(Barcelona 1850, 1923)
Estudià arquitectura a Barcelona i a Madrid.
Ha esdevingut una de les màximes personalitats del modernisme. Les seves creacions arquitectòniques són molt importants. Entre les principals es troben l’edifici de l’editorial Montaner i Simon (al carrer Aragó, actualment la seu de la Fundació Tapies), el palau Montaner (al carrer Mallorca), la casa Morera (al passeig de Gràcia cantonada Consell de Cent), el Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona i l’Institut Pere Mata, a Reus.
Publicà estudis rellevants sobre art. Va ser director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de Las Bellas Artes de San Fernando.
Diverses vegades fou president de l’Ateneu Barcelonès i el 1895 va presidir els Jocs Florals de Barcelona.
Com a polític desenvolupà una notable activitat. Va ser president i un dels fundadors de la Lliga de Catalunya i de la Unió Catalanista i un dels fundadors i dirigents del Centre Nacional Català. Fou un dels organitzadors de l’assemblea que aprovà les Bases de Manresa i en presidí la sessió inaugural. Fou elegit diputat a Corts i formà part de la candidatura dels Quatre Presidents (1901). Disconforme amb l’actuació de Cambó durant la visita del rei Alfons XIII a Barcelona (1904) fou ell possiblement qui publicà un famós article anònim titulat «Fivellers de guardarropia» a la revista Joventut.
Se separà de la Lliga Regionalista a la qual pertanyia des de la
seva fundació. Passà a formar part del grup nacionalista republicà El Poble
Català, essent, a més de fundador, col.labordor d’aquest periòdic. Col.laborà
també en altres publicacions, entre les quals La Renaixensa.
