(Porbandar 1869, Nova Delhi 1948)
Polític i pensador indi, capdavanter del moviment a favor de la independència de l’Índia. És conegut amb el títol honorífic de mahatma.
Estudià dret a Oxford (1888-1891) i exercí com a advocat a Bombai, fins el 1893, que partí a Matal, on inicià un moviment de defensa dels indis emigrats basat en la resistència no violenta (satyagraha). Establí diferents granges cooperatives (ashram) i se serví del diari «Indian Opinion», fundat per ell el 1904, per a difondre les seves idees.
Empresonat diverses vegades, tornà al seu país (1914), on davant la misèria que significava el colonialisme britànic, propugnà el retorn als sistemes sòcio-econòmics tradicionals com a enfrontament polític, amb campanyes de desobediència civil (hartal). Empresonat en diferents ocasions, passà a ocupar la presidència del partit del congrés (1924), principal organisme d’enfrontament polític.
Participà a la conferència de la Taula Rodona (Londres 1931) en la qual reclamà la independència de l’Índia, però fou un fracàs.
En tornà al seu país, inicià els dejunis en senyal de protesta i, empresonat novament, fou alliberat el 1944.
El 1947 fou signada l’acta d’independència amb la separació de l’Índia i el Pakistan, fet aquest últim del qual GandhiÚ n’era contrari.
El 1948 fou assassinat per un extremista hindú. El seu cos fou incinerat i les cendres foren escampades al Ganges.
