1833
Política / Economia
Ferran VII restableix la Pragmàtica Sanció per la qual es designa hereva la seva filla Isabel en perjudici del seu germà Carles. Mor Ferran VII, el succeeix Isabel II i ocupa la regència la reina Maria Cristina.
Comença la Primera Guerra Carlina (1833-1840) amb l’alçament carlí de Prats de Lluçanès. Es tracta d’un enfrontament militar entre liberals i absolutistes que finalitzarà amb el triomf de les forces liberals. En conseqüència es produirà la introducció d’un conjunt de reformes econòmiques i socials com la desamortització dels béns eclesiàstics, la supressió de les estructures gremials, la llibertat de comerç, que afavoreixen el desenvolupament industrial modern.
És publicat un nou decret d’amnistia per als liberals.
La primera fàbrica de vapor –la dels germans Bonaplata- s’instal·la a Barcelona. Fins el 1865, primera gran onada d’expansió de la indústria catalana (especialment la tèxtil), amb predomini de la màquina de vapor basada en la utilització de carbó com a font d’energia.
El 30 de novembre, Francisco Javier de Burgos, Ministre de Foment, fa efectiva la divisió provincial , signant un Reial Decret segons el qual Espanya quedava dividida en 49 províncies. Catalunya quedava estructurada en quatre províncies: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
A Gran Bretanya, la Factory Act, prohibeix el treball a les fàbriques dels menors de nou anys.
Cultura / Ciència
El mes d’agost, Aribau publica “Oda a la Pàtria” en el periòdic “El Vapor”, fet que s’ha considerat per alguns especialistes en literatura catalana com l’inici de la Renaixença.
Població / Societat
Epidèmia de còlera a Europa
1834
Política / Economia
Proclamació d’un Estatut Reial de tendència liberal. La reina Maria Cristina suprimeix definitivament per decret el Tribuna de la Inquisició. Es decreta l’exclusió de la successió al tron d’Espanya del pretendent carlista Carles Maria Isidre de Borbó.
Decret favorable a la llibertat d’indústria.
Cultura / Ciència
La Universitat de Cervera és definitivament traslladada a Barcelona.
Població / Societat
Epidèmia de còlera.
1835
Política / Economia
A Barcelona, el 5 d’agost, la multitud assalta la Capitania General, assassina el general Bassa, cala foc al despatx de la sotsdelegació de policia i a l’arxiu d’Hisenda. El dia 9 de setembre la Junta Superior Governativa de Catalunya, sorgida de la revolta, proposa a les Juntes de València i Saragossa, la restauració modernitzada de la Corona d’Aragó.
La Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona, organisme civil que constituïa un nucli de poder en equilibri constant amb l’Ajuntament i les autoritats civils i militars de l’Estat a Barcelona, féu un pas endavant a favor d’una societat més oberta quan permeté que persones de tots dos sexes poguessin seure junts al teatre.
Incidents ludistes a Barcelona. La fàbrica de vapor Bonaplata és cremada en els aldarulls que es produeixen.
El 25 d’agost s’inicia la revolució liberal. Esclata una revolta anticlerical a Reus, que degenera en l’assalt i la crema de convents de la ciutat. El moviment es va estendre ràpidament arreu de Catalunya (crema de convents a Barcelona, València, Reus, Santes Creus, Poblet i d’altres) i va provocar l’exclaustració de religiosos.
Fins el 1860, les importacions de cotó en floca es multipliquen per set a Catalunya.
Població / Societat
Barcelona compta amb 118.280 habitants.
Comença l’emigració de bòers cap a terres de l’interior de l’Àfrica del Sud.
Primers ferrocarrils : a França -entre Saint-Etienne i Lió- i a Alemanya -entre Fürth i Nuremberg-.
1836
Política / Economia
El 4 de gener es produeix un aixecament popular que intenta proclamar de nou la constitució de 1812. El 15 d’agost a Tarragona és proclamada la constitució de 1812. Seguidament aquesta proclamació és feta arreu de Catalunya.
Durant els mesos de novembre i desembre, s’intensifica la campanya dirigida per elements d’extrema esquerra, a favor de la independència de Catalunya i proclamació de la República Catalana. A la Comissió de Fàbriques i a la Junta de Comerç els preocupa que les masses obreres i populars vegin amb simpatia aquesta campanya.
Desamortització de Mendizábal.
Fundació a la Barceloneta d’El Nuevo Vulcano (aplicació del vapor a la indústria naval). El 28 d’agost, a Barcelona, és botat el primer vaixell de vapor i fa un viatge de proves entre Barcelona i Mataró. Desplaça 150 tones i té una potència de 50 h.p.
Població / Societat
Sants compta amb 2.036 habitants.
La Junta d’Armament i Defensa que s’ha creat a Barcelona aprova l’encunyació de monedes d’or de «4 duros». Des de Madrid, per Reial ordre, es pretén de suspendre l’emissió, però la Junta d’Armament la tira endavant.
Fundació de l’empresa metal·lúrgica Nuevo Vulcano .
1837
Política / Economia
El 5 de gener el govern de Madrid dissol la Junta d’Armament i Defensa de Barcelona i ordena la repressió contra els revolucionaris. Això produeix una gran tensió a les classes populars. Hi ha diversos aixecaments de caire progressista- separatista.
El juny la reina jura una constitució, una mica liberal, però menys progressista que la de Cadis.
Per decret de Madrid queda abolida l’encunyació i emissió de moneda catalana.
Llei de desamortització dels béns de l’església.
A Madrid és ajusticiat el famós bandoler Luis Candelas.
Cultura / Ciència
Es publica «Oliver Twist» de Charles Dickens.
Primeres experiències oficials del telègraf de Morse.
Població / Societat
S’inaugura una línia regular de vaixells entre Barcelona i Ciutat de Mallorca.
