1600
Política / Economia
Conflictes entre paraires i teixidors.
1601
Política / Economia
El bandoler nyerro Perot de Rocaguinarda ocupa per unes hores la ciutat de Vic.
Durant aquests segles es vivia a Catalunya un clima social força enrarit: s’havien format dos bàndols, els nyerros i els cadells, que s’enfrontaven violentament. Tot i que els historiadors solen definir els nyerros com a representants del món feudal de la muntanya, i els cadells del món de les ciutats o de la pagesia, el fet cert és que la significació d’uns i altres no és gaire clara i sembla que més que components ideològics hi intervenien tradicions familiars. Els bandolers més famosos són Perot Rocaguinarda i Joan Sala Serrallonga.
1602
Política / Economia
El nou virrei, Joan Terés, arquebisbe de Tarragona, allibera els diputats de la Generalitat empresonats.
1609
Política / Economia
Expulsió dels moriscs del regne de València.
1610
Política / Economia
Expulsió dels moriscs del regne d’Aragó i de Catalunya, també d’Andalusia.
1611
Política / Economia
El bandoler Perot Rocaguinarda s’acull a un indult i s’allista als terços d’Itàlia.
1613
Població / Societat
Robatori dels carros de la plata -moneda reial- a càrrec de la partida del Barceta, prop dels Hostalets de Cervera.
1616
Política / Economia
El virrei duc d’Alburquerque, Francisco Fernàndez de la Cueva, impulsa una política repressiva de gran duresa contra el bandolerisme, realitzant execucions en massa de bandolers i col·laboradors.
1618
Política / Economia
Fernando Afán de Ribera, duc d’Alcalà, virrei de Catalunya.
Fins el 1622, persecució de bruixes en moltes comarques.
S’inicia la guerra dels Trenta Anys que va tenir greus repercussions arreu d’Europa.
1621
Política / Economia
Felip IV, fill de Felip III, és proclamat rei de la monarquia hispànica (regnarà fins el 1665). Les relacions de Felip III amb Catalunya no havien estat gaire bones. A més de la tendència de la monarquia cap a l’autoritarisme, va ser sobretot la pressió fiscal la que va provocar la resistència de les classes dirigents catalanes. Durant el regant de Felip IV les relacions van acabar de deteriorar-se
Rodrigo Calderón, marquès de Siete Iglesias, ex-privat de Felip III, és ajusticiat a la plaça Mayor de Madrid perquè va ser acusat d’haver fet una immensa fortuna en molt pocs anys.
1624
Política / Economia
El rei va deixar els afers de govern en mans del comte-duc d’Olivares, el qual va intentar donar un nou impuls a la projecció exterior de la monarquia hispànica, per la qual cosa necessitava obtenir més recursos. Com que Castella ja estava exhausta, després de tants anys de contribuir a les aventures imperials, l’atenció del comte-duc es va orientar cap als altres regnes de la monarquia i entre ells, cap a la corona catalano-aragonesa.
El 22 de desembre, el comte-duc d’Olivares adreça a Felip IV un memorandum en el qual es diu: “Tenga V.M. por el negocio más importante de su Monarquía el hacerse rey de España: quiero decir, Señor, que no se contente V.M. con ser rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, Conde de Barcelona, sino que trabaje y piense, con consejo maduro y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y las leyes de Castilla, sin ninguna diferencia”. Aquest text, a més d’indicar clarament que, més de cent anys després de la mort de Ferran II, encara es mantenia vigent l’estructura federal que els Reis Catòlics van donar als seus regnes, expressa també les intencions del comte-duc.
1625
Política / Economia
El comte-duc d’Olivares, “valido” del rei, fa públic el projecte d’Unió d’Armes. Es tractava de crear un exèrcit de reserva integrat per aportacions de tots els territoris de la monarquia. En concret, un exèrcit permanent de 140.000 homes, finançat per tots els regnes en proporció a la seva població. A la corona catalano-aragonesa li corresponia aportar 38.000 soldats, mentre que Castella n’aportava 44.000. Catalunya va rebutjar-lo i es va obrir un llarg conflicte amb Olivares.
1626
Política / Economia
Corts a Barcelona. Felip IV les abandona sense aconseguir els seus propòsits: la “Unión de Armas” proposada pel comte-duc d’Olivares, és a dir el reclutament de catalans per l’exèrcit-. Les Corts van restar interrompudes.
