(Roda de Ter – Vic 1713)
Polític i guerriller català. Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana. Va prendre partit per l’arxiduc Carles a la guerra de Successió. Fou un dels vint personatges que amb llur signatura donaren a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova (1705) amb les potències aliades.
Durant la guerra fustigà les guarnicions i l’exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, participà en la defensa de Montjuïc (1705) i en la de Barcelona d’uns quants anys després com a coronel de fusellers.
El 1710, com a membre del senat, fou destinat a la Plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries.
Abandonada Catalunya pels seus aliats, continuà a la resistència. En arribar el general borbònic Bracamonte a Vic (agost de 1713), malgrat la promesa d’amnistia, continuà lluitant a la muntanya durant uns quants dies llicencià, després, les tropes. Es refugià aleshores al seu predi de mas Colom (Roda de Ter), però fou denunciat, detingut i penjat sense procés, malgrat la seva popularitat.
La seva personalitat adquirí ben aviat un gran ressò popular, que ha recollit el cançoner català -hi ha una Cançó de Bac de Roda, del folklore popular- i literari -F. Pelagi Briz escriví el drama Bac de Roda (1868)-