1838
Població / Societat
El 20 de maig està datat el primer plànol seriós de Sants, es tracta del «Plano topográfico del término y pueblo de Santa María de Sans, extramuros de la ciudad de Barcelona levantado de orden del Magnífico Ayuntamiento». Va ser fet per Carles Gras i Alfonso, en color i de mides 53,5 cm x 76 cm.
Fundació de la fàbrica d’estam de Josep Coma.
És inaugurada la primera indústria de fabricació de màquines de vapor, «La Vulcano » de Barcelona.
Primera turbina hidràulica, construïda per Benoît Fourneyron.
Cultura / Ciència
Charles Darwin presenta una memòria a la Linnaean Society de Londres, en què desenvolupa la seva teoria sobre l’evolució de les espècies.
1839
Política / Economia
Període progressista fins el 1843. S’inicien arreu els moviments obrers per la llibertat d’associació i d’organització obreres. Finalment és autoritzada als obrers la formació d’associacions de beneficència i d’ajuda mútua.
El comte d’Espanya, ex-capità general de Catalunya i que havia aplicat una dura repressió indiscriminada als catalans, és assassinat.
Població / Societat
El 10 de novembre comença a funcionar, a Barcelona, el primer aparell de deguerreotip.
Es construeix, a Anglaterra, el primer martinet mogut per vapor.
1840
Política / Economia
S’acaba la Primera Guerra Carlina a Catalunya.
Pel novembre es produeixen vagues en diferents indrets del Principat.
S’instal·la al carrer del Nord (avui Galileu) la fàbrica de cotó «Güell, Ramis i Companyia «, coneguda actualment com «Vapor Vell» perquè fou la primera fàbrica moderna de vapor que es va instal·lar a Sants, iniciant-hi la nova època del maquinisme . El propietari del «Vapor Vell » era Joan Güell Ferrer, figura cabdal de la indústria catalana del vuit-cents, però personatge gens arrelat a Sants, el capital del qual era bàsicament d’origen americà (indiano) fet sobretot amb els fruits del comerç d’esclaus negres.
La importació de maquinària tèxtil a Catalunya (entre 1836 i 1840) és de 1.229 telers. En funcionament hi ha 25.111 telers dels quals 231 són mecànics.
Creació, a Barcelona, de la primera societat d’ajuda mútua dels obrers, l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera , impulsada per Joan Munt. És dissolta el 1842.
Comença a utilitzar-se el guano del Perú com a adob agrícola.
La reina Maria Cristina renuncia a la regència.
Població / Societat
Sants compta amb 539 cases i 2.307 habitants. Aquest any suposa un gran tombant en la història de Sants, pel que fa al creixement demogràfic. Suposa l’arribada del segon gran contingent de població rural immigrada, la majoria dels vinguts de nou són per treballar als vapors.
1841
Política / Economia
Revolta a Barcelona. El 10 d’octubre es constitueix la Junta Suprema de Vigilància. Als crits de «victòria per Catalunya i per Barcelona» comença l’enderrocament de la Ciutadella.
Regència del general Espartero de caràcter progressista. Barcelona és bombardejada des de Montjuïc.
Els aranzels lliurecanvistes perjudiquen la indústria del Principat.
La Gran Bretanya ocupa Hong Kong.
Convenció dels Estrets: Àustria, Anglaterra, Prússia, Rússia i França d’una banda, i Turquia de l’altra, signen a Londres un acord que tanca el Bòsfor als vaixells de guerra estrangers mentre Turquia estigui en pau.
1842
Política / Economia
La dominació borbònica ha convertit Barcelona en una plaça forta. En aquest any té 2.900 vares quadrades de superfície civil i 2.247 de superfície militar -la Ciutadella, el fort de les Drassanes, les muralles, els fossars – i a aquesta superfície militar cal afegir tot el territori del pla, on era prohibit edificar per imperatius militars.
El republicanisme pren increment entre els menestrals i obrers catalans, adoctrinats, ara, pels federals Abdó Terradas, Narcís Monturiol, Joan Tubau, Sunyer i Capdevila, Josep Anselm Clavé.
El Govern no respecta certs acords que havia contret amb els catalans que s’havien revoltat l’any anterior: el general Van Halen ha dut a terme una dura repressió; ha dissolt la Junta Suprema de Vigilància i ha fet desarmar 3 batallons de milícia. Al ressentiment que provoca aquesta actitud, s’ajunta el descontentament que produeixen certes mesures lliurecanvistes projectades a Madrid i els nous intents d’obligar els catalans a entrar en quintes i el propòsit de reconstruir la part enderrocada de la Ciutadella.
Revolta de la Jamancia: El 13 de novembre tenen lloc els primers incidents; l’aixecament popular s’inicia al cap de dos dies; hi participa la ciutat en bloc: el proletariat, els menestrals i la burgesia. Fins les dones prenen part en la lluita. Es constitueix una Junta Popular Directiva Provisional, presidida per Joan Manuel Carsy. La lluita entre els barcelonins i l’exèrcit de Van Halen és d’una gran violència. L’exèrcit malgrat posar en joc tots els recursos de què disposa, fins i tot l’artilleria, s’ha de retirar de la ciutat després d’haver tingut moltes baixes i rendicions a les seves files. El 3 de desembre i després de negar-se a capitular, Barcelona és bombardejada des de Montjuïc, durant 12 hores: més de 1.000 projectils cauen sobre la ciutat i 400 edificis queden enderrocats parcialment o total. Mentrestant s’han produït aixecaments en altres indrets del Principat (Reus, Vic, Girona,..). Finalment Barcelona és ocupada. Espartero ordena una brutal repressió contra els catalans, acusats de separatisme : empresonaments, deportacions en massa, gran nombre de d’afusellaments, reedificació de la Ciutadella…..
Població / Societat
Sants compta amb 2.930 habitants.
