1204
Política / Economia
Pere el Catòlic es casa amb Maria de Montpeller.
1208
Política / Economia
Naixement de l’infant Jaume, el futur Jaume I de Catalunya-Aragó.
1209
Política / Economia
L’exèrcit croat de cavallers francesos dirigit per Simó de Monfort ocupa Carcassona tot i la mediació de Pere el Catòlic de Catalunya-Aragó
1213
Política / Economia
Batalla de Muret: derrota i mort de Pere I el Catòlic. Aquest hi intervé com a senyor feudal de quasi tota la Occitània, que s’enfrontava a Simó de Montfort, representant de l’Illa de França, que seguint la croada dictada pel papa Innocenci III, estava lluitant contra els càtars a Occitània i pretenia les seves terres i propietats. Amb aquesta derrota, la corona catalano-aragonesa perdia tota opció sobre Occitània.
1214
Política / Economia
Corts Generals a Lleida amb participació per primera vegada de representants de les ciutats (braç reial).
1217
Política / Economia
Fins el 1276, regnat de Jaume I
1229
Política / Economia
L’armada catalanoaragonesa, comandada per Jaume I, salpa de diversos ports catalans cap a Mallorca, a l’inici de la conquesta de les Balears.
1230
Política / Economia
La ciutat de València, en poder dels sarraïns, capitula davant l’exèrcit de Jaume I el Conqueridor, rei de Catalunya-Aragó.
1231
Política / Economia
Mor la comtessa Aurembiaix d’Urgell, dama de gran influència en la política catalana del seu temps que, el 1228, va signar un contracte de concubinatge amb Jaume I el Conqueridor.
1233
Política / Economia
Fins el 1245, conquesta del País Valencià.
1235
Política / Economia
Conquesta d’Eivissa i Formentera.
1238
Política / Economia
Jaume I entra a València. Els àrabs, que ocupaven fins aleshores la ciutat, havien capitulat el 28 de setembre davant el setge dels cristians.
1244
Política / Economia
Tractat d’Almirra entre Jaume I i el rei de Castella.
1249
Política / Economia
Jaume I estableix l’estatut municipal de la ciutat de Barcelona, que quedà constituït l’any 1274.
1252
Política / Economia
El rei Jaume I, rei de Catalunya-Aragó, ordena que la ciutat de Castelló, conquerida als sarraïns el 1233, sigui traslladada a la plana que ocupa actualment.
1258
Política / Economia
Tractat de Corbeil: Jaume I renuncia als seus drets occitans.
1263
Política / Economia
Comencen al Palau Reial les sessions de problemàtica religiosa conegudes com la Disputa de Barcelona, en la qual va intervenir el rabí Bonastruc ça Porta, el jueu més savi del seu temps.
1265
Política / Economia
Creació del Consell de Cent.
1269
Política / Economia
Jaume I el Conqueridor s’instal·la a Barcelona per organitzar la croada a Terra Santa, de la qual finalment desistirà.
1276
Política / Economia
Mor el rei Jaume I al Palau Reial de València i es divideixen els seus regnes. Fins el 1285, regnat de Pere el Gran.
1282
Política / Economia
Amb l’ocupació de Messina, el rei Pere II el Gran de Catalunya-Aragó aconsegueix el domini total de Sicília. Els angevins es repleguen a Reggio de Calàbria, al regne de Nàpols.
1283
Política / Economia
Corts de Barcelona de Pere el Gran en circumstàncies històriques excepcionals. Institucionalització de les Corts Catalanes: la monarquia reconeix el caràcter legislatiu de les Corts.
Excomunió de Pere II el Gran, el papat dóna els seus regnes a França.
Ocupació de Sicília.
1284
Política / Economia
Un estol catalanosicilià ocupa les illes Gerbes, davant de la costa de Tunísia, un punt estratègic en el domini de la Mediterrània central.
1285
Política / Economia
Fins el 1291, regnat d’Alfons el Liberal.
Croada francesa contra Catalunya, derrota de l’exèrcit francès: Victòria de les tropes de Pere II de Catalunya-Aragó sobre l’exèrcit de Felip III de França al coll de Panissars, quan el monarca francès es retirava d’una fallida croada contra Catalunya.
