1900
Avantpassats
Neix a Arbúcies (La Selva), el 18 de febrer, Fèlix Casals Saurina.
Política / Economia
Aldarulls antigovernamentals en ocasió de la visita d’Eduardo Dato, ministre de Governació, tant a Barcelona com en altres poblacions (A Terrassa és apedregat el tren en el qual viatjava).
Cultura / Ciència
Sigmund Freud publica “La interpretació dels somnis”.
Zeppelin : Primer vol en dirigible.
Població / Societat
Catalunya té 1.966.000 habitants que representen el 10,5% de la població d’Espanya. Barcelona en té 533.000. Sants compta amb 2.767 cases i 28.186 habitants. L’Hospitalet de Llobregat té 4.948 habitants i El Prat de Llobregat en té 2.804. La mitjana anual d’emigrats que entren al Principat -a partir de 1888- és de 4.300, la majoria provenen de València i Aragó.
La fil·loxera arriba a la Segarra, l’Urgell i els Pallars Jussà.
Es funda l’Orfeó de Sants.
Inauguració del metro de París i també dels Segons Jocs Olímpics de l’era moderna.
Primera ascensió en globus feta a Espanya.
1901
Política / Economia
Es constitueix la companyia CROS, S.A., empresa química amb seu a Sants. Va orientar la fabricació cap als productes químics i els adobs, i també a les indústries mecàniques i extractives.
Vaga de tranviaires, de caire revolucionari, a Barcelona.
Creació de la Lliga Regionalista, burgesa i conservadora.
Primer triomf electoral dels catalanistes i republicans.
Comença la celebració de l’Onze de Setembre.
Lerroux, enviat pel govern espanyol, arriba a Catalunya i inicia la formació d’un partit republicà radical anticatalà i enfrontat amb la Lliga. Farà una política demagògica per desarticular els moviments obrer i nacionalista.
Els EUA i Anglaterra acorden la construcció del canal de Panamà.
Cultura / Ciència
Es prohibeix a l’Orfeó Nova Catalunya, dirigit per Enric Morera, que canti “Els Segadors”; aquesta prohibició provoca forts aldarulls.
Francesc Ferrer i Guàrdia funda l’Escola Moderna i la revista “La Huelga General”
Inaugurat el funicular del Tibidabo, a Barcelona, el primer ferrocarril d’aquest tipus que entrava en servei a l’Estat espanyol.
1902
Política / Economia
Del 16 al 22 de gener, vaga general a Barcelona per la reducció de la jornada laboral. El govern declara l’estat de guerra; hi ha topades sagnants entre vaguistes i les forces armades. Són empresonats uns 200 obrers. La vaga fracassa.
Prat de la Riba és empresonat a conseqüència d’un article publict a “La Veu de Catalunya”.
A conseqüència d’haver estat xiulada la bandera espanyola, les autoritats governatives suspenen la festa dels Jocs Florals i practiquen algunes detencions.
Decret del Ministeri d’Instrucció Pública ordenant que el catecisme, als col.legis, sigui ensenyat en castellà;els estudiants protesten i la guàrdia civil penetra a la Universitat i practica algunes detencions.Al cap d’uns dies torna a permetre’s l’ensenyament del catecisme en català.
S’inicia el regnat d’Alfons XIII.
Cultura / Ciència
Comença la construcció de l’Hospital de Sant Pau de Lluís Domènech i Montaner.
Patentat a Alemanya el procés de fabricació dels àcids denominats barbitúrics.
Població / Societat
Inauguració del metro de Berlin.
Mor el doctor Bartomeu Robert i Jacint Verdaguer. L’enterrament dels dos aplega una gran gernació i signifiquen una impressionant manifestació de dol.
1903
Política / Economia
Eleccions municipals: a Barcelona són elegits 18 republicans i 7 de la Lliga.
A Barcelona, vaga general.
Fundació de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i del CADCI, sindicat de dependents del comerç i la indústria, de caire reformista i nacionalista.
El Congrés espanyol aprova la llei del descans dominical.
Independència de Panamà sota el control dels Estats Units.
Cultura / Ciència
Primer vol amb motor, fet pels germans Orville i Wilbur Wright als Estats Units.
1904
Política / Economia
El rei visita Barcelona i en contra dels acords que s’havien pres, un grup de regidors de la Lliga Regionalista el rep a l’Ajuntament de Barcelona i, per boca de Francesc Cambó, exposa alguns aspectes de les reivindicacions nacionals de Catalunya. Aquesta actitud, considerada per molts com un acte d’acatament inadmissible, provoca l’escissió de la Lliga.
Mor el fundador del sionisme: Theodor Herzl, periodista i escriptor jueu d’origen hongarès, va morir a la localitat austríaca d’Edlach a l’edat de 44 anys. Els moviments antisemites desfermats a Europa després de produir-se l’afer Dreyfus a França, van fer veure a Herzl la necessitat de l’existència d’un estat jueue, idea que va plasmar en l’obra “Der Judenstaat” (“L’estat jueu”). En aquest llibre, Herzl exposavala seva concepció del sionisme i proposava la creació d’un estat constituït nomès per jueus, que recuperarien així la dignitat i la seguretat. El seu pla no es va materialitzar fins després de la seva mort, quan els britànics van abandonar Palestina.