1843
Política / Economia
Crisi econòmica; els índex de preus són els més baixos de tot el segle.
El fracàs de les expectatives polítiques de signe democràtic comporta també l’inici d’una forta repressió antiobrera. Des de Madrid no són respectats els acords concertats amb la Junta Suprema de Barcelona, a la qual ordenen que es dissolgui. Pel setembre, a Barcelona, la Junta Suprema, que s’ha negat a dissoldre’s, la força de la qual radica principalment en els obrers, domina la situació. El dia 17, una vegada més, Barcelona és bombardejada des de Montjuïc. La gran burgesia es refugia a Gràcia i es posa al costat del govern provisional de Madrid. Finalment Barcelona és ocupada. Aquesta nova insurrecció és coneguda com a bullanga de la Jamància.
Pel juliol, Espartero abandona la regència i s’exilia a Anglaterra. El dia 15 de novembre, Isabel II és declarada major d’edat i jura la Constitució espanyola. Periode moderat (1843-1868).
Isabel II decreta que les escarapel·les dels cossos de l’Exèrcit tinguin els colors vermell i groc de la bandera de guerra de l’Armada, i amb això s’estableix la bandera espanyola.
S’inicia la fabricació de paper mecànic. S’instal·len fàbriques papereres : La Gerundense a Girona i La Aurora a Olot. Fundació de la fàbrica de filats de Ferran Puig (després Fabra i Coats).
1844
Política i economia
Comença la dècada del govern dels moderats. Catalunya, però, viurà durant deu anys, fins el mes d’agost de 1854, sota l’estat de setge. Durant aquests deu anys les associacions obreres seran del tot prohibides, cosa que contrasta amb el creixement industrial català.
Creació de la Guàrdia Civil espanyola.
Constitució de la Caja de Ahorro y del Montepío. Es forma el Banc de Barcelona. Reial Ordre per a la creació dels ferrocarrils a Espanya.
Es mecanitza la filatura amb la introducció de les selfactines. Fundació de la fàbrica de llanes de Bonaventura Solà (després Sert Germans i Solà).
Cultura / Ciència
S’estrena «Don Juan Tenorio» de José Zorrilla.
Primer missatge telegràfic transmès per Morse.
Població / Societat
Sants compta amb 3.229 habitants.
1845
Política / Economia
A l’Estat espanyol, Constitució moderada.
Texas s’incorpora als Estats Units.
Cultura / Ciència
Neix mossèn Jacint Verdaguer, poeta i escriptor.
Neix Àngel Guimerà, poeta, dramaturg i president de la Unió Catalanista.
Neix Dolors Monserdà, escriptora i teòrica del feminisme.
1846
Política / Economia
Amb l’alçament de Benet Tristany a Solsona, comença la Guerra dels Matiners (Segona Guerra Carlina 1846-1849) contra el Govern de Madrid. Hi ha un moment en què lluiten junts liberals, republicans, federals i carlins contra el sistema liberal unitarista que no dóna resposta a les necessitats econòmiques de Catalunya.
Guerra entre Mèxic i els Estats Units.
Cultura / Ciència
S’inaugura a Barcelona l’Acadèmia de Belles Arts.
Un metge de Boston, William Thomas Morton, fa servir per primera vegada l’éter com a anestèsic.
Població / Societat
Sants compta amb 761 cases i 4.026 habitants.
L’origen dels 757 casats que hi ha a Sants és el següent:
· 21,6% Sants/Hostafrancs
· 27,5% Pla de Barcelona
· 4,6% Baix Llobregat
· 5,3% Tarragonès
· 5,2% Segarra/Urgell
· 2,2% Vallès
· 2,1% Anoia
· 1,3% Resta dels Països Catalans
· 1,8% Estat Espanyol (Només dos aragonesos)
· 1,2% Estrangers
1847
Política / Economia
És executat a Solsona el guerriller i dirigent carlí Benet Tristany.
El 28 de Gener es constitueix a Madrid «La España Industrial, S.A.» a càrrec de la família Muntadas i Campeny, si bé no va ser fins el 1849 que no començà a produir. A l’inici disposava de 2 màquines de vapor de 75 cavalls cada una que movien 20.596 fusos i 500 telers. L’Espanya Industrial va ser la primera societat anònima en el ram cotoner de l’Estat Espanyol.
Constitució de la Junta de Fàbriques, òrgan de la patronal catalana, entitat continuadora de la Reial Cia. De Filats de Cotó fundada el 1772.
Crisi econòmica a Europa.
La república de Libèria, independent.
Cultura / Ciència
És inaugurat a Barcelona el Gran Teatre del Liceu.
Població / Societat
Barcelona té una població de 125.060 habitants.
1848
Avantpassats
Neix Ramon Salvà Capdevila (18), a Sants (Barcelonès).
Política / Economia
Les forces carlines que prenen part en la Guerra dels Matiners (Segona Guerra Carlina ) cada dia són més nombroses. El general Ramon Cabrera n’ha pres el comandament. Pel juliol entren en acció noves partides armades dels federals addictes a Abdó Terradas. A l’Empordà combaten nous destacaments federals, comandats per Victòria Ametller.
Fracassa a Barcelona una conspiració demòcrata-republicana contra el Govern de Madrid.
El 23 de juny, és inaugurat a Barcelona l’Institut Industrial de Catalunya. Es crea la Junta de Carreteres de Catalunya.
El 28 d’octubre s’inaugura el ferrocarril de Barcelona a Mataró, que és el primer d’Espanya.
És proclamada la Segona República a França, el nebot de Napoleó Bonaparte, Lluís Napoleó, és escollit president de la República Francesa. Agitació social a tot Europa.
Cultura / Ciència
K. Marx i F. Engels publiquen el “Manifest Comunista”.
1849
Avantpassats
Neix Catalina Izquierdo Mateu (19), a Sants (Barcelonès), el 13 de febrer.