Roger de LLoria, arribat d’Itàlia en auxili de Pere el Gran, derrota totalment la flota francoangevina en la batalla naval del golf de Roses. La victòria va aturar l’ofensiva croada de Felip l’Ardit contra el monarca catalanoaragonès.
1287
Política / Economia
Tropes catalano-aragoneses comandades per Alfons II conquisten als àrabs l’ílla de Menorca.
1288
Política / Economia
Victòria naval catalanoaragonesa sobre Carles d’Anjou, que pretenia controlar els regnes de Sicília i Nàpols.
1291
Política / Economia
Fins el 1327, regant de Jaume II el Just.
Neix la Confederació Helvètica amb la unió d’Uri, la comunitat lliure de la vall de Schwyz i l’associació de Nidwalden.
1296
Política / Economia
Jaume II pren la ciutat de Múrcia, fins aquell moment en mans dels sarraïns.
1299
Política / Economia
Batalla naval del cap d’Orlando, a la costa nord de Sicília, en què les naus catalanes de Roger de Lloria derroten les del rei Frederic II de Sicília.
1300
Política / Economia
Jaume II de Catalunya-Aragó funda l’Estudi General de Lleida, institució universitària que convertirà la ciutat en el principal centre cultural i intel·lectual de la Corona d’Aragó.
Població / Societat
Catalunya té una població aproximada de 500.000 habitants.
1302
Política / Economia
Fins el 1311, expedició i conquestes dels almogàvers a Grècia. Domini català en els ducats d’Atenes i Neopàtria.
Signat a Caltabellotta, Sicília, un conveni entre Frederic II de Sicília i Carles II de Nàpols, que consolidarà la influència de la corona d’Aragó i de la casa d’Anjou a la Mediterrània central.
La independència de Flandes: A la batalla de Courtal, dita dels Esperons, els gremis flamencs van derrotar les tropes del rei de França Felip IV el Bell, comandades pel comte d’Artois. Els flamencs, dirigits per Guillem de Juliers el Jove, van recollir uns 4.000 esperons duarats del camp de batalla, perduts pels cavallers francesos. La sublevació, iniciada un any abans a Bruges, tenia com a finalitat obtenir la independència del poder francès, cosa que es va aconseguir efímerament. Flandes havia aconseguit un considerable benestar gràcies a la llana i a la fabricació de teixits. Els rius navegables i els grans ports li garantien un pròsper comerç.
1304
Política / Economia
Incorporació a la Corona de l’àrea meridional del País Valencià.
1309
Política / Economia
Jaume II de Catalunya-Aragó, Ferran IV de Castella i el soldà marínida Abu Rabi’a del Marroc signen el Tractat de Fes, que establia una aliança entre aquests reialmes per prendre el territori de Ceuta al regne de Granada.
La flota catalanocastellana de Jaspert de Castellnou pren Gibraltar als sarraïns.
Fins el 1377, estada dels Papes a Avinyó.
1311
Política / Economia
Mor a Gènova Arnau de Vilanova, metge, alquimista i teòleg, quan anava a visitar el papa Climent V a Avinyó.
1315
Política / Economia
Ramon Muntaner salpa de Sicília cap a Perpinyà amb la missió de portar un nadó, l’infant Jaume, a la seva àvia.
1323
Política / Economia
Inici de la conquesta de Sardenya.
1327
Política / Economia
Fins el 1336, regnat d’Alfons el Benigne
1333
Política / Economia
Inici d’una època de fams i mortaldat. Els cronistes del moment parlen de “lo mal any primer” per indicar l’inici daquesta etapa de fams i mortaldat. Un periode de dificultats agràries, especialment males collites, són senyal d’un desequilibri entre recursos alimentaris i població al llarg dels anys vint i trenta del segle XIV
1336
Política / Economia
Fins el 1387, regnat de Pere el Cerimoniós.
Mor Isabel de Portugal, filla de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó i esposa del rei Dionís de Portugal. Va ser canonitzada l’any 1626.
1337
Política / Economia
Fins el 1453, Guerra dels Cent Anys.
1344
Política / Economia
Jaume III de Mallorca es rendeix, a Perpinyà, a les forces de Pere el Cerimoniós.