Cultura / Ciència
Apareix “En Patufet”, fundat per Aureli Capmany i continuat per Josep Mª Floch i Torres, setmanari infantil de gran tiratge que influí molt poderosament a la catalanització de la joventut.
1905
Avantpassats
Neix a Santa Coloma de Farners (La Selva), Rosa Coma Casalprim (15).
Política / Economia
Victòria republicana en les eleccions de diputats provincials. Per les minories, surt elegit Enric Prat de la Riba
Eleccions a diputats a Corts. A Barcelona, triomfen els republicans; la Lliga obté minories.
Eleccions municipals. A Barcelona, els republicans obtenen 14 actes i la Lliga Regionalista 12.
Una caricatura de Junceda apareguda al setmanari satíric “Cu-cut!” irrita es militars.Un grup de militars de la guarnició de Barcelona, assalta les redaccions dels periòdics “Cu-cut!” i “La Veu de Catalunya”; destrueixen mobles, arxius i maquinària. D’arreu de Catalunya s’aixequen protestes contra aquesta acció. Els militars d’arreu d’Espanya feliciten els de la guarnició de Barcelona. Els diputats i senadors catalans reben amenaces de mort. Decret de suspensió de garantíes constitucionals a Barcelona –suspensió també del diari “La Veu de Catalunya”-, per l’ambient de confrontació entre el catalanisme i l’exèrcit espanyol.
Vaga general a Rússia, que paralitza el país i és l’inici de la primera revolució. Diumenge roig a Sant Petersburg : els soldats disparen contra els obrers i causen més de 500 morts. Motí al cuirassat rus Potemkin, a Sebastopol, la tripulació es lliura a les autoritats romaneses.
Cultura / Ciència
S’inicia la construcció del Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner.
Albert Einstein publica la “Teoria Especial de la Relativitat”.
1906
Avantpassats
Neix a Barcelona, el 18 d’octubre, Teresa Campàs Surell (13).
Neix a Barcelona, el 13 d’octubre, Jacint Carrera Fernàndez (12).
Política / Economia
És promulgada la Llei de Jurisdiccions per a reprimir els delictes contra l’exèrcit i la unitat espanyola. Contra aquesta llei neix Solidaritat Catalana que agrupà a tots els partits catalans excepte el lerrouxista. Celebrà el seu primer acte públic amb un gran miting a la plaça de braus de Girona l’onze de febrer.
Pel març els diputats catalanistes, que s’han retirat de les Corts Espanyoles en senyal de protesta per la Llei de Jurisdiccions, tornen de Madrid; a Barcelona, són rebuts per una multitud entusiasta que els aclama. La guàrdia civil carrega contra els manifestants i són nombrosos els ferits.
Pel maig, unes 300.000 persones desfilen pel Saló de Sant Joan, en homenatge a senadors i diputats catalanistes que s’havien retirat de les Corts Espanyoles.
Entra en vigor un aranzel proteccionista.
El 31 de maig, a Madrid, l’anarquista català Mateu Moral atempta contra la vida del rei Alfons XIII.
Fundació del Partit Laborista Britànic.
Cultura / Ciència
Se celebra a Barcelona, el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Hi ha 3.000 inscrits entre estrangers i representants dels diferents territoris de parla catalana.
Prat de la Riba publica “La Nacionalitat Catalana”.
Presentat davant la comunitat mèdica el primer cas d’un malalt d’Alzheimer.
El professor canadenc Reginald Aubrey Fessedeu fa la primera emissió radiofònica. Els tripulants dels vaixells que navegaven per Terranova van sentir-hi la veu i música de Händel.
El brasiler Santos-Dumont, amb un petit aeroplà de la seva invenció, realitza un vol d’uns 70 metres a menys de 2 metres d’altura.
Població / Societat
Es funda el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC).
El Tribunal Suprem francès anul·la el consell de guerra que va condemnar el capità Alfred Dreyfus i el reintegra a l’exèrcit. Més endavant, serà condecorat amb la Legió d’Honor.
La ciutat de San Francisco és destruïda per un violent terratrèmol.
1907
Política / Economia
Constitució a Barcelona de la Solidaritat Obrera, organització sindical creada amb l’objectiu de coordinar les associacions obreres de Barcelona. Va ser la culminació de l’obrerisme a Catalunya.
Es convoquen eleccions generals. Els partits que integren la Solidaritat Catalana, amb hegemonia de la Lliga Regionalista, van decidir presentar-se en candidatures úniques amb un programa comú «El programa del Tívoli» -programa format per imprecises reivindicacions expressades amb una retòrica plena de tòpics-. Els homes més representatius eren Prat de la Riba i Francesc Cambó. Francesc Cambó és ferit greument en un atemptat provocat per elements incontrolats del lerrouxisme -la candidatura enfrontada a la Solidaritat-. Victòria rotunda de la Solidaritat Catalana en les eleccions a diputats provincials, de les 44 actes de diputat en guanya 41. En les eleccions a senadors, tots els elegits al Principat de Catalunya pertànyen a la Solidaritat Catalana.
Prat de la Riba és elegit president de la Diputació de Bartcelona.
Francesc Macià, coronel del cos d’enginyers, sol.licita el retir de l’exèrcit espanyol; havia fet la seva aparició política catalana en presentar-se com a diputat de la Solidaritat i ser elegit.
Crisi general a Europa.
Cultura / Ciència
Creació de l’Institut d’Estudis Catalans que inaugura la seva primera secció, la històrico-arqueològica. El presideix Pere Bosch i Gimpera.
