment, fins a 130 fusos a l’hora.. Això va permetre que, progressivament, moltes fàbriques s’especialitzessin en la filatura i que s’anessin abandonant les importacions de cotó filat.
França, Anglaterra i els estats de la Unió firmen un tractat a París per posar fi a la guerra de la independència nordamericana.
Cultura / Ciència
Primer experiment de paracaigudisme: el francès Louis-Sebastien Lenormand es llança des d’un primer pis amb un paraigua a cada mà.
1784
Població / Societat
Els barcelonins començaven a conèixer l’altra cara del progrés, un ban els informa que: ”La multitud de fábricas de algodón y lana que se han construido en esta ciudad de pocos años a esta parte es ya sobradamente excesiva y empieza a angustiar las habitaciones de todos los naturales y residentes en este pueblo. Hay muchos que no hallan parage cómodo donde alojarse; suben, por consiguiente, los alquileres. Se siente ya una incomodidad universal en todo el pueblo por la abundancia de hálitos que infestan la atmósfera. Y se puede ocasionar funestas consecuencias en la salud pública”.
1786
Política / Economia
Es prohibeix l’entrada de manufacturats estrangers a Amèrica.
1787
Política / Economia
És concedida la llibertat de fabricació a les indústries tèxtils.
Població / Societat
Catalunya té 868.668 habitants, que representa el 7% del total de la població espanyola.
1788
Política / Economia
Mor Carles III, comença el regnat de Carles IV, que anirà fins el 1808.
Cultura / Ciència
Es publica a Londres el primer número del diari The Times.