Esclaten conflictes laborals entre paraires i teixidors.
S’inicia la política d’allotjaments sistemàtics.
1627
Política / Economia
Gran sequera.
1628
Política / Economia
Nous conflictes laborals entre teixidors de Barcelona.
1629
Població / Societat
Epidèmia de pesta.
1630
Població / Societat
La demografia catalana inicia una fase negativa.
El duc de Cardona, virrei de Catalunya.
1631
Política / Economia
Un any de males collites provoca fam i misèria.
1632
Política / Economia
Es reprenen les Corts de Barcelona, presidides per Felip IV.
1633
Política / Economia
Joan de Magarola, regent del Consell d’Aragó redacta un memorial per al comte-duc en què li desaconsella l’ús de la violència a Catalunya.
1634
Política / Economia
Execució del bandoler Joan Sala Serrallonga
Fracassen els intents de la monarquia de cobrar el quint: Jeroni de Navel, conseller en cap de Barcelona s’hi oposa enèrgicament.
1635
Política / Economia
La presència de soldats dels terços de Felip IV a Catalunya provoca conflictes amb els camperols.
1636
Política / Economia
Les tropes castellanes ocupen el Principat davant l’inminent atac francès al Rosselló.
1637
Política / Economia
Els terços de Felip IV inicien una ofensiva contra França pel Llenguadoc, que és frenada pels francesos.
1638
Política / Economia
El comte de Santa Coloma, virrei de Catalunya.
Els terços saquegen Palafrugell.
Pau Claris, president de la Generalitat de Catalunya.
1639
Política / Economia
Els francesos ocupen la plaça fronterera de Salses.
1640
Política / Economia
Les tropes de Felip IV recuperen Salses. Guerra oberta entre les institucions catalanes i la monarquia que finalitza el 1652 amb el manteniment de les institucions catalanes.
Guerra dels Segadors. Revolta camperola contra els allotjaments militars. El mes de Juny Corpus de Sang, insurrecció dels segadors a Barcelona.
Insurrecció a Portugal contra el domini castellà. El regne de Portugal se separa de la Corona espanyola. Jona de Bragança, rei de Portugal (Joan IV).
1641
Política / Economia
Victòria catalana a la batalla de Montjuïc enfront les tropes castellanes.
Mort de Pau Claris. Govern català sota el protectorat del rei de França, Lluís XIII, que és nomenat comte de Barcelona.
Conspiració del duc de Medina-Sidonia i del marquès d’Ayamonte contra Felip IV a Andalusia.
Insurrecció a Irlanda contra el domini anglès.
1642
Política / Economia
Els francesos ocupen Perpinyà, Catalunya perd el Roselló.
1643
Política / Economia
Els terços de Felip IV són derrotats pels francesos a la batalla de Rocroi.
Destitució del comte-duc d’Olivares.
1644
Política / Economia
Lleida cau en poder de les tropes de la monarquia hispànica -Felip IV-, en el transcurs de la Guerra dels Segadors..
Pere de Marca, visitador general de Catalunya.
Dinastia manxú a la Xina.
1647
Política / Economia
Conjura nobiliària a Aragó contra Felip IV.
Massaniello llança a Nàpols el seu crit de rebel·lió contra la monarquia hispànica i obtindrà una victòria tan brillant com efímera.
1648
Política / Economia
Els terços de Felip IV són derrotats pels francesos a la batalla de Lens.
Pau de Westfàlia: fi de la guerra dels Trenta Anys.
1649
Política / Economia
Revolta contra els francesos a les comarques de l’Ebre.
Cromwell sotmet els irlandesos: matança de Drogheda.
1650
Política / Economia
Una epidèmia de pesta bubònica assola el Principat. La Generalitat s’instal·la a Manresa.
1651
Política / Economia
Setge de Barcelona per les tropes de Felip IV.
1652
Política / Economia
Capitulació de Barcelona, les tropes castellanes, comandades per Joan Josep d’Àustria, ocupen Barcelona. Fi de la Guerra dels Segadors.
1653
Política / Economia
Continua la guerra contra França. Els francesos ocupen la Seu d’Urgell i assetgen Girona.
1654
Política / Economia
Els francesos ocupen Puigcerdà, Camprodon i Berga. Assetgen Vic.
Nova epidèmia que afecta tot el Principat, però de manera especial la ciutat de Barcelona.
