1976
Política / Economia
Mobilitzacions populars arreu de l’estat, però especialment a Catalunya. Manifestacions de l’1 i 8 de febrer, convocades per l’Assemblea de Calalunya, amb el crit unànime de “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”.
Marxa de la Llibertat.
Es creen el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i el Partit Socialista de Catalunya-Congrés.
Celebració de l’Onze de Setembre a Sant Boi de Llobregat (el primer en legalitat).
Atemptat de l’extrema dreeta contra el setmanari satíric El Papus, a Barcelona, amb el resultat d’un treballador de l’empresa mort.
Adolfo Suàrez president del govern espanyol. El govern espanyol tira endavant el projecte de llei de reforma política.
Neix el partit polític Alianza Popular liderat per Manuel Fraga Iribarne.
El Front Polisario proclama la República àrab Saharaui Democràtica.
Dimiteix dels seus càrrecs oficials el príncep Bernard dels Països Baixos per l’afer de subornaments conegut com l’escàndol Lockheed.
A l’Argentina Isabel Martínez de Perón és derrocada pels militars: el general Jorge Rafael Videla accedeix al poder i
inicia una repressió de gran violència.
Esclaten aldarulls a Soweto (Sud-àfrica) contra l’apartheid, que són violentament reprimits.
Mor a Pequín el dirigent comunista Mao Zedong.
Cultura / Ciència
Ràdio 4 comença les seves emissions en català.
El dia de Sant Jordi comença a publicarse el diari Avui, el primer en català des de la fi de la guerra.
L’avió Concorde inicia vols de línia regular.
Població / Societat
Un núvol de gas letal, la dioxina, d’una fuita del complex químic d’Imexa, causa una catàstrofe ecològica a Seveso (Itàlia).
1977
Política / Economia
Legalització dels partits polítics i els sindicats. Es convoquen eleccions generals a Espanya pel 15 de juny per configurar les primeres Corts democràtiques des de 1939. Victòria electoral de la UCD (Unió del Centre Democràtic), en el conjunt d’Espanya mentre que a Catalunya el triomf és dels socialistes. Es constitueix l’Assemblea de Parlamentaris de Catalunya.
Multitudinària manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona. Retorn del president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, i restauració de la Generalitat (el dia 20 de setembre)
A Espanya se suprimeix el Tribunal d’Ordre Públic (TOP) i la censura cinematrogràfica.
Intel.lectuals i polítics txecoslovacs (entre els quals, Václav Havel) firmen un document (la Carta 77) on es demana el respecte als drets humans i civils al seu país.
Població / Societat
Sants: El 26 de març s’inaugura , amb una festa popular, l’espai de les cotxeres per a ús del barri a l’espera de la solució definitiva.
S’aprova el Pla Especial del Parc Natural del Montseny.
1978
Avantpassats
Mor a Barcelona el 31 d’agost, Maria Salvà Izquierdo (9).
Política / Economia
Unificació socialista: creació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).
L’Estatut de Sau és aprovat per l’Assemblea de Parlamentaris.
S’avança la majoria d’edat dels espanyols als 18 anys.
Promulgació el 6 de desembre de la Constitució espanyola.
Judici contra Els Joglars: campanya a favor de la llibertat d’expressió.
Acords de pau de Camp David entre Egipte e Israel.
Cultura / Ciència
Pere Calders publica “Invasió subtil i altres contes”.
Jordi Llopart aconsegueix la medalla d’or en 50 km marxa als Europeus d’Atletisme de Praga.
Població / Societat
Un camió carregat de gas propilè surt de la carretera, bolca i s’incendia a tocar del càmping Los Alfaques, a Alcanar, amb el tràgic balanç de 180 persones mortes i més de 600 de ferides.
El cardenal polonès Karol Wotila és elegit Papa (Joan Pau II): és el primer Papa no italià des del segle XVI.
1979
Política / Economia
Aprovat per majoria, en referèndum popular, l’Estatut d’Autonomia.