1908
Política / Economia
El rei Leopold III de Bèlgica deixa el Congo, per testament, al seu país.
Cultura / Ciència
Inauguració del Palau de la Música Catalana.
Creada per l’Institut d’Estudis Catalans, neix la Biblioteca de Catalunya, la qual, al cap de pocs anys comptarà amb nombroses sucursals: una ben organitzada xarxa de biblioteques populars escampada per tot el Principat.
1909
Política / Economia
Esclata la guerra a Melilla. Les tropes espanyoles, dirigides pel general Marina, sofreixen la greu derrota del Barranco del Lobo, fet que va obligar el govern a enviar-hi reforços (Van cridar a files als reservistes).
El 19 de juliol, just quan acabava de començar l’embarcament de tropes a Barcelona, van començar els disturbis de caire antimilitarista en protesta per l’enviament de reclutes i reservistes catalans cap a la guerra del Marroc. El 26 de juliol Solidaritat Obrera va convocar una vaga general. Comença la Setmana Tràgica: L’exèrcit va sortir al carrer i, de manera espontània, va esclatar un moviment insurreccional en què es van assaltar i incendiar esglésies i convents. El poble aixeca barricades i, en les topades amb l’exèrcit, es produeixen centenars de víctimes. Aquest moviment des de Madrid és qualificat de separatista. Cap partit polític no gosa pendre la direcció de la protesta.
La revolta de la Setmana Tràgica va ser finalment esclafada per l’exèrcit, i se’n va fer responsables els cercles anarquistes. La repressió va ser de gran rigor, va afectar la classe obrera i també intel·lectuals d’esquerres. En total van ser més de 2.500 detinguts, diaris prohibits, 59 condemnes a cadena perpètua i 17 penes de mort, 5 de les quals foren executades. Una de elles va ser la del pedagog llibertari, Francesc Ferrer i Guàrdia. Detingut a Alella (Maresme) i acusat injustament i sense proves de ser l’instigador de la revolta, va ser afusellat a Montjuïc. Joan Maragall va assumir la defensa pública dels revoltats en els articles “L’església cremada” i “La ciutat del perdó” (aquest segon no li van publicar). A conseqüència de tots aquests fets, el govern espanyol de Maura-La Cierva es veu obligat a dimitir.
A canvi de compensacions econòmiques, Turquia accepta renunciar als seus drets sobre Bòsnia i Hercegovina.
1910
Política / Economia
Constitució de la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya, de caire anarco-sindicalista, de la qual sorgiria l’any següent la CNT.
La Diputació Provincial de Barcelona, presidida per Enric Prat de la Riba, funda l’Escola Industrial i l’Escola d’Administració Local.
Se celebra a Barcelona la primera gran manifestació feminista de l’Estat espanyol, amb la participació de més de deu mil dones, organitzada per la Societat Progressista Femenina.
Constitució de la Unió Sudafricana, com a estat independent, controlat per la minoria blanca.
Cultura / Ciència
Marie Curie i André Debierne informen l’Acadèmia de Ciències de París sobre el seu preparat de radi en estat metàl·lic.
Població / Societat
Sants compta amb 6.799 cases i 31.601 habitants.
S’inicia a Espanya el costum de menjar 12 grans de raïm la nit de Cap d’Any.
1911
Política / Economia
Prat de la Riba convoca a Barcelona els presidents de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona, i els proposa mancomunar-se.
Obertura a Barcelona d’un congrés sindicalista durant el qual es fundarà la Confederació Nacional del Treball (CNT)
Agitació social a tot Espanya, fruit de la guerra del Marroc, l’afusellament d’Antonio Sánchez i les reivindacions obreres.
Cultura / Ciència
Descobriment del Machu-Picchu: L’aficionat a l’arqueologia i explorador nord-americà Hiram Bingham va descobrir, a 130 quilòmetres de la ciutqat peruana de Cuzco, a la vall del riu Urubamba i a 2.045 m. D’altitud, als Andes, la “llacta” o assentament incaic conegut com a Machu-Picchu. Tot seguit, Bingham va contractar, als Estats Units, una brigada d’arqueòlegs i antropòlegs per excavar en aquell lloc. El govern del Perú, menyspreant el passat incaic del país, va autoritzar l’expedició perquè s’endugués a l’Amèrica del Nord els objectes trobats en els treballs. A finals d’any, es va produir un motí al port de Mollendo com a protesta per aquell espoli.
1912
Política / Economia
El president del consell de ministres espanyol, José Canalejas, és assassinat en un atemptat.
A Espanya, es prohibeix el treball nocturn de les dones.
Establiment del protectorat francès al Marroc.
Els Estats Units ocupen Nicaragua.
Esclata la primera guerra balcànica: Bulgària, Grècia, Sèrbia i Montenegro contra Turquia que finalment és derrotada.
El poble d’Albània es revolta contra la dominació turca.
Població / Societat
Naufragi del transatlàntic Titànic.
El pilot francès Roland Garros fa la primera travessia aèria del Mediterràni, de Tunis a Roma.
1913
Política / Economia
Vaga del ram tèxtil (la vaga de «les sis setmanes») a Barcelona, Igualada, Mataró, Sabadell i Vilanova i La Geltrú que afecta més de 23.000 treballadors.
