(Barcelona 1818, Barcelona 1899)
Estudià lletres a Cervera i es formà literàriament a l’escola romàntica. Comença a escriure en castellà, prenent com a model els clàssics i romàntics espanyols i estrangers, ja que els catalans antics, en aquell temps, eren gairebé desconeguts.
Ben aviat és atret per la seva llengua i es proposa no solament d’escriure-hi, sinó que de la seva restauració es fa un programa de vida. El 1839 publica al Diario de Barcelona, una poesia anomenada Lo gaiter del Llobregat, nom que adopta com a pseudònim.
El 1841 aplega la seva producció poètica en un llibre que porta idèntic nom. El pròleg d’aquest primer recull és tot un manifest. Vegem-ne un tros:
”Fa un segle i quart, en lo assalt de Barcelona (setembre de 1714), que nostres avis batallaren catorze hores seguides en defensa de llur antics privilegis i que llur sang corria a doll per los murs, places i temples d’esta ciutat, per poder transmetre a llurs néts l’herència i lo idioma que los havien deixat llurs pares; i no obstant d’haver transcorregut tan poc temps, sos descendents no solament han olvidat tot açò, sinó que fins alguns d’ells , ingrats envers sos avis, ingrats envers sa pàtria, s’avergonyeixen de què se los sorprengue parlant en català, com un criminal a qui atrapen en lo acte. Mes açò cessarà, al menos s’ho promet així l’autor d’estes poesies, per poc que vage generalitzant-se l’afició que comença a prendre peu entre nostres compatricis envers tot lo que té relació amb nostra història.
En quan a lo que li puguen contestar de què també lo castellà pot despertar en nosaltres iguals sentiments, sempre que s’ocupe en celebrar les glòries de nostra pàtria, lo autor d’esta col·lecció se contentarà en respondre’ls que se posen la mà sobre el pit, i que judiquen després per que aquest los diga”
Aquesta primera producció literària en català produí, en els medis culturals, un general escepticisme. Però poc a poc l’esforç de Rubió i Ors s’imposà. El 1847, gràcies als seus grans coneixements d’història i literatura antiga, guanya oposicions a la càtedra de Literatura a la Universitat de Valladolid. L’any 1858 retorna a Catalunya per ocupar la càtedra d’Història a la Universitat de Barcelona, de la qual fou més tard rector.
L’any 1859 pren part a la instauració dels Jos Florals, una de les seves aspiracions més fermes.
Dins l’obra poètica de Rubió i Ors, de clara filiació romàntica, cal distingir tres aspectes diferents: el cant a la resurrecció literària del català, els temes històrics i llegendaris i la poesia lírica.