Primeres eleccions municipals democràtiques a l’Estat espanyol. El Parlament espnyol ratifica el Conveni de Drets Humans.
ETA segresta Javier Rupérez de la UCD.
El parlament europeu és elegit per sufragi directe.
Revolució a l’Iran: el xa abandona el país i s’inicia el règim fonamentalista islàmic de l’ajatollah Khomeini.
Revolució sandinista a Nicaragua.
Tropes soviètiques envaeixen l’Afganistan.
Margaret Thatcher, primera ministra britànica.
Cop d’estat militar a Guinea Equatorial contra el president Macias, dirigit pel seu ministres de Defensa, Teodoro Obiang Nguema.
Cultura / Ciència
Llançament del coet europeu “Arianne”.
Població / Societat
Accident a la central nuclear de Harrisburg, als Estats Units.
L’arquebisbe de Venècia, cardenal Albino Luciani, és elegit papa amb el nom de Joan Pau I.
1980
Política / Economia
Primeres eleccions al Parlament de Catalunya : victòria electoral de Convergència i Unió (CiU). Jordi Pujol president de la Generalitat.
El grup terrorista GRAPO assassina a Barcelona el general Briz Armengol.
Mor J. Tito president de Iugoslàvia.
Tropes iraquianes envaeixen territori iranià i així comença la guerra entre Iran i Iraq.
Cultura / Ciència
Joan Coromines: “Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana”.
El Museu de la Ciència de Barcelona inicia les seves activitats.
Població / Societat
A Catalunya, la taxa per mil de naixements és del 13,50 -16,05 el 1940, 13,94 el 1950, 16,97 el 1960 i 18,02 el 1970-
1981
Política / Economia
Es funda la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua i la Nació Catalanes.
Fernández Ordoñez dimiteix com a ministre de Justícia i comença la ruptura de la UCD. Dimissió del president del govern espanyol Adolfo Suàrez (UCD).
Intent de cop d’estat del 23 de febrer (23-F) dut a terme pel tinent coronel de la guàrdia civil Antonio Tejero quan hi havia la sessió d’investidura del següent president del govern espanyol, Leopoldo Calvo Sotelo. Tot i el fracàs del cop d’estat es produeix una involució del procés autonòmic.
El Congrés de Diputats autoritza el Govern espanyol a negociar l’adhesió d’Espanya a l’OTAN.
Victòria electoral socialista a França i Grècia.
El republicà Ronald Reagan, elegit president dels EUA.
Cultura / Ciència
El quadre “Guernika” de Picasso arriba a Madrid des de Nova York.
El 19 de setembre es celebra un memorable concert el Central Park de Nova York de Paul Simon i Art Garfunkel en una de les últimes actuacions junts.
Població / Societat
Espectacular assalt a les oficines del Banc Central de la plaça Catalunya de Barcelona.
1982
Avantpassats
Neix a Barcelona el 24 de juny, Meritxell Vallès Carrera (1).
Política / Economia
Una de les conseqüències del intent de cop d’estat és la promulgació de la «Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico» coneguda com la LOAPA.
Victòria socialista (PSOE) a les eleccions legislatives espanyoles: Felipe Gonzàlez, president del govern.
Santiago Carrillo dimiteix com a secretari general del Partit Comunista d’Espanya.
Periodistes autoritzats tenen l’ocasió de veure els cadàvers de centenars de refugiats palestins assassinats 48 hores abans als camps de Sabra i Chatila, a Beirut, per milicians libanesos, davant la passivitat de les tropes israelianes que havíen ocupat la ciutat.
Tropes argentines desembarquen a les illes Malvines, però finalment Argentina és derrotada per Gran Bretanya.
Leonid Brezhnev, cap d’estat de l’URSS i secretari general del PCUS, va morir a Moscou als 75 anys. Havia accedit al poder l’any 1964, amb la caiguda en desgràcia de Nikita Khruixtxov. L’era Brezhnev es va caracteritzar pel pragmatisme del seu líder, conscient del paper geopolític soviètic almón, que va intentar enfortir fins i tot entrant en contradicció amb els aspectes ideològics. En l’àmbit internacional, la invasió de Txecoslovàquia, l’agost del 1968, i la de l’Afganistan, el desembre del 1979, i la repressió del sindicat Solidaritat a Polònia, els últims dos anys, van constituir l’aspecte més negatiu de la seva gestió. .