1655
Política / Economia
Solsona cau en poder dels francesos.
1658
Política / Economia
Derrota dels terços de Felip IV a la batalla de les Dunes: els anglesos ocupen Dunkerque.
1659
Política / Economia
Tractat dels Pirineus: mutilació territorial de Catalunya, el Rosselló i part de la Cerdanya, passen a la corona francesa.
1665
Política / Economia
Mor Felip IV. El seu fill Carles II és proclamt rei de la monarqui hispànica. Regnarà fins el 1700.
1666
Població / Societat
Un incendi crema gran part de Londres.
1667
Política / Economia
S’inicia la revolta dels angelets al Rosselló.
Població / Societat
S’instal·la a París el primer sistema d’enllumenat públic.
1668
Política / Economia
Tractat de Lisboa: Felip IV reconeix la independència de Portugal.
1670
Política / Economia
Derrota dels angelets al coll de la Regina.
1673
Política / Economia
Atacs dels francesos a l’Empordà.
1674
Política / Economia
Conspiració de Vilafranca de Conflent. Manuel Descatllar és executat.
1675
Política / Economia
Derrota final dels angelets.
Els francesos assetgen Girona.
1678
Política / Economia
Es frustra el projecte de canvi del Rosselló pels Països Baixos.
1679
Política / Economia
Promulgació de la llei d’ Habeas Corpus a Anglaterra.
1683
Cultura / Ciència
Narcís Feliu de la Penya publica “Fénix de Cataluña”.
1684
Política / Economia
Setge francès a la ciutat de Girona.
1687
Política / Economia
Incidents entre camperols i soldats pels allotjaments: començament a Centelles de la revolta dels Barretines o dels Gorretes. Aquesta revolta s’originà per la negativa de la població a donar allotjament i ajuda a l’exèrcit castellà que penetrà al Principat en el marc de la guerra contra França. La revolta fou especialment activa al camp, a Vic, al pla del Llobregat, a Igualada, etc. però no a Barcelona (que fou bloquejada pels revoltats) ni a altres importants ciutats. Antoni Soler fou un dels capitatots. Encara que el moviment fracassà, el Govern hagué de construir casernes a Barcelona (1690) i a Vic (1692) i substituir l’allotjament per un donatiu (200.00 ducats)
Població / Societat
Plaga de llagostes.
1688
Política / Economia
La revolta dels Gorretes arriba a les portes de Barcelona.
1689
Política / Economia
Derrota final dels Gorretes.
Fins el 1697, guerra amb França.
1690
Política / Economia
Ripoll ocupada pels francesos.
1691
Política / Economia
Bombardeig naval francès sobre Barcelona i Alacant.
1692
Política / Economia
La Seu d’Urgell i Sant Joan de les Abadesses, en poder dels francesos.
Es crea la Junta de Comerç.
1693
Política / Economia
Els francesos ocupen Roses.
Cultura / Ciència
Narcís Feliu de la Penya publica “Fénix de Cataluña”.
1694
Política / Economia
Ocupació francesa de Girona, Palamós i Hostalric.
1697
Política / Economia
Els francesos ocupen Barcelona.
1698
Política / Economia
Jordi de Darmstadt, virrei de Catalunya.
1700
Política / Economia
Un edicte de Lluís XIV, rei de França, imposa el francès com a única llengua oficial al Rosselló i castiga l’ús del català en actes públics i documents administratius, jurídics i notarials.
Mor sense successió directa Carles II, que és el darrer rei de la dinastia dels Àustria. Al seu testament concedeix la corona hispànica a Felip d’Anjou (Felip V), nét de Lluís XIV, rei de França.
1701
Política / Economia
Constitució de la Gran Aliança de La Haia: Àustria, Anglaterra i Holanda, a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria. S’inicia la Guerra de Successió entre els partidaris de Carles d’Àustria i els de Felip V de borbó.
1702
Política / Economia
Felip V convoca Corts a Barcelona i jura les Constitucions Catalanes.
Austria, partidària de l’arxiduc Carles, declara la guerra a França i a Espanya, reilames partidaris del Bobó Felip V.
Cultura / Ciència
Publicació del primer diari a Anglaterra.
1703
Política / Economia
L’arxiduc Carles d’Àustria és proclamat a Viena, rei de Castella i de la Corona Catalano-Aragonesa.