Política / Economia
Els federals de Victòria Ametller tornen a combatre a l’Empordà. Un altre destacament republicà, comandat per Baldrich, opera pels voltants de Barcelona. Segueix l’entesa revolucionària entre demòcrates, progressistes, republicans federals i carlins.
Pel maig s’acaba la Guerra dels Matiners (Segona Guerra Carlina ) amb victòria del Govern de Madrid.
Convulsions polítiques a Itàlia: Aquest any va suposar per Itàlia la fi de la lluita per la independència i el triomf de les forces reaccionàries. Arran dels enfrontaments, a final del 1848, entre els monàrquics del Piamont i el moviment democràtic radical, el papa Pius XI va demanar ajut a França i a Àustria, potències que inmediatament van enviar els seus exèrcits a Itàlia. En poc temps, els austríacs van aixafar la revolució a la Llombardia, cosa que va significar la seva consolidació en aquest país, i també la victòria dels conservadors a Venècia, la Toscana, Mòdena i Parma. El regne de Sardenya i el Piemont van haver d’acceptar una pau humiliant.
Hongria perd la independència després de la derrota dels seus exèrcits contra els austrorussos a Segesvar (Transilvània).
Cultura / Ciència
L’escriptor rus Fedor Dostoievski és indultat davant l’escamot d’execució que l’anava a afusellar.
Població / Societat
Sants compta amb 5.214 habitants.
1850
Política / Economia
La indústria tèxtil catalana està composta per 37.301 telers, dels quals 4.109 són mecànics i 1.465 jacquards.
Cultura / Ciència
Josep Anselm Clavé funda a Barcelona l’agrupació coral La Fraternitat, primera societat musical de la península.
Població / Societat
Sants compta amb 5.735 habitants.
El planeta té una població total de 1.260 milions d’habitants, que es distribueixen de la següent manera:
Xina 34% Àfrica 8,8%
Resta d’Àsia 16% Centre i Sudamèrica 3%
Europa (incloent Rússia) 22% Nord-amèrica 2%
Índia 14% Oceania 0,2%
Espanya adopta un sistema de Correus amb els segells adhesius.
1851
Política / Economia
Hi ha documentats, a Sants, només 4 prats d’Indianes :
– El Prat Vermell o de les Tres Puntes (propietat de Domènec Serra) que compta amb 40 treballadors – Can Nat amb 20 treballadors
– El Prat de l’Ase amb 20 treballadors
– Ca l’Erasme amb 5 obrers
Han començat a funcionar els vapors i els prats han anat de baixa.
El Principat de Catalunya, des de fa set anys, viu sotmès a l’estat de setge. Els diputats catalans a les Corts de Madrid protesten enèrgicament contra aquest fet.
Població / Societat
Sants compta amb 1.140 cases i 6.364 habitants.
El descobriment de mines d’or a Austràlia origina un gran moviment migratori.
Se celebra a Londres la primera Exposició Universal.
1852
Política / Economia
La jornada dels obrers era molt dura i sense cap tipus de reglamentació ni dels horaris, ni del salari ni de les condicions ni de res. El metge Font i Mosella escrivia: “Son obligados a trabajar durante doce o trece horas diarias, tanto los adultos como los niños, los hombres como las mujeres, los que estan sanos como los que lo están poco, los fuertes como los débiles”. També el metge Joaquin Saladich ofereix el seu testimoni: “Triste es la posición del pobre tejedor obligado a trabajar 14 o 16 horas diarias, metido en una covacha, encorvado sobre las telas, para ganar un pan escaso, que no puede bastar al hambre de su hijo, que deben recurrir a la caridad pública para alimentarse, hasta morir víctima de su trabajo y de las condiciones antihigiénicas de su vivienda y taller”.
Es funda la Banca Evarist Arnús.
Napoleó III emperador de França.
Població / Societat
La inauguració dels magatzems «Au bon marché» assenyala l’aparició dels grans magatzems comercials.
1853
Política / Economia
S’inaugura el carrer Princesa, continuació del carrer Ferran, que permet travessar Barcelona de forma ràpida des de la Rambla a l’Esplanada ( la Ciutadella), resulta especialment interessant per les forces de l’ordre que a partir d’aquell moment poden tenir un millor control del centre neuràlgic de la ciutat.
A L’Espanya Industrial hi treballen 1.500 obrers. És la més gran de Sants i de Catalunya.
Es crea la Caixa d’Estalvis de Sabadell.
Una esquadra nord-americana obliga els japonesos a obrir les seves fronteres i els seus mercats als Estats Units.
1854
Política / Economia
Març-abril: esclata una vaga a Sants que s’estendrà i es convertirà en general a Barcelona i a la majoria de poblacions industrials del Principat. A conseqüència d’aquesta vaga, el capità general del Principat, general La Rocha, haurà de pactar amb les organitzacions obreres que continuen funcionant clandestinament a Catalunya.
El 14 de juliol, a Barcelona, esclata una insurrecció popular i militar contra el govern moderat, que en triomfar provoca que siguin els progressistes del general Espartero els qui s’imposin finalment arreu del territori de la monarquia espanyola. Aquest alçament popular que es produeix tan a Barcelona com a d’altres ciutats espanyoles és conegut amb el nom de la Vicalvarada. El pronunciament dels generals O’Donnell i Dulce dóna pas a l’anomenat Bienni Progressista (1854-1856).
Les associacions obreres catalanes surten de la clandestinitat i són tolerades i reconegudes de fet per les noves autoritats. Desapareix l’estat de setge.
Incidents ludistes a Barcelona. Conflicte de les selfactines (màquines de filar automàtiques), últim episodi important de la lluita obrera contra la màquina a Catalunya.
El juliol comença l’enderrocament de les muralles de Barcelona (havia estat sol·licitada al govern de Madrid en doiverses ocasions i aquest ho havia denegat. Finalment legalitza l’enderroc al mes d’agost).