El govern xinès abandona el maoisme al congrés comunista celebrat a Pequín.
Cultura / Ciència
Escultura “Dona i ocell” de Joan Miró (Parc de l’Escorxador).
Implantació d’un cor artificial permanent, duta a terme pel doctor De Bries, a l’estat d’Utah (EUA).
Dos astronautes soviètics superen el mig any a l’espai.
1983
Política / Economia
A Catalunya, Llei de Normalització Lingüística.
La democràcia torna a l’Argentina: Raúl Alfonsín, president de la República.
Cultura / Ciència
Comencen les emissions de Catalunya Ràdio i de TV3.
Mor el cineasta francès François Truffaut
1984
Política / Economia
Segones eleccions al Parlament, Convergència i Unió assoleix la majoria absoluta.
S’inaugura el túnel del Cadí, infraestructura de comunicacions promoguda per la Generalitat de Catalunya, de 5 quilòmetres de llargada.
Assassinat del dirigent d’HB Santiago Brouard, atribuït als GAL (grup armat promogut des de les esferes de l’Estat -Ministeri de l’Interior, CESID, Guàrdia Civil-).
Llei d’objecció de consciència a Espanya.
La primera ministra de l’Índia, Indira Gandhi, mor en atemptat. Una fuita de gas de la fàbrica Union Carbide causa 2.000 morts a Bhopal (Índia).
Cultura / Ciència
Neix el primer nen proveta a la clínica Dexeus, gràcies a la fecundació “in vitro”
Comença l’emissió regular de TV3
Mor Johnny Weismuller, l’actor més emblemàtic del paper de “Tarzan”
1985
Política / Economia
Espanya firma el tractat d’adhesió a la Comunitat Europea.
Mikhail Gorbatxov accedeix al poder a l’URSS.
Cultura / Ciència
L’expedició catalana a l’Himàlaia, dirigida per Conrad Blanch, assoleix el cim de l’Everest i planta la senyera al pic més alt del món.
1986
Política / Economia
L’1 de gener, Espanya entra a formar part de la CEE .
Referèndum sobre la permanència d’Espanya a l’OTAN.
Eleccions generals: el PSOE obté majoria absoluta; fracàs electoral de l’operació reformista de Miquel Roca.
ETA assassina Maria Dolores Catarain -Yoyes-, exetarra que es volia reinserir.
Escàndol Irangate (tràfic d’armes amb l’Iran).
Cultura / Ciència
El COI concedeix a la ciutat de Barcelona l’organització dels XXV Jocs Olímpics.
1987
Avantpassats
Neix a Barcelona el 9 de desembre, Elisenda Vallès Carrera (1).
Política / Economia
Fundació d’Iniciativa per Catalunya.
15 persones moren en un atemptat terrorista d’ETA a l’hipermercat Hipercor de Barcelona.
El bioquímic i polític barceloní Federico Mayor Zaragoza és nomenat director general de la UNESCO.
Entra en vigor l’Acta Única Europea.
Revolta popular -intifada- als territoris palestins ocupats per Israel.
Un informe del Congrés dels EUA sobre l’Irangate (tràfic d’armes amb l’Iran) responsabilitza Ronald Reagan de l’afer, però descarta la base legal per processar-lo. En una sola jornada, la Borsa de Nova York perd més de 500 punts, la pitjor caiguda del mercat de valors des del famós crac del 1929.
Cultura / Ciència
Es comença a publicar el Diari de Barcelona en català.
1988
Política / Economia
Eleccions al Parlament de Catalunya: Convergència i Unió manté la majoria absoluta.
1989
Política / Economia
El rei Joan Carles I i l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, inauguren l’Estadi Olímpic de Montjuïc.
