(Figueres 1812, Medina Sidónia, Andalusia 1856)
Fill d’un tractant de grans i bestiar, fou líder del republicanisme federal català als temps de les més dures repressions contra els qui sustentaven aquesta ideologia.
El gener de 1842, va ser elegit alcalde de Figueres, però les autoritats no acceptaven l’elecció (que es va repetir cinc vegades). Finalment, pel fet d’haver-se negat a jurar lleialtat a la regència del duc de Victòria, fou empresonat en el castell de Figueres.
El 1842 inicià la publicació del periòdic «El Republicano». Poc després, junt amb un grup d’uns 400 joves, proclamà la república a Figueres.
Després d’haver participat en diverses conspiracions i en nous aixecaments, el 6 d’agost de 1855, va serdeportat a Sevilla i, d’allí, a Medina Sidonia, on va morir.
Fou un dels escriptors en llengua catalana més populars del seu temps.
La seva obra teatral El rei Micomicó (1838), sàtira de la monarquia, va tenir una gran ressonància. El seu poema La Campana amb música de J. A. Clavé, esdevingué durant molts anys, l’himne revolucionari dels catalans.
Escriví una novel.la -pràcticament unes memòries- en castellà La Esplanada.
