El sector més innovador dintre dels sectors industrials va ser el dels estampats de cotó o indianes. Com que en aquest sector no existien privilegis gremials, les indianes es van poder organitzar com a empreses capitalistes a les ciutats.
D’entrada eren fàbriques d’estampació que importaven teixits, però a poc a poc van anar dominatn les altres fases de la producció -teixit i, més tard, filatura-. Així cap a la fí del segle XVIII, només importaven la primera matèria -el cotò en floca-
La primera manufactura d’indicanes va néixer a Barcelona el 1737; vers el 1750 les manufactures encara romanien centrades exclusivament a Barcelona, on ocupaven 800 operaris i a Mataró. El periode 1783-1796 assenyala l’extensió de les manufactures, en triomf de la filatura -organitzada en fàbriques i per mitjà del treball domiciliari- i l’inici de la mecanització.
En una primera fase el capital necessari per a crear les manufactures no era gaire elevat, però el enormes beneficis van permetre la reinversió i el creixement de les dimensions de les empreses.