Eleccions democràtiques a Xile i al Brasil.
Caiguda del mur de Berlín. Esfondrament del comunisme a Polònia, Hongria, Bulgària, Txecoslovàquia, República Democràtica Alemanya i Romania.
Comença la retirada gradual de les tropes vietnamites destacades a Cambotja des del 1979.
1990
Política / Economia
Incidents en diverses localitats catalanes arran del Pla de Residus.
Eleccions generals: el PSOE obté majoria absoluta.
Derrota electoral dels sandinistes a Nicaragua.
Matança de la plaça Tiananmen, a Pequín.
Iraq envaix Kuwait.
Reunificació alemanya: Un milió de persones celebra a Berlín la unificació d’Alemanya. El Parlament panalemany ratifica el tractat pel qual les quatre potències vencedores en la II Guerra Mundial tornen la sobirania a Alemanya.
El Soviet Suprem de l’URSS aprova el pla de transició cap a l’economia de mercat.
Cultura / Ciència
Mor el músic i showman Xavier Cugat.
1991
Avantpassats
Mor a Santa Fe del Montseny (Vallès Oriental) el 19 de juny, Fèlix Casals Saurina (14).
Política / Economia
9 persones mortes i 47 de ferides en un atemptat d’ETA a una caserna de la guàrdia civil de Vic.
Esclata la guerra del Golf que finalment acaba amb la derrota de l’Iraq.
Dissolució de l’URSS. Independència de Letònia, Estònia i Lituània. Israel i l’URSS restableixen relacions diplomàtiques, interrompudes el 1967 després de la Guerra dels Sisi Dies entre jueus i àrabs.
Als Balcans, Eslovènia i Croàcia declaren la independència. Sèrbia no ho accepta i els declara la guerra.
Els caps d’estat i de govern dels països membres de l’OTAN acorden a Roma reformar les seves estructuresper admetre països de l’Est.
Cultura / Ciència
Els Pets componen “Vine a la festa”.
Signat a Madrid el protocol que declara l’Antàrtida reserva natural per a la pau i la ciència.
Un gruo de científics de 14 països europeus aconsegueix a la Gran Bretanya reproduir de manera controlada la fusió nuclear.
1992
Política / Economia
Eleccions al Parlament de Catalunya: Convergència i Unió torna a assolir la majoria absoluta.
Espanya és elegida membre no permanent del Consell de Seguretat de l’ONU.
Govern democràtic a Albània.
Als Balcans, la guerra civil augmenta amb la independència de Bòsnia-Herzegovina. Mentrestant la CE reconeix Croàcia i Eslovènia.
Bill Clinton, elegit president dels EUA.
Cultura / Ciència
Celebració a Barcelona dels XXV Jocs Olímpics. La seva preparació va propiciar la transformació de Barcelona i, en part, de Catalunya.
Es dóna a conèixer a Roma la primera vacuna anticonceptiva vàlida per sis mesos.
Població / Societat
L’església anglicana aprova l’ordenació sacerdotal de la dona.
1993
Política / Economia
Eleccions generals: El PSOE guanya però necessita pactar amb CiU (Jordi Pujol) per poder governar.
Cultura / Ciència
Quim Monzó publica “El perquè de tot plegat”.
Població / Societat
La taxa per mil de naixements és del 9,27 -16,05 el 1940, 13,94 el 1950, 16,97 el 1960, 18,02 el 1970 i 13,50 el 1980-
Primera trobada d’un papa catòlic, Joan Pau II, amb el gran rabí d’Israel, a Castelgandolfo.
1994
Política / Economia
Mor Frederica Montseny, anarquista i ministra de la República.
Població / Societat
El planeta té una població total de 5.660 milions d’habitants, que es distribueixen de la manera següent:
Xina 22,00% Africa 12,40%
Resta d’Àsia 20,60% Centre i Sudamèrica 8,40%
Europa (incloent l’ex-URSS) 14,50% Nord-amèrica 5,20%
Índia 16,40% Oceania 0,50%
Suposat suïcidi col·lectiu a Suïssa de 48 membres de la secta Templers del Sol.