1346
Política / Economia
La batalla de Crécy: A la batalla de Crécy, la primera important de la guerra dels Cent Anys, el rei Eduard III d’Anglaterra va derrotar, amb 16.000 soldats, l’exèrcit de 30.000 del rei Felip IV de França, amb la qual cosa va afermar la seva supremacia al continent. Els cavallers anglesos, prescindint dels costums militars tradicionals, van lluitar a peu i es van mantenir a la defensiva; l’atac el van dur a terme arquers, proveïts d’arcs llargs. També, per primer cop, es van utilitzar armes de foc (canons). Eduard de Gal·les, el Príncep Negre, de 16 anys, va decidir la batalla atacant per sorpresa: la cavalleria francesa va ser delmada per l’exèrcit anglès.
1348
Política / Economia
Les tropes de Pere III el Cerimoniós aconsegueixen una contundent victòria en la batalla d’Épila, Aragó, sobre els unionistes, fet que posa fi a la revolta de la Unió de nobles aragonesos.
Fins el 1350, la Pesta Negra s’extén per Europa. A través del comerç marítim, la pesta negra provinent d’Àsia arriba a la Mediterrània occidental. Té lloc un daltabaix extraordinari en la demografia catalana. Les estimacions parlen de mortalitats que podien arribar fins a un terç o més de la població.
1349
Política / Economia
Darrera temptativa fracassada de Jaume III de Mallorca per mantenir el reialme fora de la Corona d’Aragó.
1354
Política / Economia
Victòria de les forces catalanoaragoneses sobre els genovesos de l’Alguer.
1355
Política / Economia
Pere III el Cerimoniós signa a Sanluri, Sardenya, el tractat de pau que estableix la partició de l’illa entre la Corona d’Aragó i les principals faccions sardes, el jutge d’Arborea i els Dòria.
1358
Política / Economia
Corts de Barcelona/Vilafranca/Cervera, on cristal·litza una nova institució sorgida de les Corts, la Diputació del General amb caràctrer fonamentalment fiscal.
Revoltes camperoles a França.
1359
Població / Societat
Catalunya té una població aproximada de 429.000 habitants.
1362
Política / Economia
Noves pestes i fam . Disminució considerable de la població.
1370
Població / Societat
Sants té una població de 44 persones i Barcelona de 6.668.
1378
Política / Economia
Comença el Cisma d’Occident: Tretze membres del col·legi cardenalici van declarar il·legítima l’elecció del papa Urbà VI, i van escollir per ocupar la seu pontifícia el francès Robert de Ginebra com a Climent VII. Aquest fet va desencadenar el cisma d’Occident, un gran conflicte religiós i polític motivat per l’existència de dos papes que exercien la seva sobirania, un des de Roma i l’altre des d’Avinyó. A partir d’aquell moment, i durant quaranta anys, la cristiandat va estar dividida en dos bàndols: França, Castella, la Corona d’Aragó, Navarra i Portugal reconeixien Climent VII, mentre que Anglaterra, l’imperi germànic i Hongria feien costat a Urbà VI.
Població / Societat
Catalunya té una població aproximada de 374.000 habitants.
1380
Població / Societat
Sant Celoni té una població de 119 persones.
1381
Població / Societat
Sants té una població de 37 persones i Barcelona de 7.651.
1387
Política / Economia
Fins el 1396, regnat de Joan I.
1388
Política / Economia
Pèrdua d’Atenes i Neopàtria, que havien estat incorporades a la Corona el 1379.
1391
Política / Economia
Assalt i destrucció dels calls jueus de diverses poblacions catalanes.
1392
Cultura / Ciència
S’acaba la construcció de la Llotja de Barcelona, un dels edificis gòtics més rellevants de la ciutat. La seva construcció va començar el 1339 a inicitiva dels mercaders i amb el suport del rei Pere el Cerimoniós.
1393
Cultura / Ciència
Instauració dels Jocs Florals.
1394
Política / Economia
És elegit papa l’aragonès Pedro Martínez de Luna com a Benet XIII. Es consumava així el cisma de l’Església catòlica.
1396
Política / Economia
Fins el 1410, regnat de Martí l’Humà.
1397
Política / Economia
Annexió de Sicília a la Corona d’Aragó.
