(Barcelona 1834-1891)
Josep-Narcís Roca i Ferreras, farmacèutic i metge, fou membre de I’Academia Medico-Farmacèutica i soci honorari del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. Fundà i dirigí revistes especialitzades en aquestes disciplines, però destaca especialment pels seus aprofundits estudis sobre la qüestió nacional catalana, de la qual féu ressaltar una constant històrica: I’esperit d’independència col·lectiva entrelligat a un tarannà progressista i democràtic.
Contraposant el patriotisme social i defensiu de les nacions oprimides al patriotisme dominador i agressiu de les nacions opressores, Roca i Ferreras exposa, I’any 1871, la primera teorització coherent sobre la qüestió nacional en relació amb I’intemacionalisme. I en la seva anàlisi rigorosa del passat i el present del poble català en marxa cap a I’esdevenidor, va ser el primer que del catalanisme en va dir nacionalisme; el primer que, al Principat, va usar I’expressió Països Catalans; el primer que teoritza sobre el dret de Catalunya a constituir-se en República sobirana, al mate ix temps que va concebre les possibles estratègies a utilitzar per tal d’aconseguir aquest objectiu» També fou el primer a proposar -i precisament en I’epoca més dura de la Restauració monàrquica espanyola- que, com a graó cap a la independència nacional, fos creada la Mancomunitat (la «factible Diputació General de Catalunya»), i va ser el primer a admetre públicament, d’una manera clara i precisa, el qualificatiu de «separatista» Per un seu article, «Dos procediments per a I’emancipació«, I’any 1878, Josep-Narcís Roca i Ferreras fou acusat de «delicte de rebel·lió per mitja de I’impremta» i hagué d’afrontar una ordre de crida i cerca. L’any 1886 es va dictar un altre cop acte de presó contra ell i va haver de comparèixer davant els tribunals; aquesta vegada per un article que es titulava «Ni espanyols ni francesos«.
