L’origen dels orígens es creu que pot ser entre fa 10.000 i 15.000 milions d’anys. Es creu que és en aquest moment quan es produeix la creació de la matèria i del temps perquè no es coneix res anterior a aquesta data, no hi ha dades que demostrin l’existència de res anterior, per això diem que és l’horitzó dels nostres coneixements, l’horitzó de l’espai i del temps, perquè no veiem més enllà. Aquest origen es coneix com a Big Bang, el qual va produir una situació de desorganització i caos, on només hi havia matèria informe a temperatures elevadíssimes, i la cosmologia moderna diu que el caos estava format per calor i llum.
Algunes proves que demostren l’existència del Big Bang i l’evolució de l’univers són: la radiació fòssil (que tracta de mesurar la temperatura i que ha estat comprovada i que ens demostra que l’univers s’està refredant) i el fet que el cel és fosc (si les estrelles fossin eternes i no canviessin, desprendrien una llum infinita, per tant, això no pot ser, perquè sinó el cel seria extremadament lluminós).
Les quatre forces de la física (força nuclear, força electromagnètica, força de gravetat, força feble), a part del refredament de l’univers, van fer possible l’agrupament de partícules, àtoms, …etc. A més a més se sap que aquestes forces i lleis no han canviat i si haguessin sigut només una mica diferents l’univers no hauria sortit mai del caos inicial.
Després dels primers agrupaments i la formació dels primers nuclis atòmics no passarà res durant uns quants centenars de milers d’anys, fins que es tornen a donar les condicions adequades, i més tard encara hi haurà una segona pausa en l’evolució. És a dir, que al cap de cent milions d’anys del Big Bang, l’univers ja té la fisonomia que li coneixem: espai vast, poc dens, els astres desprenen energia que fa que les estrelles comencin a brillar, … etc.
Les primeres estrelles fan que l’evolució continuï, fabricant carboni i oxigen, que faran possible l’aparició de la vida ja que el carboni es presta la fabricació de llargues cadenes moleculars (que intervindran en l’aparició de la vida) i l’oxigen entrarà en la composició de l’aigua (un altre element indispensable per la vida). En aquesta època, a l’univers només hi ha gasos, fins que al refredar-se, alguns àtoms sortits de les estrelles, com el silici, l’oxigen o el ferro, s’associen per formar els primers elements sòlids, els silicats.
Fa només uns 4.500 milions d’anys va néixer el Sol, i també va ser a aquesta època que va néixer la Terra, que es distingeix dels altres planetes pel fet de tenir aigua líquida.
