L’any 1907, Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, va crear, tot just arribat al càrrec, l’Institut d’Estudis Catalans, que havia d’ésser “la cabdal corporació científica de Catalunya que té com a funció primordial la superior investigació científica de tots els elements de la cultura catalana”.
A suggeriment d’Eugeni d’Ors,
l’IEC fou ampliat ell 1911. L’estructuració definitiva es basava en tres
Seccions: la Secció Històrico-Arqueològica, la Secció Filològica i la Secció de
Ciències, de les quals depenien organismes especialitzats i societats filials
cada cop més nombrosos. Una de les realitzacions més importants de l’IEC fou la
creació de la Bibloteca de Catalunya.