(Reus 1852, Barcelona 1926)
Nascut en el si d’una familia de calderers, anà a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura. Es pot dividir la seva producció en quatre etapes que es detallen a continuació.
La primera des de 1878 a 1882 marcada per la comunió de l’arquitecte amb l’ideari cooperativista: les obres d’aquell temps són de caire urbà i social, col.laborà amb J. Fontseré en el parc de la Ciutadella, projecta fanals -com els dos de la plaça Reial-, una fàbrica amb habitatges a Mataró i altres.
L’etapa central va de 1883, any que entrà a treballar a la Sagrada Família, fins el 1890. Aquesta etapa és marcada per l’esforç de superar els estils històrics i aconseguir una plàstica i unes formes estructurals pròpies. En tenim els exemples en Can Vicenç, El Capricho de Comillas, els pavellons Güell, el palau Güell, el palau episcopal d’Astorga, la casa dels Botines a Lleó, Can Calvet i Bellesguard.
Del 1900 a 1917 té lloc la seva època més creativa i innovadora, aquella en què desenvolupa el seu estil més propi: parc Güell, reforma de can Batlló, església de la Colònia Güell, can Milà -La Pedrera
De 1918 fins a la seva mort, atropellat per un tramvia, es tancà a la Sagrada Família a la recerca d’una síntesi figurativo-estructural.
Gaudí era un home d’una profunda i intensa religiositat, i al mateix temps d’un profund civisme i gran amor al seu poble i a la seva terra, dels quals en són mostra el seu empresonament en anar a celebrar un Onze de Setembre i l’obstinació en parlar català a molts dels visitants ilustres de la Sagrada Família, entre els quals Alfons XIII mateix.
Figura cabdal dins el complex moviment del modernisme, Gaudí ha estat, sens dubte, el màxim arquitecte que mai ha tingut Catalunya i una de les primeres figures mundials de l’art del segle XIX
