1931
Política / Economia
Fundació de l’Esquerra Republicana de Catalunya amb Francesc Macià(Estat Català) i Lluís Companys i Lluhí i Vallescà (Grup del setmanari L’Opinió) al capdavant. L’assemblea fundacional té lloc al carrer Cros, número 5 de Sants. Per l’abril, se celebren eleccions municipals. Triomf electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya. Proclamació de la República arreu d’Espanya. A Barcelona, Francesc Macià proclama de República Catalana dins la Federació Ibèrica. Tres dies més tard i després de negociacions amb els espanyols, es converteix en la Generalitat de Catalunya.
Al juny es redacta el projecte d’Estatut d’Autonomia (anomenat Estatut de Núria), de caràcter federalista. Després és aprovat en referèndum, abans de portar-lo al Parlament espanyol.
Pel novembre, fundació de la Unió Democràtica de Catalunya.
Dins la CNT esclata un greu enfrontament entre els partidaris de la línea sindical i els faistes o anarquistes radicals, defensors de la línea insurreccional. Els primers, entre els quals es troben Àngel Pestaña i Joan Peiró, van impulsar el manifest dels Trenta. S’acabaren imposant les tesis dels anarquistes més radicals (FAI) entre els quals estaven B. Durruti i J. Garcia Oliver.
Pel desembre, promulgació de la constitució republicana. Niceto Alcalà Zamora, president de la República Espanyola.
Les Corts espanyoles estableixen el divorci per mutu dissentiment o a petició de les parts.
L’exèrcit japonès ocupa Manxúria sense cap mena d’opsició per part de Chiang Kai Chek.
Població / Societat
S’inaugura a Nova York l’Empire State Building, el gratacels més alt del món.
Comencen a arribar a Europa les conseqüències del crac financer de 1929: la caiguda de les compres nord-americanes hi provoca l’estancament de la producció industrial.
1932
Política / Economia
Per l’agost, pronunciament militat del general Sanjurjo (La Sanjurjada) contra els projectes d’Estatut de Catalunya i de reforma agrària.
S’inicia a les Corts espanyoles la discussió de l’Estatut d’Autonomia, que finalment s’aprovarà pel setembre per 314 vots a favor i 24 en contra amb importants modificacions restrictives.
Comença a Viena la Conferència Mundial de la Pau amb 14 països.
Cultura / Ciència
Publicació del “Diccionari General de la Llengua Catalana” de Pompeu Fabra
1933
Política / Economia
Mor Francesc Macià. Lluís Companys el succeeix en el càrrec.
Les dones espanyoles voten per primera vegada en unes eleccions legislatives. Victòria electoral de la CEDA. Nou govern a Espanya presidit per Alejandro Lerroux.
Pel gener Adolf Hitler és canceller d’Alemanya. Pel maig el Reichstag li concedeix plens poders amb la qual cosa es consolida el règim nazi. Tan és així que pel juliol el Partit Nacional-Socialista esdevé partit únic. Per l’octubre l’Alemanya nazi es retira de la Societat de Nacions i de la Conferència Internacional sobre el Desarmament. Els jueus queden exclosos de la funció pública a Alemanya. El govern del Reich promulga una llei d’esterilització per millorar la raça alemanya.
Els EUA reconeixen oficialment l’URSS. Abolició als EUA de la llei seca, que prohibia el consum i venda de begudes alcohòliques. La llei va estar en vigor durant 13 anys i va comportar un notable augment de la delinqüència.
1934
Política / Economia
S’inicia el conflicte amb el govern central sobre la Llei de Contractes de Conreu.
Per l’octubre, per l’entrada al govern central de tres ministres de la CEDA, es provoca una reacció de les esquerres, especialment a Astúries, on té lloc una insurrecció obrera. A Catalunya tenen lloc els fets del Sis d’Octubre, el president Lluís Companys declara la independència. Suspensió de l’Estatut d’Autonomia. Jaume Compte, cap del Partit Català Proletari, mor defensant el CADCI.
La nit dels ganivets llargs: Tropes de l’exèrcit alemany i de les SS van assaltar, per ordre de Hitler, el quarter general de les poderoses SA (forces paramilitars del partit nazi) a Bad Wiessee. Va ser arrestat, amb tots els dirigents de l’organització, el comandant en cap de les SA, Ernst Röhm, que en aquell moment presidia una reunió. Alhora, van ser detinguts l’exdirigent nazi Gregor Strasser i l’excanceller, general Von Schleicher. Röhm, Strasser i Von Schleicher serien assassinats per la Gestapo, acusats per Hitler de conspirar per un cop d’estat, si bé els observadors van intuir que es tractava d’una maniobra del Führer per acaparar tot el poder. Heinrich Himmler, cap de les SS i la Gestapo bavaresa, assumeix el comandament dels camps de concentració del Reich.
La Unió Soviètica ingressa a la Societat de Nacions. Assassinat el primer secretari del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Serguei Mironòvitx Kirov.