Creació de l’Estat Lliure d’Orange a l’Àfrica del Sud.
Població / Societat
Detectats els primers casos de còlera a Barcelona, epidèmia que matarà més de sis mil persones.
1855
Política / Economia
Pel maig, el capità general del Principat, Juan Zapatero, amb motiu de l’alçament armat d’algun grup carlí, declara, novament, l’estat de guerra. Comença una dura repressió contra les associacions obreres. Després d’un consell de guerra sumaríssim, és executat el dirigent obrer més popular de l’època, Josep Barceló, líder dels filadors, acusat falsament de complicitat en el famós crim del Mas de Sant Jaume, a Olesa de Montserrat. Aquesta execució provoca una enorme indignació entre la classe obrera.
En ser prohibides les associacions obreres i confiscats els seus cabals, els dirigents obrers protesten d’aquest fet i, en no ser atesos, organitzen una vaga general -del 2 a l’11 de juliol- a tots els centres industrials del Principat (Primera vaga general en la història de Catalunya). Finalment el cap de govern promet que les Corts Constituents reconeixeran el dret d’associació obrera.
El primer dia de vaga, a Sants, resulta mort, en un incident confús, el president de l’Institut Industrial de Catalunya, el poeta, advocat i industrial Josep Sol i Padrís. Tot just acabada la vaga general, comença la repressió contra el moviment obrer. La majoria dels seus dirigents són empresonats o confinats o es veuen obligats a passar a la clandestinitat o a l’exili.
Campanya anticatalana a la premsa de Madrid.
Es reorganitza el sometent.
S’instal·la a Barcelona la Maquinista Terrestre i Marítima.
Lleis desamortitzadores de Pascual Madoz.
Població / Societat
Exposició Internacional a París.
1856
Política / Economia
Pel juliol, la reina Isabel II substitueix Espartero per O’Donnell. Així acaba el bienni progressista.
El 18 de juliol esclata a Barcelona una insurrecció popular contra el nou govern, que adquireix gran violència. És reprimida amb gran duresa per l’exèrcit. Es compten 500 morts i uns milers de ferits. Acabada la lluita, es tornen a prohibir totes les associacions obreres i se’n confisquen els seus béns. Tornen a governar els moderats més reaccionaris. Entre 1856 i 1868, periode de repressió i d’il.legalitat dels moviments obrer i republicà.
Es funden les companyies de crèdit: La Catalana General del Crèdit i El Crédito Mobiliario Barcelonés. Es funda el Banc d’Espanya.
Cultura / Ciència
Es comença a publicar el «Calendari del pagès».
Descobriment de l’home de Neanderthal.
Població / Societat
Segons Ildefons Cerdà en la «Monografia estadística de la classe obrera de Barcelona en 1856», la situació social de Barcelona és la següent: hi ha 54.272 obrers, dels quals 32.223 són homes i 22.049 dones; d’especialitzats només n’hi ha 6.500; la resta (47.500) constitueixen un autèntic subproletariat. Els salaris anuals, d’acord amb l’especialització de cada u, són els següents: especialistes de primera, 4.160 rals; de segona, 3.604; no especialitzats, 2.300. Els salaris de la resta de Catalunya són força més baixos. Ni a Barcelona ni a la resta del Principat no existeixen assegurances socials de cap mena . Les despeses mínimes anuals vénen a ser les següents: un solter, 2.301 rals; casats sense fills, 3.071; casats amb dos fills 4.176. La població obrera de Barcelona representa el 33,04%, tot i que Cerdà exclou d’aquest recompte, d’una manera utòpica i voluntària, els menors de 18 anys. L’índex de mortalitat de Barcelona és gairebé del 30%. Les diferències socials es manifesten , per exemple, en el fet que l’esperança de vida és de 36 anys en les classes benestants i de 23 anys per a les classes més pobres.
1857
Avantpassats
Neix Joan Campàs Fuster (26), a Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental).
Política / Economia
Les propietats agrícoles de Sants fornien el 56,5% de la contribució territorial total. És el final d’una etapa, la culminació de la història agrària de Sants.
Constitució de la companyia ferroviària Madrid, Saragossa i Alacant (MZA), antecessora de RENFE.
Primera turbina Fontaine per a la utilització de l’energia de l’aigua.
Crisi econòmica mundial.
Població / Societat
Primer cens oficial de població a Espanya. Sants compta amb 6.739 habitants. El Principat té 1.652.292 habitants que representen el 10,5% del total de l’Estat Espanyol. Barcelona en té 183.787.
A Barcelona, el 18 de juliol, és botat el «Montjuïc» primer vaixell de vapor amb casc de ferro; desplaça 55 tones; té una potència de 30 HP. Havia estat construït a Barcelona mateix.
El 21 de novembre s’inaugura el primer telègraf impressor.
1858
Política / Economia
Vaga a L’Espanya Industrial seguida d’una forta repressió.
El pacte de Plombières: L’emperador francès Napoleó III i el polític italià Camilo Benso, comte de Cavour, es van reunir secretament a Plombières (França) per establir un acord. Napoleó s’uniria al Piemont en la guerra contra Àustria. Un cop expulsats els austríacs d’Itàlia, el país s’organitzaria en una federació de quatre estats, sota la presidència del Papa: un regne al nord format pel Piemont, Venècia, Parma, Mòdena i les legacions pontifícies; un regne al centre amb la Toscana, Umbria i les Marques; Roma i els territoris adjacents, restringits al poder temporal del Papa, i el regne de Nàpols. França rebria, en compensació, Savoia i Niça.
1859
Política / Economia
Per l’octubre, comença la guerra d’Àfrica; hi lluita una expedició de voluntaris catalans, comandada pel general Prim, que produeix un fort impacte pel seu heroisme.
