(Barcelona 1880, Barcelona 1950)
S’inicià com a col.laborador de revistes (La Renaixença, El Poble Català, Joventut, D’Ací i d’Allà) i dirigí L’Atlàntida, La Tralla i En Patufet.
Va haver d’exiliar-se a França en 1905-1908, per causa de les seves idees nacionalistes. Exercí les secretaries de la Unió Catalanista i l’Orfeó Català. La seva abundosa obra evolucionà des d’un naturalisme dirigit a un públic adult fins a temàtiques exòtiques i d’aventures, orientades cap a un públic juvenil.
En cal destacar: Lària (1904), Aigua avall (1907), Joan Endal (1909), Aventures extraordinàries d’en Massagran (1910), El gegant dels aires (1911), Per les terres roges (1912), L’infant de la diligència (1923), Les memòries de Maria Vilamarí (1937), etc.
Al marge d’una peça romàntica (Trista aubada, 1901), escriví teatre infantil: Els pastorets (1916), La ventafocs (1920), El secret de la capsa d’or (1926), etc.