El líder nacionalista nicaragüenc Augusto Sandino és assassinat pels homes d’Anastasio Somoza.
Cultura / Ciència
Primera demostració de televisió a Barcelona.
1935
Política / Economia
El Tribunal de Garanties Constitucionals condemna Lluís Companys i els membres del govern català a 30 anys de presó. Suspensió indefinida de l’Estatut de Catalunya.
Fundació del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), dirigit per Andreu Nin i Joaquim Maurin.
Les lleis de Nuremberg converteixen els jueus en ciutadans de segona categoria a l’Alemanya d’Adolf Hitler. Pel setembre, comença la persecució dels jueus a Alemanya.
Acaba la «llarga marxa» de Mao Zedong després de recórrer 12.000 quilòmetres amb l’Exèrcit Popular Xinès.
Població / Societat
S’inaugura el metro de Moscou.
1936
Política / Economia
Pel Febrer, victòria del Front d’Esquerres -pacte electoral dels partits i grups marxistes, anarquistes i burgesos d’esquerra- Es retorna a la legalitat anterior a 1935, torna la vigència de l’Estatut, Lluís Companys és alliberat junt amb els membres del seu govern.
El 13 de juliol és assassinat a Madrid el diputat José Calvo Sotelo, preludi de la Guerra Civil espanyola. Calvo Sotelo havia evolucionat cap a actituds radicalment antidemocràtiques i havia organitzat el Bloque Nacional, partit de caràcter feixista. Des del Parlament havia estat encoratjant la intervenció militar.
El 18 de juliol s’aixequen en armes grups de l’exèrcit i d’ideologia conservadora. A Catalunya s’ensorra l’alçament gràcies a les forces que es mantenen fidels a la República i principalment a la lluita activa de la gent. Els militants obrers decreten la vaga general i obtenen armes; a Catalunya la CNT/FAI dirigeix el moviment revolucionari. Es crea el Comitè Central de les Milícies Antifeixistes de Catalunya.
Pel Setembre, dissolució del Comitè Central de les Milícies Antifeixistes de Catalunya i entrada dels anarquistes al Govern de la Generalitat.
Per l’Octubre, signat a Barcelona el Decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat, amb la rúbrica de totes les organitzacions polítiques i sindicals que donaven suport al govern de la Generalitat de Catalunya.
S’embarquen a Cartagena, amb destinació a l’URSS, 515 tones d’or del Banc d’Espanya. Al Novembre Hitler i Mussolini reconeixen el govern de Franco i ajuden els militars revoltats.
Pel juliol, fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Lleó Trotski és admès a Mèxic com a refugiat, després d’un pelegrinatge de nou anys per diversos països.
A Nicaragua, Anastasio Somoza ocupa el poder i instaura un règim dictatorial.
1937
Política / Economia
Fets de Maig : la Generalitat va intentar recuperar el control de la telefònica de Barcelona, ocupada per la CNT/FAI, la qual s’hi va oposar amb energia i va declarar la vaga general. La ciutat es va omplir de barricades i els enfrontaments van ser molt violents, amb més de cinc-cents morts.
Intervenció del Govern republicà espanyol a Catalunya.
Itàlia abandona la Societat de Nacions.
1938
Política / Economia
Entre el juliol i el novembre es produeix la batalla de l’Ebre que acaba amb la derrota final de les tropes republicanes. Pel desembre s’inicia la batalla de Catalunya : comença l’ocupació franquista del Principat. Mentrestant el govern espanyol feixista anul·la la llei de divorci de la República i anul·la per decret l’Estatut de Catalunya.
Pel març, annexió d’Àustria al III Reich. Pel maig, Alemanya i Itàlia estableixen una aliança militar, el Pacte d’Acer. Pel novembre, té lloc a Alemanya una detenció massiva de jueus, que són internats en camps de concentració. La nit dels vidres trencats: A Alemanya, les SS i les SA van dur a terme una gran batuda de jueus en què més de 35.000 van ser detinguts. Aquest nou i violent pogrom va tenir lloc inmediatament després que Hitler encoratgés la repressió en un discurs furibundament antisemita. El mateix partit Nacionalsocialista va emetre un informe amb el balanç de l’acció: 91 persones assassinades, 29 comerços propietat de jueus incendiats i 7.500 destrossats, 101 sinagogues arrasades i 171 domicilis particulars destruïts. La notícia de l’assassinat de l’ambaixador alemany a París a mans d’un jove jueu avia revifat encara més la ja poderosa flama antisemita. El govern feixista d’Itàlia acorda que els jueus abandonin el país en un termini màxim de 6 mesos.
Cultura / Ciència
Otto Hahn, de l’Institut Kaiser Wilhem de Berlín, i el seu equip aconsegueixen la primera fissió nuclear de la història.
Població / Societat
L’emissió per ràdio de «La guerra dels mons» per Orson
Wells, causa pànic en diverses ciutats dels Estats Units.