El Congrés de Diputats de Madrid aprova un projecte de Mancomunitats. Els diputats de les diputacions de Catalunya junt amb els diputats a Corts i senadors pel Principat, es reuneixen a la Diputació de Barcelona per demanar la concessió de la Mancomunitat. En suport d’aquesta reivindicació té lloc a Barcelona una gran manifestació. El 18 de desembre, el govern espanyol autoritza la constitució de mancomunitats provincials.
El parlament espanyol acorda derogar la Llei de Jurisdiccions.
Esclata la segona guerra balcànica. Sèrbia, Grècia, Romania i Turquia contra Bulgària. La guerra s’acaba a la Pau de Bucarest: Grècia i Sèrbia es reparteixen Macedònia.
Cultura / Ciència
Publicació de les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans.
1914
Política / Economia
Triomf de la Lliga Regionalista en les eleccions a diputats a Corts. La Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) que, en virtut del Pacte de Sant Gervasi s’havia coalitzat amb els lerrouxiostes, és derrotada junt amb els seus coalitzats. Com a conseqüència, la Lliga tindrà, durant alguns anys, un clar predomini en la política catalana, mentre l’esquerra quedarà reduïda a la quasi inoperància. A iniciativa del Dr. Martí i Julià, secundat per M. Serra i Moret, la Unió Catalanista, en assemblea general, aprova un programa socialista.
Es constitueix la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) presidida per Prat de la Riba Va ser una fecunda obra de creació d’infraestructures polítiques, culturals, econòmiques i socials a Catalunya, entre d’altres la millora de la xarxa viària i del subministrament d’aigua potable i l’ampliació de la xarxa telefònica, l’Escola Industrial, l’Escola d’Administració Local i moltes d’altres.
L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria a Sarajevo, pel juny, desencadena la Primera Guerra Mundial, que comença el mes d’agost i que s’allargarà fins el 1918. Després que Alemanya declarés la guerra a França, la Gran Bretanya va declarar la guerra a Alemanya. Els països de la Triple Entesa (França, Rússia i Gran Bretanya) juntament amb Sèrbia i Bèlgica, s’enfronten als Imperis Centrals (Alemanya i Àustria-Hungria) i Turquia. El petit estat de Montenegro, l’exèrcit del qual no superava els 30.000 homes, declara la guerra a Àustria. És un moment d’àmplia expansió de l’economia catalana per l’oportunitat que oferia la no bel·ligerància de l’Estat espanyol.
Assassinat a París el polític socialista francès Jean Jaurés.
Egipte es converteix en protectorat del Regne Unit.
Cultura / Ciència
S’electrifica totalment la fàbrica de L’Espanya Industrial, donant per finalitzada l’etapa del vapor.
Un vaixell nord-americà inaugura el canal de Panamà.
Població / Societat
Una epidèmia de tifus provoca la mort de 2.000 barcelonins en 3 mesos.
1915
Política / Economia
La Unió Catalanista, dirigida per Martí i Julià, es converteix en una força d’esquerra (republicana, laica, socialista i internacionalista).
Francesc Macià renuncia a la seva acta de diputat a les Corts espanyoles.
Passen de dos mil els voluntaris catalans que lluiten a la Primera Guerra Mundial per la causa dels aliats integrats a l’exèrcit francès. Els alemanys utilitzen gasos verinosos i inicien la guerra submarina. Itàlia entra en guerra al costat de la Triple Entesa. També ho fan Romania i Portugal. Bulgària entra en guerra al costat dels Imperis Centrals.
Comencen a aparèixer els primers símptomes de l’oposició del moviment obrer internacional a la guerra mundial.
Població / Societat
Sants compta amb 34.436 habitants.
Creació de la Borsa de Barcelona.
1916
Política / Economia
Malestar obrer per l’encariment de la vida i l’estancament dels salaris. Vaga general de 24 hores.
El setmanari “Solidaridad Obrera” esdevé l’òrgan de la CNT de Catalunya.
Francesc Macià es reelegit diputat pel districte de les Borges Blanques. El Dr. Martí i Julià dóna una conferència a la sala d’actes del CADCI. Hi assisteix, entre d’altres, Francesc Macià. Entre el públic predominen els joves.
Triomf electoral de la Lliga Regionalista. Celebra la “Festa de la unitat catalana” banquet que es fa al parc Güell, per celebrar la victòria electoral.
Els diputats catalanistes presenten a les Corts de Madrid una proposició demanant la cooficialitat del català. Tots els partits no catalans hi estan en contra.
Els tancs entren en acció: Durant l’ofensiva aliada contra alemanya al Somme, va aparèixer una nova màquina de guerra. Es tractava d’un vehicle terretre blindat, artillat, capaç de destruir filats, de travessar-los, d’aixafar nius d’ametralladora i de transitar per terrenys difícils i axií obrir pas a la infanteria. Els britànics treballaven en el projecte d’un vehicle blindat des de feia mesos. Per ocultar-lo a l’espionatge enemic, els anglesos van fer creure que les plaques de blindatge es destinaven a dipòsits de petroli; per això els caros van néixer amb el nom de tancs.
Cultura / Ciència
Franz Kafka publica «La metamorfosi».
Se suïcida a Califòrnia, als 40 anys, l’escriptor nord-americà Jack London.
Població / Societat
Barcelona té 617.711 habitants.
És assassinat Rasputin a Sant Petersburg. El crim va ser ordit per la família reial russa.