1704
Política / Economia
Francisco Antonio Fernández de Velasco, virrei de Catalunya, reprimeix els austriacistes.
Les tropes britàniques ocupen Gibraltar: L’esquadra anglesa de l’almirall George Rooke i el príncep Jordi de Hesse va ocupar la plaça de Gibraltar (Càdis) durant la Guerra de Successió espanyola. La plaça, defensada per només 80 homes en el moment de ser presa, era d’una gran importància estratègica per controlar el pas de la zona de l’estret. Assaltada en altres ocasions, els anglesos van aprofitar la situació a Espanya per apoderar-se’n: dos mil britànics van entrar a la ciutat, van saquejar les cases, van profanar els temples i van empresonar els seus habitants. D’aquesta manera, l’anomenada clau de la Mediterrània passava a mans dels anglesos.
1705
Política / Economia
Comença a Osona la rebel·lió contra Felip V. L’arxiduc Carles entra a Barcelona i és reconegut rei (Carles III).
Representants de l’oposició antiborbònica signen amb Anglaterra l’anomenat Pacte de Gènova. Va ser signat el dia 20 de juny per Mitford Grow, representant plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra i per Antoni de Peguera i Domènec Perera, representants dels austriacistes catalans.
1706
Política / Economia
Les tropes filipistes assetgen Barcelona, però s’han de retirar. L’arxiduc-rei Carles III ocupa Aragó, València, Mallorca i Eivissa.
1707
Política / Economia
Felip V derrota els valencians a la batalla d’Almansa i a continuació les tropes filipistes ocupen el País Valencià. Decret de Nova Planta a València. Retorn a la situació anterior de privilegis nobiliaris i feudals i dura repressió contra les classes populars (maulets). Aragó i Lleida cauen, també, en poder de Felip V.
1708
Política / Economia
Felip V aboleix els furs del País Valencià i Aragó. Lleida i Tortosa són ocupades per les tropes de Felip V.
Els anglesos ocupen Menorca.
1709
Política / Economia
Els francesos ocupen Figueres.
Victòria russa a Poltava: Carles XII de Suècia, el rei conqueridor, va ser severament derrotat pels exèrcits russos davant la ciutat ucraïnesa de Poltava. Amb aquest triomf, el tsar Pere el Gran frenava, de manera definitiva, el fins aleshores imparable expansionisme dels suecs, que, comandats per un cap militar del talent i la capacitat de Carles XII, havien alarmat totes les cancelleries europees i havien expulsat pràcticament els russos de les augües del Bàltic. Greument ferit en la batalla, el monarca suec es va refugiar a la cort otomana d’Istambul, on va romandre durant un llarg periode. El propòsit de Carles XII era la conquesta de Moscou.
1710
Cultura / Ciència
Daniel Gabriel Fahrenheit va promoure l’ús del termòmetre de mercuri i, entre 1710 i 1714, va crear una escala de temperatures, que duu el seu nom, on la temperatura de fusió del gel és de 32 graus i la d’ebullició de l’aigua és de 212 graus.
1711
Política / Economia
Girona és ocupada per les tropes de Felip V.
El 17 d’abril mor l’emperador germànic Josep I. La Corona passa a mans de l’arxiduc Carles (Carles VI).
1712
Població / Societat
Sants compta amb 39 cases i 153 habitants.
1713
Política / Economia
Conveni de l’Hospitalet entre aliats i filipistes: les tropes aliades evacuen Catalunya.
Darrera convocatòria dels Braços Generals de les Corts catalanes per discutir la posició del Principat en la Guerra de Successió espanyola: malgrat tot, es decideix la resistència. Les tropes de Felip V inicien el setge de Barcelona. L’austriacista Bac de Roda és executat a Vic.
L’equilibri de forces a Europa ha canviat a causa de la mort l’emperador austríac Josep I i del fet que l’arxiduc Carles ha estat nomenat el seu successor. En consequència es signa el Tractat d’Utrecht que posa fi a la Guerra de Successió: Anglaterra, Holanda, Portugal, Savoia i Prússia reconeixen Felip V com a rei d’Espanya i Menorca passa a sobirania anglesa. En teoria aquest Tractat atorga als catalans “tots llurs antics privilegis”, clàusula que no es complirà.
Felip V instaura la llei sàlica, que impedeix que les dones pugin
regnar.
