(Talarn 1784, Castella Daimiel 1825)
Va ser un dels defensors de Girona contra les forces napoleòniques. Obtingué el grau de general de l’exèrcit espanyol.
Aixecat en armes contra el govern liberal comandant els camperols tradicionalistes catalans, va constituir la Regència d’Urgell, de caràcter absolutista, amb el marquès de Mataflorida i l’arquebisbe de Tarragona, Joan Creus (1822). S’hagué d’exiliar.
Després prengué part en l’expedició dels «Cent mil fills de Sant Lluís» (1823)
Amb el nou triomf de l’absolutisme va ser nomenat capità general de Catalunya; va actuar amb moderació i va evitar, tant com pogué, les represàlies de part dels vencedors.