1917
Política / Economia
Pel juny es constitueixen a Barcelona les Juntes Militars de Defensa. Una vegada més hi són suspeses les garantíes
constitucionals i la censura prèvia governativa.
Els diputats a Corts i senadors per Catalunya, convoquen l’Assemblea de Parlamentaris (d’oposició a la Monarquia); entre els signants de la convocatòria hi ha Francesc Cambó i Francesc Macià. Són reforçades amb més regiments les Juntes Militars de Defensa. L’Assemblea de Parlamentaris es reuneix a Barcelona i el Govern espanyol emparant-se en la força pública, ordena la seva dissolució i talla les comunicacions telefòniques. l’Alcalde de Barcelona dimiteix en solidaritat amb l’Assemblea. També en solidaritat, tot Barcelona s’havia llençat al carrer, totes les botigues i els bars havien tancat les portes. El 23 de juliol un grup de gent dispara contra l’Espanya Industrial. La contestació social fa que la Lliga Regionalista –com a garantia dels seus interessos de classe- finalment doni suport al sistema de la Restauració (participació en els governs de Madrid).
El 2 d’agost mor el president de la Mancomunitat, Prat de la Riba, el seu enterrament constitueix una importat manifestació de dol. Josep Puig i Cadafalch és elegit el seu successor.
Del 13 al 19 d’agost, vaga revolucionària. Hi ha topades sagnants amb la força pública a València, Sabadell i Barcelona, on havent sortit l’exèrcit al carrer, són nombrosos els morts i els ferits. També hi són practicades nombroses detencions.
El 29 de novembre, Puig i Cadafalch és elegit nou president de la Mancomunitat.
L’assalt al Palau de Sant Petersburg marca l’inici de la Revolució d’Octubre a Rússia: Els comunistes dirigits per Lenin, ocupen el poder. Lleó Trotski és elegit president del Soviet de Sant Petersburg.
Declaració de Balfour: el govern britànic es compromet a donar suport a l’assentament del poble jueu a Palestina.
Els EEUU entren a la Guerra Europea i aquest mateix any estableixen l’anomenada «llei seca» que va estar en vigor fins a 1933.
Finlàndia es declara Estat independent.
Cultura / Ciència
Santiago Rusiñol estrena “l’Auca del senyor Esteve”.
Sota la direcció de Pompeu Fabra, l’Institut d’Estudis Catalans publica el Diccionari Ortogràfic, amb qual queda fixada l’actual ortografia catalana.
1918
Política / Economia
Congrés Obrer de Sants on es crea el Sindicat Únic. Se celebra a l’Ateneu Racionalista a l’actual carrer Vallespir -llavors carrer Colom-. Salvador Seguí, el Noi del Sucre, és elegit secretari general de Catalunya de la CNT. Vagues i manifestacions obreres de protesta.
Havent-se demanat als ajuntaments de Catalunya l’opinió sobre la necessitat de l’autonomia de Catalunya, el dia 14 són donats a conèixer els resultats següents: de 1072 ajuntaments que existeixen a Catalunya, n’hi ha hagut 1046, que representen en població el 98,362%, que han respost afirmativament; 26 ajuntaments que representen el 1,638% de la població no han respost. No hi ha hagut cap resposta en contra. Els republicans presenten al parlament espanyol una proposició de llei que concedeix a Catalunya l’autonomia integral. Hi ha diverses manifestacions al centre de Barcelona on es canta la Marsellesa i Els Segadors i hi són repetits els crits de “Visca Catalunya lliure”. En una ocasió Francesc Macià, que comença a ser un punt de referència, és ovacionat i dut a pes de braços fins a la porta del saló de sessions de la Diputació, on es troben reunits el Consell de la Mancomnitat i els parlamentaris catalans. Els dirigeix , entre d’altres, aquestes paraules: ”Amb l’autonomia no n’hi ha prou. Cal que Catalunya estigui representada a la Conferència de Pau. Necessita la independència”.
Agitació anticatalana a Madrid. Gran manifestació de protesta contra les peticions de Catalunya. A les Corts espanyoles es produeix un fort apassionament anticatalà. Els diputats catalans abandonen el Parlament espanyol.
A Espanya, es forma un Govern de concentració presidit per Maura, Cambó n’és ministre de Foment.
Final de la Gran Guerra: L’ofensiva general destinada a aixafar definitivament els exèrcits de les potències centrals, va iniciar-se simultàniament en tres fronts: tropes franceses, britàniques i belgues van passar a l’atac a Flandes, en direcció a Gant. Unitats francobritàniques van prendre per assalt la línia Hindenburg i van marxar cap a Cambrai i Saint-Quentin. Alhora, regiments francesos i nord-americans avançaven a banda i banda del riu Argonne en direcció a Sedan. Finalment els diplomàtics plenipotenciaris de les potències centrals van demanar un armistici. Pau de Brest-Litovsk entre els Imperis Centrals i Rússia. Derrota final dels Imperis Centrals. La firma de l’armistici, que es fa al bosc de Compiegne (França), posa fi a la Primera Guerra Mundial. L’emperador Guillem II abdica després de la derrota d’Alemanya.
Execució del Tsar Nicolau II i de la seva familia. Entre març i novembre es declaren independents Lituània, Letònia (El duc Wilhelm von Urach és coronat rei de Letònia amb el nom de Mindaugas II), Estònia, Hongria, Polònia i els pobles txec, croat i eslovè.