Cultura / Ciència
Estrena a TV3 de la telenovel·la “Poble Nou” escrita sota la direcció de Josep Mª Benet i Jornet. Obté un èxit important i s’inicia així l’elaboració de sèries de producció pròpia que en els anys següents obtindran totes bon índex d’audiència (Rosa, Estació d’enllaç, Nissaga de Poder, Laberint d’ombres).
1995
Política / Economia
Després de 3 anys de guerra, Sèrbia, Croàcia i Bòsnia firmen la pau (Acords de Dayton).
Assassinat a Tel-Aviv del primer ministre d’Israel, Yitzhak Rabin, durant un acte per la pau.
1996
Política / Economia
Eleccions generals: Victòria de la dreta (Partit Popular). Gràcies al pacte amb CiU (Jordi Pujol) José Mª Aznar es converteix en president del govern espanyol.
Iàsser Arafat guanya les eleccions a president del Consell Autonòmic per a Cisjordània i Gaza.
Cultura / Ciència
Es publica el “Diccionari de la llengua catalana” de l’Institut d’Estudis Catalans.
1997
Política / Economia
Llei del Català aprovada pel Parlament de Catalunya. Inicialment aquesta llei (promoguda pel govern de CiU) pretenia normalitzar l’ús del català en aquells sectors on encara no havia entrat (principalment en els àmbits laborals i sectors audiovisuals). Ja des de la discussió en la comissió s’aixeca una important polèmica i els grups polítics majoritaris van fent moltes anades i vingudes (influits per la pressió dels sectors més reacis a avançar en l’ús del català). Finalment s’aprova amb l’abstenció d’Esquerra Republicana que la considera insuficient i del partit Popular que la considera excessiva.
ETA segresta i assassina el regidor del Partit Popular Miguel Ángel Blanco. Aquest fet causa una gran indignació i milions de persones es manifesten arreu de l’Estat Espanyol.
Cultura / Ciència
La nau no tripulada Mars Pathfinder arriba a Mart i envia les primeres imatges després d’un viatge de 500 milions de quilòmetres.
Població / Societat
Assassinat el dissenyador de moda italià Gianni Versace a Miami Beach (Florida, EUA).
Mor Diana Spencer (lady Di), princesa de Gal·les.
1998
Política / Economia
ETA declara una treva unilateral i indefinida.
El govern espanyol, a petició del jutge Baltasar Garzón, acorda demanar l’extradició d’Augusto Pinochet al Regne Unit.
L’exèrcit britànic abandona Belfast, a Irlanda del Nord, després de patrullar-hi 29 anys.
Inaugurat a Estrasburg el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Cultura / Ciència
Mor l’escriptor Jaume Fuster.
1999
Política / Economia
Una vegada més Milosevic posa en marxa el seu exèrcit, aquest cop per fer fora del Kosovo als habitants kosovars d’origen albanès. Es constata internacionalment el genocidi que està duent a terme. La OTAN força unes negociacions de pau a Paris entre els serbis (Milosevic), els kosovars moderats (Rugova) i l guerrila independentista kosovar (UCK). Finalment els kosovars firmen els acords, on renunciaven a la independència a canvi de la pau, però Milosevic no firma.
L’OTAN li dona un ultimàtum i finalment bombardeja Sèrbia. El genocidi s’agreuja i arriba a haver quasi 900.000 refugiats en els països veïns (Macedònia, Albània, Bòsnia). A Catalunya s’organitza una important campanya de solidaritat (CatalunyaXKosovo). Finalment Sèrbia es rendeix i es firma el final de la guerra. Kosovo queda dintre Sèrbia però custodiada per Forces Armades Internacionals (KFOR).
2000
Política / Economia
José Mª Aznar guanya les eleccions generals per majoria absoluta. Crisi profunda al PSOE.
Un jutge federal de Nova York sentencia que els bancs suïssos
hauran de pagar 250 milions de dòlars a les víctimes de l’Holocaust.
