750 a.C.
Fundació de Roma
Segles VIII – VII a.C.
Arribada dels grecs a les nostres costes. Fundació de les ciutats de Rhodes (Roses) a finals del segle VIII i d’Empúries segle VII. Porten escultures i ceràmiques de qualitat comparades amb les dels indígenes. Introdueixen les monedes que s’extenen per tota la costa, així com els seus productes (oli, vi, ceràmica, etc.). Conquesten el mercat tan del litoral com de l’interior, causant un fort impacte en les comunitats locals. Introdueixen també el torn terrissaire, la vinya i l’olivera.
Arribada dels fenicis a les nostres costes, després de passar per Andalusia. Els fenicis provenien del que ara és el Líban i en part, Síria i Israel. Principalment eren comerciants de teixits, vidre i terra cuita. Durant el segle VII van tenir una forta implantació a l’illa d’Eivissa.
Més tard arriben els etruscs que eren comerciants principalment de vi. Van venir pel sud de França.
Segle VI a.C.
Desenvolupament de la cultura ibèrica: el món ibèric va ser un producte cultural autòcton fruit de la influència dels grecs, dels fenicis i dels etruscs damunt el substrat indígena.
Segle V a.C.
La cultura ibèrica inicia un periode de plenitud.
Segle IV a.C.
Periode de màxima plenitud de la cultura ibèrica.
S’acaba la Bíblia, amb l’ordenació i recopilació dels principals escrits bíblics, als que s’afegiran altres fins el final del segle I de la nostra era.
264 a.C.
S’inicia la Primera Guerra Púnica, entre romans i les tribus gregues del sud d’Itàlia, que finalitza el 241 a.C. amb el control per part de Roma del sud d’Itàlia, Sicília i Sardenya. Comença l’expansió de l’Imperi Romà
219 a.C.
Segona Guerra Púnica entre romans i cartaginesos. Hannibal conquereix Sagunt.
218 a.C.
S’inicia la dominació romana a la península ibèrica. Hannibal travessa els Pirineus per la Cerdanya i continua camí cap a Roma.
217 a.C.
Els exèrcits cartaginesos són derrotats per les tropes romanes, dirigides pels germans Escipió. Catalunya resta sota domini romà.
210 a.C.
Publi Corneli Escipió desembarca a Empúries.
206 a.C.
Indibil i Mandoni encapçalen una revolta de pobles ibers contra la dominació romana.
205 a.C.
Moren Indibil i Mandoni.
197 a.C.
Àmplia rebel·lió ibera contra Roma. Divisió d’Hispània en dues províncies: Citerior i Ulterior
195 a.C.
Revoltes de comunitats indígenes ibèriques. El consol Cató desembarca a Empúries i reprimeix la rebel·lió dels ibers. Roma consolida el seu domini sobre el territori català.
180 a.C.
Comencen a sorgir ciutats romanes. Molts poblats ibers són abandonats pels seus habitants els quals es traslladen a aquestes ciutats.
82 a.C.
Guerres Sertorianes: Q. Sertori, governador de la Hispània Citerior, estableix un estat independent.
72 a.C.
Finalitzen les Guerres Sertorianes. Q. Sertori és assassinat.
49 a.C.
Guerra civil entre Pompeu i Cèsar que dura fins el 46 a.C. Victòria a Ilerda d’aquest últim.
27 a.C.
Mort de Juli Cèsar. August cònsol de Roma. Inici del Principat.
Reorganització de la península ibèrica en tres províncies: Bètica, Lusitània i Tarraconense (Tarragona capital d’aquesta última). Pacificació absoluta de la Península.
98
Trajà, nascut a Sevilla, es converteix en el primer emperador sorgit d’una província de l’Imperi.
Segle I d.C.
Consolidació de la romanització. Concessions de ciutadania llatina a la noblesa municipal hispana.
212
Unitat jurídica de tot l’Imperi –ciutadania romana-, concedida per Caracal·la.
250
Expansió del cristianisme.
270
Incursions de francs i alamans a la Tarraconense. Anarquia militar.
283
Revoltes de bagaudes –bandes de camperols empobrits i d’esclaus fugitius-
284
Divisió d’Hispània en sis províncies: Bètica, Lusitània, Cartaginense, Gallaecia, Tarraconense i Mauritània Tingitana.
341
Campanya de Flavi Asturi contra els bagaudes d’Hispània.
359
Invasors germànics arriben a Catalunya i provoquen destruccions a diverses ciutats catalanes, com Tarraco.
409
Vàndals asdings, sueus i alans envaeixen la Península.
414
El rei visigot Ataülf es casa amb Gal·la Placidia, germana de l’emperador Honori i s’instal·la a Barcelona.
415
Ataülf mor assassinat a Barcelona.
460
Intervenció dels visigots a la Península contra una facció sueva.
475
El rei Enric va incorporar Catalunya al regne visigot, després de vèncer la resistència dels hispano-romans que hi habitaven.
476
Fi de l’Imperi Romà d’Occident.
494
Fins el 506, dominació visigoda sobre la Tarraconense
507
Els francs van derrotar els visigots a la batalla de Vouillé, que va significar la fi del regne visigot de Tolosa. Amb aquest motiu els visigots van desplaçant el seu centre de poder cap al sud: Narbona, Barcelona, Sevilla, Mèrida i, finalment, Toledo, on establiren la capitalitat fins a la invasió sarraïna del 711.
531
Els francs van foragitar els visigots de Narbona i el seu rei Amalaric es va refugiar a Barcelona, on va ser assassinat.
551
Profunda crisi del poder central visigòtic: la ruralització, l’estancament o disminució de les activitats productives i d’intercanvi, la reducció de les transaccions monetàries i la tendència a l’autarquia, determinen l’aparició d’àrees econòmiques locals a l’entorn de les grans propietats. Això no significa la desaparició de les petites i mitjanes propietats sinó la dominació progressiva de les grans explotacions, i no tan sols com a centres econòmics sinó també com a centres político-militars. El que sí ha desaparegut és el control de l’estat sobre aquesta realitat econòmica. Per això es consoliden poders polítics locals. Aquest procés és l’inici de la feudalització.
552
Els bizantins desembarquen al sud de la Península. Enfrontaments militars.
587
Conversió al catolicisme de Recared I. III Concili de Toledo: catolicitat i unificació de l’estat visigòtic.
625
Conquestes visigòtiques de les últimes possessions bizantines.
633
IV Concili de Toledo: reforçament del poder de l’Església i de l’aristocràcia sobre el poder central.
639
Fins el 649, intents d’emfotir el poder reial contra els poders locals dels comtes i dels ducs.
672
Rebel·lió del duc Paul a Septimània i Catalunya.
694
Esclavització de tots els jueus.