Cultura / Ciència
Pel maig són restaurats a Barcelona els Jocs Florals de la llengua catalana; els presideix Manuel Milà i Fontanals.
Es publica «L’Origen de les espècies» de Charles Darwin.
Població / Societat
Comença la construcció del Canal de Suez segons projecte de Ferdinand Lesseps.
1860
Política / Economia
La reina Isabel II fa una visita a la fàbrica de L’Espanya Industrial que en aquesta època compta amb 1.662 treballadors: 1.108 homes, 415 dones i 139 nens.
La indústria catalana de teixits de cotó compta amb 9.000 telers mecànics (l’any 1850 en tenia 1.409). En importància és la tercera d’Europa; només la superen les d’Anglaterra i França. En el periode que va des de 1860 a 1895 les importacions de cotó en floca es multipliquen per més de tres. La crisi de la fi de segle farà però que les importacions el 1900 tornin a disminuir.
Comença el funcionament de la Borsa.
El 24 de febrer és publicada una Real Orden per reglamentar la retolació dels carrers. En la regla nº 17 hom disposa: «Se procurará que en las capitales y poblaciones donde se conserve todavía el uso de algunos dialectos se reduzcan todos los nombres de las calles a lengua castellana». Com a conseqüència són castellanitzats els noms de nombrosos carrers de les poblacions catalanes, sobretot de Barcelona.
Abraham Lincoln president dels Estats Units.
Població / Societat
Sants compta amb 1.052 cases i 7.984 habitants.
Barcelona i Lleida queden comunicades per tren.
1861
Política / Economia
Es funda l’Ateneu Català de la Classe Obrera.
Esclata la guerra de Secessió Nordamericana.
Unificació d’Itàlia, llevat de Venècia i Roma.
1862
Política / Economia
Es fa sentir la crisi de treball a la indústria tèxtil catalana, ja que a causa de la Guerra de Secessió als EUA, no arriba cotó a Catalunya.
Primeres màquines cosidores espanyoles (Miquel Escuder).
És publicada la llei de notariat, l’article 25 de la qual estableix que les escriptures públiques només podran ser redactades en llengua castellana.
Cultura / Ciència
Es publica «Els miserables» de Víctor Hugo.
Població / Societat
Barcelona i Girona queden comunicades per tren.
1863
Política / Economia
A l’Hospitalet de Llobregat és inaugurada la primera fàbrica d’adobs complets.
Població / Societat
Inauguració del metro de Londres, el primer del món.
Obertura del Canal de Suez.
1864
Política / Economia
Es funda a Londres l’Associació Internacional de Treballadors (Primera Internacional).
Població / Societat
George M. Pullman inventa els cotxes-llit ferroviaris.
1865
Avantpassats
Mor Maties Izquierdo Castelló (38), a Sants (Barcelonès), el 4 de novembre.
Política / Economia
Fins el 1900, resituació de la indústria tèxtil, especialment cotonera, enfront de la impossibilitat de poder continuar utilitzant carbó com a energia primera. Utilització de l’aigua amb l’aprofitament intensiu de les conques del Llobregat i del Ter.
Avalots a Madrid: la guàrdia civil ocasiona 11 morts i prop de 200 ferits entre els estudiants que es manifestaven.
Pel maig, Prim intenta un pronunciament des de València; s’ha d’exiliar a França.
S’acaba la guerra de Secessió als EUA amb la derrota sudista. És assassinat el president Lincoln.
Població / Societat
Epidèmia de còlera a Sants, també estesa a Barcelona. La fàbrica de L’Espanya Industrial va ser transformada provisionalment en sanatori.
Barcelona i Tarragona queden comunicades per tren.
Cultura / Ciència
Es publica «Alícia al país de les meravelles» de Lewis Carrol.
1866
Política / Economia
Els dies 6 i 7 de gener hi ha desordres a Barcelona, a la Rambla; es registren dos morts. El dia 8, és proclamat l’estat de guerra a Catalunya. A mitjans de mes s’alcen a diversos indrets (Valls, Poboleda, Vilafranca i altres) partides armades de paisans. Un dels comandants, en Vicenç Martí (el Noi de les Barraquetes) és assassinat l’11 d’agost.
S’accentúa a Catalunya la crisi econòmica i financera.
Pel gener, el general Prim fa un pronunciament a Villarejo de Salvanés. Com a conseqüència del fracàs s’ha d’exiliar a Portugal. El 22 de juny, a Madrid, hi ha un aixecament de civils i militars partidaris de Prim.
La plaga de fil·loxera comença a atacar les vinyes franceses, a la Provença. Crisi econòmica mundial.
Pel setembre, a Ginebra, se celebra el Primer Congrés de l’Associació Internacional del Treball (A.I.T.).
Fundació del Ku-Klux-Klan als Estats Units.
Venècia s’incorpora a Itàlia.
Cultura / Ciència
Ildefons Cerdà publica la «Monografia Estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856».
Alfred Nobel inventa la dinamita.
Després de diversos intents fallits, pel juliol s’envia el primer telegrama entre Amèrica i Europa. S’havien començat els treballs el 1854 i s’havien anat resolen els quatre principals inconvenients tècnics : Aconseguir l’aïllament perfecte dels cables, reforçar-los perquè resistissin l’erosió marina, trobar una solució per a la debilitació del senyal elèctric i, el més important, col·locar un cable de gran longitud a profunditats notables.
Es publica «Crim i càstig» de F. Dostoievski.
1867
Avantpassats
Neix Joan Vallès Juncosa (16), a Gornal (Garraf).
Política / Economia
Del juny al setembre, s’aixequen partides de paisans armats en diferents indrets del Principat. Una vegada més, ha estat proclamat l’estat de guerra al Principat.