Finals del segle XIV, principis del segle XV
Política / Economia
Creix el malestar pagès (problema de la remença)
1401
Política / Economia
Creació de la Taula de Canvi de Barcelona.
Es constitueix l’hospital general de la Santa Creu, de Barcelona, a partir de la fusió dels antics hospitals d’en Colom, d’en Vilar, d’en Pere Desvilar i d’en Marcús.
1409
Política / Economia
Martí I de Sicília, hereu de la Corona d’Aragó, derrota totalment l’exèrcit sard en la batalla de Sanluri, prop de Càller, victòria que tampoc permetrà la submissió de Sardenya.
1410
Política / Economia
Amb la mort de Martí l’Humà sense descendència, s’acaba el Casal de Barcelona.
Polònia sotmet l’orde teutònic. En una de les més terribles batalles de l’edat mitjana europea, les tropes polonesolituanes van derrotar a Tannenberg (Prússia Oriental) l’exèrcit de l’orde teutònic. Tot i que l’orde va poder defensar amb èxit el castell de Marienburg, seu del gran mestre teutònic, el resultat de la batalla va constituir una catàstrofe per a Prússia, que va perdre la posició hegemònica que tenia a la regió. Per la seva banda, el regne polonès lituà, format a partir de 1386, va emergir com la principal potència de l’Europa Oriental. Després de la batalla, el primer tractat de pau, signat a Thorn, va desposseir Prússia de la Lituània Occidental.
1412
Política / Economia
Compromís de Casp: Coronació a Saragossa de Ferran I (Ferran d’Antequera), primer rei de la Corona d’Aragó de la dinastia castellana dels Trastàmara.
1413
Política / Economia
Les Corts imposen al nou sobirà, Ferran I, un seguit de principis constitucionals que moderen, a benefici de les Corts i de la Generalitat, el poder de la monarquia i dels seus oficials (pactisme)
1416
Política / Economia
Fins el 1458, regnat d’Alfons el Magnànim.
1417
Política / Economia
El papa aragonès Luna, Benet XIII, és deposat pel concili de Constança (que posa fi al Cisma d’Occident).
1420
Política / Economia
La crisi econòmica inicia la seva fase més forta. Polarització de les contradiccions socials al camp i a la ciutat.
1438
Política / Economia
La Pragmàtica Sanció de Bourges: El rei de França Carles VII va promulgar la Pragmàtica Sanció de Bourges, un document consensuat entre el monarca i els seus teòlegs que limitava els drets de la cúria de Roma en matèria de designació de bisbes i abats, de percepció de rendes eclesiàstiques (suprimia les annata, és a dir el pagament al Papa de compensacions econòmiques pel fet d’haver-hi seus vacants), d’excomunions i d’interdictes. Amb aquest text, Carles VII atorgava a França un estatus totalment gal·licà: les seus episcopals franceses es convertien en electives sense la intervenció de Roma, que es limitaria a investir els elegits.
1442
Política / Economia
Conquesta de Nàpols.
1443
Política / Economia
Conquesta de Nàpols.
1447
Política / Economia
Es redacta un memorial de protestes sobre la situació del camp a Catalunya que serà presentat al rei Alfons el Magnànim.
1448
Política / Economia
Creació del Sindicat Remença.
1453
Política / Economia
Després de lluites entre partits urbans (La Busca i La Biga), La Busca assoleix el poder municipal a Barcelona. La Busca –que representava els interessos dels artesans i dels mercaders- plantejava el proteccionisme i la devaluació de la moneda; La Biga, que agrupava rendistes i importadors, volia mantenir la llibertat comercial i una moneda sobrevalorada.
Els turcs ocupen Constantinoble.
1455
Política / Economia
Les Corts Catalanes introdueixen el factor atzar en l’elecció dels Diputats del General (insaculació). Es publica la sentència que suspèn provisionalment els mals usos.
1458
Política / Economia
Joan II es proclama rei d’Aragó en contra de la voluntat d’Alfons el Magnànim.
1459
Política / Economia
El príncep de Viana arriba a Mallorca i és confinat al castell de Santueri.
1461
Política / Economia
Capitulació de Vilafranca del Penedès. Triomf del pactisme radical.