Proclamació de la República d’Hongria.
1919
Avantpassats
Joan Vallès Lluch (8) i Maria Salvà Izquierdo (9) es casen a Barcelona el 28 de juny.
Política / Economia
Vaga a «La Canadenca» que es converteix en vaga general, probablement es tracta del moviment vaguístic més important del segle XX. Augmenta la tensió social i continua l’agitació nacionalista a Catalunya; sovint es produeixen topades violentes entre manifestants que reclamen la independència de Catalunya i les forces armades. Bandes de pistolers, amb la protecció de la policia, provoquen i ataquen els catalanistes, fins a arribar l’assassinat. Martinez Anido, que ha estat nomenat governador militar de Barcelona, arriba a aquesta ciutat. És declarat l’estat de guerra en diverses ocasions.
La federació patronal de Barcelona convoca un locaut que afecta uns 200.000 treballadors, després d’una vaga de la construcció.
A Barcelona hi ha uns 100.000 obrers aturats. Jornada laboral de vuit hores a tot Espanya.
Els ajuntaments de Catalunya, constituïts en assemblea, aproven un nou Estatut de Catalunya per presentar-lo al Parlament espanyol. Aquest nou Estatut havia estat redactat i aprovat pel Consell Permanent de parlamentaris catalans en la qual eren representades totes les tendències i fou aprovat per l’Assemblea de la Mancomunitat el dia 25 de gener.
Gandhi impulsa a l’Índia una campanya de resistència a les autoritats colonials britàniques, les quals duen a terme una matança a Amritsar. El Partir del Congrés de l’Índia aprova el programa de Gandhi de lluita pacífica contra Anglaterra.
Es crea la Societat de Nacions.
Es crea a Moscou la III Internacional d’influència comunista.
Cau la dictadura de Béla Kun, a Hongria, pel seu fracàs econòmic i per la invasió de les tropes romaneses.
Cultura / Ciència
S’inaugura l’Escola d’Enginyers, creada el 1917 per la Mancomunitat.
1920
Política / Economia
Crisi econòmica de la postguerra. Agitació social més intensa que mai.
Aparició del terrorisme al servei d’alguns patrons i creació del «Sindicat Lliure» totalment sotmès a la patronal. Salvador Seguí és víctima d’un atemptat del qual en surt il.lès. El governador civil de Barcelona, Severiano Martínez Anido, dissol la CNT empresona nombrosos líders polítics i sindicalistes, entre ells Lluís Companys, Salvador Seguí i Francesc Layret. La repressió és molt forta. Hi ha moltes topades amb la força pública, en una d’elles en resulta ferit l’arquitecte Antoni Gaudí. Finalment, pistolers del Sindicat Lliure assassinen a Francesc Layret, advocat obrerista i líder republicà nacionalista, quan anava a impedir la deportació de Lluís Companys a Maó.
Les diputacions catalanes traspassen gairebé tots els seus serveis a la Mancomunitat de Catalunya.
La Cambra dels Lords aprova dividir Irlanda en dos territoris. Esclata la guerra a Irlanda. Auxiliars de l’exèrcit britànic disparen en un camp de fultbol de Dublín (Irlanda) i maten 72 espectadors.
El president dels Estats Units, Thomas W. Wilson, inaugura el canal de Panamà, complexa obra d’enginyeria que obre una via de navegació entre els oceans Pacífic i Atlàntic.
Cultura / Ciència
Inaugurada la primera Fira de Barcelona al Palau de Belles Arts del parc dela Ciutadella.
Població / Societat
Sants compta amb 44.476 habitants. Barcelona té 710.335 habitants.
1921
Política / Economia
S’aguditza la crisi econòmica; el 50% de la indústria metal.lúrgica catalana es troba en atur forçós.
Per part de l’autoritat governativa, comença a ser aplicada, d’una manera sistemàtica, la llei de fugues.
A continuació es detallen els atemptats que hi va haver a Catalunya entre 1913 i 1921, agrupats en dos grups en funció de les víctimes: Grup 1 (patrons, directors i policies), grup 2 (obrers)
Grup 1913 1914 1915 1916 1917 1918 1919 1920 1921
1 3 10 — 15 12 14 22 74 86
2 52 58 13 27 16 58 30 127 142
Total
Grup 1 (Patrons, directors i policies) : 236 morts 30%
Grup 2 (Obrers) : 523 morts 70%
—————
759 morts
Assassinat del cap de govern espanyol Eduardo Dato.
Desastre d’Annual en la guerra del Marroc; moren més de 13.000 soldats espanyols. El líder rebel marroquí Abd el-Krim proclama la independència de la República del Rif.
Constitució de l’Estat d’Irlanda. Els comtats de l’Ulster continuen sota la sobirania britànica. Fundació de l’IRA.
Mongòlia Exterior es declara independent i forma un govern popular provisional.
Cultura / Ciència
És fundat el Servei Meteorològic de Catalunya, depenent de l’Institut d’Estudis Catalans.
1922
Política / Economia
El govern destitueix Martinez Anido com a governador militar. La CNT recobra la llibertat de moviments.
