Entre fa 400.000 i 200.000 anys, l’ús del foc es sistematitza a molts llocs diferents. Es tracta d’un ús domèstic del foc, és a dir, d’un foc que els humans sabíen encendre i controlar i que apreníen a fer des de petits.
El foc va tenir una gran importància, va canviar per sempre les societats humanes. Va canviar l’alimentació, la manera de protegir-se del fred, la manera de comunicar-se entre els membres del grup, la demografia. Ho va canviar tot. Va ser un progrés fonamental que va permetre altres progressos que al seu torn van obrir la via a d’altres progressos.
L’alimentació
El foc va pemetre coure aliments. Per tant va permetre incorporar nous aliments a la dieta, perquè hi ha vegetals, com el blat, que quan estan crus són indigestos però quan són cuits són nutritius. En conseqüència va afavorir el creixement demogràfic.
També va permetre fumar aliments i per tant conservar-los. Això va donar una autonomia enorme a aquells grups que ja no depeníen de la cacera o collita de cada dia per alimentar-se.
Llum
El foc va permetre allargar el dia, per tant després de la posta de sol podien seguir fabricant eines, raspant pells, etc. I sobretot van poder dedicar més hores a parlar entre els membres del grup, cosa que devia estimular l’ensenyament i l’aprenentatge i originar noves simbologies.
Escalfor
Els fogars són la primera calefacció de la humanitat i això va permetre colonitzar àrees que fins llavors eren verges perquè els hiverns hi eren massa durs. També l’escalfor va permetre una major supervivència tant de nens com d’adults, evitant malaltíes.
Protecció
El foc també servia per espantar els predadors, especialment de nit
Tecnologia
El foc va servir per fer eines. Per escalfar el sílex i fer-lo més tallant, per exemple. Per escalfar la fusta i produir objectes amb puntes dures i punxegudes.
Però, com feien el foc?
Un dels sistemes consistia en fregar dues branquetes de fustes diferents, per exemple pollancre i faig, fregant-les una contra l’altra i crear calor pel fregament fins aconseguir espurnes. Amb les espurnes encenien cagarades seques d’animals hervíbors, que són altament inflamables (copròlits) i després traslladaven el foc al fogar.
Un altre sistema utilitzava dues pedres, per exemple de quars, i picant-les entre elles i utilitzant també copròlits.