1462
Política / Economia
Fins el 1472, Guerra civil i revolta remença. El Consell del Principat proclama rei de Catalunya Enric IV de Castella, enfrontat a Joan II de Catalunya-Aragó durant la Guerra Civil catalana.
1473
Política / Economia
Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França signen a Perpinyà un conveni de pau pel qual el sobirà francès renuncia als drets adquirits sobre els comtats del Rosselló i la Cerdanya per la sentència arbitral de Baiona de l’any 1463.
1479
Política / Economia
Fins el 1516, regnat de Ferran II. Amb el casament amb la reina Isabel de Castella, anomenada la Catòlica, s’inicia així la unió dinàstica amb Castella.
1480
Política / Economia
Els reis catòlics creen el Tribunal de la Santa Inquisició als regnes hispànics.
Mor a Ais de Provença Renat I d’Anjou, rei de Catalunya entre 1466 i 1472. A la mort de Pere IV de Portugal, la Diputació del General va nomenar Renat sobirà, en el context de la Guerra Civil catalana.
1481
Política / Economia
Reforma constitucional de les institucions catalanes per part de Ferran II. Constitució de l’Observança, amb la qual Ferran II confirmarà el règim pactista moderat.
1482
Política / Economia
Fins el 1485, Segona Revolta Remença.
1483
Política / Economia
Torquemada, gran inquisidor: Per recomanació de la reina Isabel la Catòlica, el papa Sixte IV va designar primerinquisidor de Castella el monjo dominic Tomàs de Torquemada. Descendent de jueus conversos, Torquemadahavia estat prior del monestir de Santa Cruz de Segòvia i, des del 1474, confessor dels Reis Catòlics, Isabel iFerran. Religiós profund i zelós catòlic, pensava que els no catòlics i els conversos dubtosos podien destruirl’Església i els regnes hispànics, cosa per la qual va utilitzar la Inquisició per perseguir i castigar marrans(falsos conversos jueus), musulmans, apòstates i heretges a una escala sense precedents.
1484
Política / Economia
Alçament de Mieres, a la Garrotxa, punt de partida de la segona revolta remença.
1486
Política / Economia
Sentència Arbitral de Guadalupe que posa fi al conflicte remença.
Cultura / Ciència
Cristòfor Colom entra al servei dels reis catòlics.
1491
Política / Economia
Firma de les capitulacions per a l’entrega de Granada dels moros als cristians.
1492
Política / Economia
Expulsió dels jueus: Últim termini concedit als jueus per convertir-se al cristianisme o abandonar els regnes hispànics.
Cultura / Ciència
Cristòfor Colom salpa del port de Palos, a la costa de Huelva, al capdavant d’una expedició de tres naus amb el propòsit d’obrir una via de navegació cap a les Índies per l’oest, a través de l’oceà Atlàntic. Colom descobreix l’illa de Cuba, que anomena Juana i després Fernandina.
1493
Cultura / Ciència
Colom emprèn el segon viatge a Amèrica.
1494
Política / Economia
Creació del Consell Suprem d’Aragó.
Derrota dels guanxes, que va suposar la conquesta de l’illa canària de Tenerife pels espanyols.
1497
Política / Economia
Els reis catòlics conquisten Melilla.
El navegant portuguès Vasco da Gama salpa de Lisboa amb l’expedició que obrirà una nova via de navegació cap a l’Índia a través de la ruta del Cap, pel sud d’Àfrica.
Població / Societat
Catalunya té una població aproximada de 268.000 habitants.
1499
Política / Economia
Suïssa independent: La
confederació dels cantons suïssos, que havia derrotat les tropes de Maximilià,
va imposar a l’emperador el reconeixement fàctic de la seva independència pel
tractat de Basilea, signat en aquesta data. Els suïssos disposaven d’un exèrcit
regular poderós, però no tenien terres aptes per a l’agricultura. Una de les
primeres mesures va consistir a enfortir la frontera amb el Rin,
tradicionalment feble. Després, per ampliar l’àmbit de la producció agrícola,
la confederació va admetre nous cantons com a membres de ple dret. La nova
nació, viuria, al cap de poc temps, una intensa activitat intel·lectual i
religiosa.