Se celebra a Barcelona la “Conferència Nacional Catalana” per tal de tractar de l’autodeterminació de Catalunya. Pelai Vidal Llobatera presideix els actes i hi prenen part i hi assisteixen molts diputats, regidors d’ajuntaments i personalitats destacades, entre ells Francesc Macià. De la “Conferència Nacional Catalana” en neix Acció Catalana, presidida per Jaume Bofill i Mates. Francesc Macià funda Estat Català de caràcter independentista.
Té lloc un pacte entre nacionalistes gallecs, bascos i catalans (Galeuzca).
El conflicte entre la Mancomunitat de Catalunya i el govern espanyol pels drets d’explotació del servei telefònic dóna lloc a l’anomenat “Plet de les xarxes telefòniques catalanes”.
Fundació de la Unió de Rabassaires, sindicat agrari que reivindicava la reforma social del camp català i l’accés a la propietat absoluta de la terra per part dels pagesos arrendataris i parcers.
Marxa feixista sobre Roma: Benito Mussolini, nou primer ministre, rep plens poders del Parlament italià.
Creació de l’URSS.
Cultura / Ciència
La Mancomunitat de Catalunya, en la seva línia de foment de la recerca i de l’ensenyament tècnic, crea el Laboratori General d’Assaigs i Condicionaments, el Laboratori de Psicologia Experimental i l’Escola Local d’Indústries de Teixits de Punt, de Canet de Mar.
Creació de la Unió Jurídica de Catalunya, entitat defensora del dret civil català i de l’ús de la llengua catalana per part de l’estament judicial.
Naixement de l’escriptor valencià Joan Fuster, un dels principals formuladors de la consciència unitària dels Països Catalans.
El britànic Howard Carter descobreix, a la vall dels Reis, la tomba del faraó egipci Tutankamon, on també hi va ser trobat un tresor de gran valor.
Població / Societat
Inici de les obres del ferrocarril metropolità de Barcelona.
El FC Barcelona inaugura el camp de Les Corts.
1923
Política / Economia
Assassinat de Salvador Seguí el Noi del Sucre, principal líder de la CNT, això produeix una gran tensió a Barcelona. Manifestacions, vagues i topades amb la força pública.
Fundació de la Unió Socialista de Catalunya, sorgida per la incomprensió del fet català per part del PSOE.
Cop d’estat de Primo de Rivera. Fi dels sistema polític de la Restauració, substituït per una dictadura militar conservadora. S’inicia la repressió contra la llengua, la bandera i les institucions catalanes.Per Reial decret, són destituïts tots els ajuntaments elegits i, en el seu lloc, se’n designen de fidels al dictador. Fa això mateix amb les diputacions, i deixa sense contingut la Mancomunitat de Catalunya. Per ordre governativa, són clausurades nombroses entitats culturals de Catalunya i queden fora de la llei tota mena de partits i agrupacions catalanistes. S’estableix una rigorosa censura de premsa i un crescut nombre de persones, acusades de separatisme, són empresonades. Aquest cop d’estat compta amb el beneplàcit de la Lliga Regionalista i la passivitat del PSOE. L’endemà la CNT declara vaga general, però la UGT no la secunda. El PSOE i la UGT declaren que no s’oposaran a la dictadura de Primo de Rivera.
A Barcelona, l’onze de setembre, desfilen milers de persones davant l’estàtua de Rafael Casanova. Hi ha crits de “Visca Catalunya” i es produeixen topades sagnants entre els manifestants i la força pública. Decret prohibint la bandera catalana i l’ús de la llengua catalana en els actes oficials. Un reial decret prohibeix el separatisme a l’Estat espanyol.
Estada a Barcelona dels reis d’Espanya i del cap del Directori Militar, general primo de Rivera. Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, els rendeix acatament assistint a actes oficials en honor dels visitants. Carrasco i Formiguera, dirigent d’Acció Catalana, és empresonat i portat a la presó de Burgos.
Fracassa a Munic (Alemanya) la temptativa de cop d’estat organitzat per Adolf Hitler i el general Erich Ludendorff.
Constitució de l’URSS: La primera Constitució de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques va entrar en vigor el 1923. L’òrgan suprem de l’Estat era el Congrés dels Soviets, d’entre els quals s’elegia un comitè executiu que, al seu torn, nomenava un president. Aquest càrrec l’ocupava aleshores Lenin. l’URSS quedava estructurada com un estat federal format per diverses repúbliques, si bé consagrava el predomini de Rússia sobre el conjunt de pobles que componien l’imperi tsarista, i deixava les repúbliques buides de competències pel que feia a la planificació de la seva economia i la defensa del seu territori.
1924
Política / Economia
Des de la implantació de la dictadura, nombroses persones han estat empresonades per les seves idees catalanistes. Entre d’altres són empresonats Joan Casanovas i Lluís Companys. La CNT és declarada il.legal i els seus dirigents detinguts. El moviment obrer i catalanista és perseguit. La UGT i el PSOE s’acomoden a la nova situació.
La Mancomunitat és obligada a adaptar-se a les orientacions de la dictadura.
Mor de Lenin que és succeït per Stalin.
Cultura / Ciència
Mor Àngel Guimerà. Al seu enterrament hi assisteixen unes 50.000 persones que amb aquest acte exterioritzen el fervor catalanista.
Població / Societat
És fundada Ràdio Barcelona.
1925
Avantpassats
Es casen a Barcelona Jacint Carrera Fernàndez (12) i Teresa Campàs Surell (13).
Política / Economia
Supressió definitiva de la Mancomunitat de Catalunya després de dos anys d’haver estat desvirtuada.
