(Barcelona 1894, Barcelona 1961)
Neix a Barcelona el 1894 i hi mor el 1961. Va estudiar Dret i la carrera diplomàtica. La seva activitat literària fou molt variada: cultivà la poesia, el teatre, la novel.la, la prosa narrativa i el periodisme.
La seva poesia és gairebé sempre subjectiva, i l’expressió, acolorida i, sovint, barroca. A l’espontaneïtat del sentiment afegeix una abundor verbal característica, inconfusible.
Els temes que li serveixen d’inspiració són molt diversos: van des de l’exaltació lírica de la natura fins a descripcions prosaiques i realistes, a vegades gairebé barroeres.
En la seva producció poètica, hem de distingir dos tipus d’obres: les de caire líric i les èpiques. Entre les primeres, cal destacar les Cançons d’abril i novembre, les Cançons de rem i de vela i Àncores i estrelles. Entre les composicions de caire èpic hi ha temes com els de Joan de l’Ós, El mal caçador o El comte Arnau.
També són dignes d’esment el bell Poema de Nadal i l’extensíssim poema Montserrat. En producció dramàtica, Sagarra destaca amb obres com: La filla del Carmesí o L’hostal de la Glòria.
Sagarra fou, encara, un notable narrador i periodista. Destaca la
seva novel.la Vida privada. Com a prosa descriptiva cal esmentar Els ocells
amics, on s’esplaia en el que fou una gran afecció seva.