Per una Real Orden del 15 de gener del Ministeri de Governació que es refereix a les obres de teatre «escritas en diferentes dialectos», hom disposa que, «considerando que esta novedad ha de contribuir a fomentar el espíritu autonómico de los mismos» no s’admetin més obres teatrals a censura i per tant no en podrà ser representada cap que estigui escrita exclusivament en «cualquiera de los dialectos de las provincias de España». Com a conseqüència d’aquesta ordre es produeixen nombroses i fortes protestes i a Catalunya és representat un teatre bilingüe en el qual els personatges «dolents» i grotescos parlen en castellà.
Annexió d’Alaska als EUA, que va pagar a Rússia 7.200.000 $ en or pel territori.
Cultura / Ciència
Ildefons Cerdà publica «Teoria general de la urbanización» la seva obra mestra sobre urbanització. Posteriorment projecta i presenta el seu projecte de reforma de la ciutat de Barcelona, conegut amb el nom de Pla Cerdà.
Població / Societat
Es crea la línia ferroviària Barcelona-València.
1868
Política / Economia
Revolució de Setembre: Destronament d’Isabel II. El pronunciament a Càdis de l’almirall Topete suprimeix la monarquia borbònica. Amb l’alçament del general Topete i dels generals Serrano i Joan Prim, s’inicia la Revolució de Setembre, dita «La Gloriosa», de caràcter progressista, democràtica i liberal. El dia 29, el poble de Barcelona es llança al carrer entonant l’himne de Riego i la Marsellesa. Una gran multitud es congrega a la plaça de Sant Jaume; envaeixen l’Ajuntament i la Diputació i llancen pel balcó els retrats d’Isabel II i de Felip V. Són cremats espectacularment. Es formen Juntes Revolucionàries a Barcelona, Figueres, Reus i altres localitats.
La Ciutadella de Barcelona és parcialment enderrocada.
Valentí Almirall redacta les «Bases para la Constitución federal de la Nación Española y para la del Estado de Catalunya».
És publicada una Real Orden en la qual es diu que, tenint en compte les peticions de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l’Ateneu Català i d’un «número considerable de escritores», és deixada sense efecte la R.O. de 15 de gener de 1867 on no s’admetien obres dramàtiques escrites només «en uno de los dialectos que se hablan en algunas provincias de España».
El català Antoni Marsal Angora amb el pseudònim de Sarró Magallan, és el primer obrer de la península que assisteix a un congrés de l’A.I.T. (el tercer congrés de la Internacional, que és celebrat a Brussel·les).
L’Estat Espanyol adopta la pesseta com a unitat monetària.
La Revolució de Setembre coincideix amb el congrés de Berna, organitzat per la Ligue Internationale de la Paix et de la Liberté, fundada a Ginebra l’any anterior sota els auspicis de Víctor Hugo. Garibaldi n’ocupava la presidència d’honor.
En la resolució aprovada en l’esmentat congrés, es diu que la pau i la llibertat són incompatibles amb la monarquia i el centralisme; que cal anar a un sistema republicà federal, implantat de baix a dalt, i que, a partir dels diferents estats federats, s’ha d’arribar a la confederació europea. S’expressa el desig que les diferents confederacions siguin constituïdes sense demora.
Fins el 1874, Sexenni Revolucionari: Etapa democràtica que plantejarà a Catalunya els antagonismes socials latents. Mentre la burgesia conservadora s’espantarà davant l’activisme revolucionari, el republicanisme federal serà incapaç d’aconseguir el suport popular necessari per consolidar la seva experiència democràtica (I República). Tanmateix quedarà palesa la diferent evolució social entre Catalunya i la resta de l’Estat espanyol.
1869
Política / Economia
Pel Gener, se celebren eleccions a Corts Constituents, a Catalunya els federals obtenen amplíssima victòria -28 diputats de 37- , en canvi en el conjunt de les Corts són minoria -57 escons de 304- .
El 18 de maig, els representants de Catalunya, Aragó, València i Balears signen, a Tortosa, un pacte federal que, d’ençà d’aleshores, serà conegut amb el nom de Pacte Federal de Tortosa. Entre els representants del Principat es destaquen Valentí Almirall , Josep Anselm Clavé i Francesc Ubach Vinyeta. El general Prim va ser l’encarregat d’ofegar la revolta.
Les autoritats ordenen el desarmament de les milícies populars. Per evitar-ho hi ha enfrontaments, barricades i morts a Barcelona i a d’altres poblacions. Són detinguts Valentí Almirall i Gonçal Serraclara però aconsegueixen fugir a l’estranger.
Finalment, ha estat derruïda la Ciutadella i l’Ajuntament de Barcelona pren possessió dels terrenys que ocupava.
Es proclama nova constitució que manté el règim monàrquic i el centralisme. El 18 de juny, Prim esdevé cap del govern espanyol. Nova revolta federal.
Fundació del sindicat Les Tres Classes del Vapor.
Es crea una junta encarregada de la modernització del port de Barcelona.
Població / Societat
Inauguració del Canal de Suez.
S’inaugura el Concili Vaticà I.
1870
Política / Economia
A Sants en oposició a les quintes, els obrers es declaren en vaga i es llancen al carrer, on se’ls ajunten altres ciutadans. Les dones s’apoderen de l’església i, enfilant-se al campanar, toquen a sometent. És assaltat l’Ajuntament i són cremades les urnes i les llistes del sorteig de quintos. L’alcalde i el tinent d’alcalde intenten oposar-s’hi: l’un hi deixa la vida i l’altre és greument ferit. En saber que diverses columnes de la Guàrdia Civil i dels carrabiners s’adrecen a Sants, els revoltats aixequen barricades, reforçats per la gent que ha vingut d’Hostafrancs.
