Els primers compostos de la vida són el resultat de la combinació de certes molècules simples que es trobaven a la Terra des de que s’havia format. També va ajudar a l’evolució cap a la vida el fet que estàvem a una bona distància del Sol: prou a prop per rebre’n els raigs infrarojos i ultraviolats que ajudaven a generar reaccions químiques, i prou lluny perquè els productes fabricats no es cremessin.
Fa uns 4.000 milions d’anys, als inicis de la Terra, l’atmosfera estava constituïda per la barreja dels gasos: metà, amoníac, hidrogen, vapor d’aigua i gas carbònic. Per l’efecte dels raigs ultraviolats solars i de violents llampecs, aquestes molècules de gas es trenquen a trossos i es converteixen en elements més complexos, formant-se les primeres molècules orgàniques, que componen els éssers vius. Això fa pensar que en qualsevol planeta on és donessin aquestes característiques, i tingués aigua líquida, s’hi podria generar vida.
La vida ha aparegut en llacunes i aiguamolls, on hi ha quars i fang i on les llargues cadenes de molècules es trobaran atrapades i s’associaran les unes amb les altres. A partir d’aquesta associació es formen una espècie de gotetes, que gràcies al medi intern que tenen, on s’hi retenen substàncies químiques (que formen l’ARN i l’ADN), evolucionaran tant que arribaran a reproduir-se soles, cosa que indica el naixement de la vida.
Més tard, i seguint l’evolució de les gotetes (cèl·lules), es produiran dues grans invencions: la fotosíntesi (basada en la clorofil·la) i la respiració (basada en l’hemoglobina). Això dividirà les cèl·lules en dues categories, encara que s’estableix entre elles una relació de simbiosi: les que es fonamenten en la fotosíntesi i les que es fonamenten en la respiració, cosa que provoca la futura separació entre món vegetal i món animal. L’aparició de la fotosíntesi allibera oxigen en gran quantitat, i això fa néixer a l’alta atmosfera la capa d’ozó.
Les cèl·lules s’uneixen i s’esdevenen una mena de paquets compostos per milers d’individus i formen petites gelatines transparents, són els primers organismes marins (cucs, esponges, petites meduses primitives), que han sofert aquesta transformació en uns centenars de milions d’anys. Un gran invent va ser el de la sexualitat que va fer que la diversitat esclatés i que es va produir, en les cèl·lules, quan es van menjar les unes a les altres, i van integrar gens d’altres espècies que es van barrejar, tot i que a mesura que els organismes es van fer més complexos es van dotar de cèl·lules especialitzades en la reproducció. També es produeix un altre fenomen decisiu: l’envelliment, que acaba provocant la mort.
Una altra cosa important va ser el fet de sortir de l’aigua, i és a partir d’aquest moment quan apareixen els tres sistemes, en els animals: el nerviós, l’hormonal i l’immunitari, i més tard es perfeccionaran els organismes amb l’aparició de l’esquelet, la invenció dels músculs,…etc. Els vegetals, en canvi, al ser immòbils, no gasten gaire energia, i tenen un tipus de vida simple: transformen directament l’energia solar en energia química, tenen arrels per buscar les sals minerals i l’aigua, … etc. L’evolució continua, i mitjançant l’exclusió competitiva: en el curs de les generacions, les espècies menys adaptades queden excloses. Més tard, després de la desaparició dels dinosaures, sobreviuen algunes espècies, entre elles els simis, i això permet que l’evolució continuï.