L’organització clandestina Estat Català, llança l’emprèstit Pau Claris per obtenir diners per l’exèrcit català. En una de les cares de les làmines de l’emprèstit es llegeix: “Emprèstit de Catalunya – Estat Català – 1.000 ptes, emissió 23 d’abril de 1925 – Títol nº ——– – 1.000 ptes. – Per govern Provisional de Catalunya: Francesc Macià” A l’altra cara hi diu: “ Per la llibertat de Catalunya – Per la cultura dels catalans – Per la riquesa catalana – Per la pau social – Pel millorament i dignificació del proletariat”.
La policia frustra l’atemptat de Garraf contra Alfons XIII organitzat per “Bandera Negra” (suborganització d’Estat Català).
Durant tot l’any es produeixen diversos judicis i consells de guerra contra ciutadans catalans per ofenses a la bandera espanyola.
Francesc Macià va a Moscou per demanar ajuda per a proclamar la República catalana.
Per considerar que en un sermó pronunciat a Sant Celoni, el jesuïta pare Ramon Mª Bolós, ha injuriat l’exèrcit espanyol, és detingut per la Guàrdia Civil i posat a disposició de l’autoritat militar i posteriorment empresonat.
Final de la Guerra del Marroc.
Adolf Hitler publica «Mein Kampf».
Població / Societat
Tancament per sis mesos del camp del F.C. Barcelona per haver xiulat l’himne espanyol.
1926
Avantpassats
Neix a Barcelona el 6 de gener, Montserrat Clotet Esclusa (5).
Política / Economia
Francesc Macià organitza una invasió a Catalunya per Prats de Molló amb 600 homes armats. Aquesta temptativa fracassa però serveix per fer conèixer internacionalment el tema català.
Fracassa una conspiració militar contra la dictadura (Sanjuanada) a Tarragona i Barcelona.
El general Domènec Batet és detingut.
Per ordre governativa és destituïda la Junta del Col.legi d’Advocats, acusada de negar-se a publicar en castellà la llista d’advocats. Els membres de la Junta són empresonats i posteriorment exiliats.
Es publica un Reial Decret que estableix les sancions que seran imposades als que es resisteixin a parlar en castellà.
Alemanya és admesa per unanimitat a la Societat de Nacions.
Intervenció nord-americana a Nicaragua.
Cultura / Ciència
Dalí exposa per primera vegada a París.
Franz Kafka publica «El procés».
El britànic Bernard Shaw obté el premi Nobel de Literatura.
Població / Societat
Arriba a Sants la línea de metro transversal, per a la construcció de la qual havien arribat grans contingents d’immigrants procedents, principalment, de Múrcia.
1927
Avantpassats
Mor el 17 de novembre, Anna Eroles Bonet (51).
Neix a Barcelona el 14 d’octubre, Ramon Vallès Salvà (4).
Neix a Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) el 6 de gener, Josep Mª Carrera Campàs (6).
Política / Economia
Es funda, a València, la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Els anarquistes Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti són executats a Boston.
1928
Política / Economia
Se celebra a l’Havana (Cuba) l’Assemblea Constituent del Separatisme Català.
Cultura / Ciència
El mege i bacteriòleg britànic Alexander Fleming descobreix una substància anomenada penicil·lina, de gran poder de difusió i que inhibeix els estreptococs.
Walt Disney estrena “Steam Boat Willie”, primer film de dibuixos animats sonor, amb Mickey Mouse com a protagonista.
1929
Avantpassats
Es casen a Santa Fe del Montseny (Vallès Oriental) el 16 de gener, Fèlix Casals Saurina (14) i Rosa Coma Casalprim (15).
Política / Economia
Greu crisi econòmica a tot el món capitalista. Pànic i baixada espectacular de valors -crac borsari- a Nova York (dijous negre) que provoca l’inici d’una etapa de depressió econòmica mundial.
Trotski és expulsat de l’URSS i deportat a Turquia.
Població / Societat
Exposició Universal de Barcelona.
Els acords de Laterà, entre Itàlia i el Papa , tenen com a resultat la creació de la Ciutat del Vaticà com a Estat sobirà.
1930
Avantpassats
Neix a Sant Fe del Montseny (Vallès Oriental), l’1 de gener, Leocàdia Casals Coma (7).
Política / Economia
Pel setembre, Francesc Macià retorna a Catalunya des de l’exili, però és expulsat per les autoritats.
Pel novembre, fundació del Bloc Obrer i Camperol de caire marxista, amb Joaquím Maurín com a secretari general.
Amb la dimissió de Primo de Rivera s’acaba la dictadura. El segueix el govern del general Dàmaso Berenguer que amb la Monarquia de la Restauració intenta tornar a la situació parlamentària de 1923, però fracassa. Es restableix la llibertat de premsa i associació.
Pacte de Sant Sebastià entre els republicans i socialistes espanyols i el catalanisme d’esquerra.
Afusellaments dels capitans Galán i García Hernández, per la sublevació republicana de Jaca (Osca).
El dirigent polític indú Mahatma Gandhi, que impulsa una campanya de desobediència civil a l’Índia, és detingut per les autoritats colonials britàniques.
Població / Societat
Sants compta amb 4.226 cases i 70.314 habitants.
A Barcelona, més d’un 30% d’homes
i un 40% de dones no saben llegir ni escriure.