Conflicte de les quintes: El sistema de reclutament consistia en què sortejaven tots els homes útils, una cinquena part dels quals s’incorporava a files. Tenint en compte que amb diners es podia comprar l’exempció, representava un sistema força injust que feia recaure el pes del servei militar sobre les classes populars. L’oposició popular va esclatar a Vic, Manlleu, Sant Celoni, Sabadell, …va ser però a Barcelona i als pobles de les rodalies on els avalots van ser més importants: Sant Andreu del Palomar, Sant Martí de Provençals, Sants i Gràcia. El govern va declarar l’estat de setge i va sufocar les revoltes amb energia. La vila de Gràcia va ésser bombardejada.
Fort creixement del moviment obrer organitzat. Durant el juny té lloc a Barcelona el I Congrés Obrer, dins el marc de la Internacional (AIT), que es decanta cap a postures abstencionistes i àcrates. A primers d’agost es declaren en vaga els obrers de la Maquinista Terrestre i Marítima.
En el periode del 1870 al 1885 es produeix una primera expansió de l’Eixample i, al seu marge, la ràpida urbanització del Poble-Sec. És un periode d’importants inversions en infrastructures i equipaments, com el parc de la Ciutadella, el port, els enllaços ferroviaris, els tramvies o el proveïment d’aigua.
Pel setembre, Amadeu de Saboia és escollit rei d’Espanya per les Corts. El cap de govern Joan Prim és assassinat.
Guerra franco-prussiana (1870-1871). Bismark culmina la unificació d’Alemanya.
Cultura / Ciència
Apareix el primer número de “La Campana de Gràcia”.
Neix Eduard Fontseré i Riba, pioner de la meteorologia a Catalunya.
Població / Societat
Sants compta amb 12.687 habitants
1871
Política / Economia
A París, es proclama de Comuna Revolucionària, que és sufocada i rigorosament reprimida.
Les tribus índies dels Estats Units són agrupades en reserves.
1872
Política / Economia
A primers d’abril, comença a Catalunya la Tercera Guerra Carlina (1872-1875), motivada entre altres raons, per l’oposició del carlisme a les mesures centralistes del govern liberal espanyol. Es produeixen aixecaments carlins a diverses poblacions. El 28 d’agost una partida carlina roman algunes hores a Sant Celoni.
A Barcelona es produeix una manifestació d’estudiants al crit de «Fora quintes !» i «Mori l’exèrcit !». També a diverses poblacions del pla del Llobregat, hi ha aldarulls contra les quintes. A l’Hospitalet els revoltats penetren a l’Ajuntament i cremen les llistes de mobilització.
Cultura / Ciència
El primer diumenge de maig, com cada any se celebren a Barcelona, els Jocs Florals. Aquesta vegada el rei ha concedit 3 medalles, una per cada un dels poetes que han obtingut els premis ordinaris; però cap dels premiats no accepta la condecoració i el consistori retorna les medalles.
Apareix el primer número de l’Esquella de la Torratxa. En surten 4 números solts per suplir «La Campana de Gràcia», fins que a partir de 1879 es comença a publicar amb continuïtat (es publicarà fins el 1939).
Neix l’Ateneu Barcelonès, a partir de la fusió entre l’Ateneu Català i el Casino Mercantil Barcelonès.
Població / Societat
Primera línia de tramvies a Barcelona, que cobreix el recorregut Barcelona-Gràcia.
1873
Política / Economia
Els carlins obtenen diverses victòries a la zona nord de Catalunya. Es crea, a Barcelona, una Junta de Salvació i Defensa de Catalunya, presidida pel capità general .
El dia 11 de febrer és proclamada la I República i abdica Amadeu I de Saboia. El caràcter democràtic i avançat del règim no impedeix que des del moviment obrer amb influència internacionalista no s’accepti com a solució (insurreccions cantonalistes al País Valencià).
Hi ha dos catalans al govern provisional: el president Estanislau Figueres, i el ministre de governació, Francesc Pi i Margall. Al cap d’uns quants dies, amb la designació de Tutau per el ministeri d’hisenda, seran tres els catalans que formaran part del govern de la República. El dia 12, a Barcelona, el poble envaeix l’Ajuntament i la Diputació; es reparteixen armes i es forma una guàrdia composta de paisans.
La Diputació de Barcelona dóna públicament suport a la República democràtica federal i comença a treballar per controlar l’exèrcit a fi d’abolir-lo i estructurar unes milícies catalanes.
Els primers dies de març, s’apodera un agut desassossec del poble de Barcelona. El dia 6 es produexi una forta tensió. Davant el rumor d’haver estat derrotat, a les Corts, el govern provisional, es parla, amb insistència, de proclamar l’Estat Català independent. Han aparegut escamots de paisans armats en els llocs estratègics de la ciutat. L’endemà els delegats de les Diputacions Provincials de Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona acorden proclamar l’Estat Català. Baldomer Lostau serà el cap del govern provisional; Serraclara s’encarregarà de redactar un manifest convocant les Corts catalanes per a mitjans d’abril. El Palau de la Diputació ja s’estén l’acta de la proclamació de l’Estat Català. El ministre Pi i Margall, per telègraf, aconsegueix del federalistes catalans que ajornin la proclamació de l’Estat Català. El dia 11 de març arriba a Barcelona Estanislau Figueres, que assegura que es convocaran eleccions a Corts Constituents de la República i que la federació serà acordat per les Corts.
Durant els mesos d’abril i maig, la premsa madrilenya, gairebé en bloc, ha estat atacant Catalunya. El 7 de juny les Corts Constituents acorden que la República sigui federal, notícia que és rebuda amb molt d’entusiasme a Catalunya. Pi i Margall és elegit president de la República. El 21 de juny Pi i Margall denuncia que el parlament, els republicans unitaris intenten destruir la República. El 18 de juliol dimiteix Pi i Margall com a cap del govern. El substitueix Nicolàs Salmerón.
Es construeix a Barcelona -al Paral·lel- la primera central termoelèctrica espanyola.
Els federals de Cartagena proclamen la independència del seu
cantó.
