(Olot 1878, Barcelona 1933)
Va estudiar dret i filosofia a la Universitat de Barcelona. S’incorporà a la Lliga Regionalista. Fou diputat de la Mancomunitat i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1919).
El 1922 va fundar Acció Catalana, d’ideari republicà, i mantingué fortes divergències amb Cambó (L’altra concòrdia, 1930), encara que el 1933, en evolucionar cap al conservadorisme, reingressà a la Lliga (publicà llavors Una política catalanista), després d’haver estat diputat a Madrid el 1931 i el 1932. Una altra obra política, anterior, fou el Discurs a les joventuts catalanes (1919).
Com a poeta (escriví amb el pseudònim Guerau de Liost), la seva personalitat s’inscriu en el Noucentisme4 (La muntanya d’ametistes, 1908); cantà la naturalesa i demostrà un perfeccionisme excepcional que el va situar com un dels millors autors de la seva generació.
De la seva obra cal
destacar també: Somnis (1913), La ciutat d’ivori (1918), Selvatana amor (1920),
Ofrena rural (1926), Sàtires (1929), etc.
