(Barcelona 1882, Vilanova i la Geltrú 1954)
Va estudiar Dret i Filosofia, i de ben jove (1899) comencen a aparèixer publicacions seves, on ja es revela el seu temperament fortament incomformista. Aquestes seves primeres armes literàries s’esdevenen en els nuclis modernistes.
L’any 1906 inicia la publicació del Glossari, la part més imporant de la seva obra, sota el pseudònim de “Xènius”. El Glossari és el conjunt de les “Glosses”, articles de poca extensió que apareixien periòdicament a La Veu de Catalunya, en els quals exposa la seva doctrina filosòfica i estètica, batejada per ell mateix amb el nom de Noucentisme.4
La influència de les idees renovadores d’Eugeni d’Ors fou enorme. Des de la seva tribuna peridística fou un veritable dictador de la cultura catalana del primer quart de segle. La seva peculiar estètica fou aplicada a tots els camps, entre ells la poesia.
Algunes de les “Glosses” formen part de “sèries”, que posteriorment es publicaren a part. La més cèlebre és l’anomenada La ben plantada, descripció física i moral de l’ideal femení català segons els peculiars cànons noucentistes.
Eugeni d’Ors fou nomenat secretari de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1911. La seva obra hi fou molt important, i n’amplià notablement l’abast. L’any 1917 fou nomenat director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat. Fou el moment del seu màxim prestigi i influència a Catalunya.
Però al mateix temps va anar covant en el seu esperit una evolució d’idees, que li fa cercar per sobre de tot la unitat de les diverses cultures. Aquest fet ideològic, unit a certes incompatibilitats de tipus personal, el dugueren a la decisió de dimitir els seus càrrecs a la Mancomunitat, com a conseqüència d la qual cosa acabà anant a viure a Madrid i abandonà, pràcticament, la seva llengua.
Va continuar el Glossari en castellà; la seva influència no fou
menor a Castella que a Catalunya, i avui també és considerat com un important
escriptor en llengua castellana del segle XX.
