70 milions d’anys
Fa 70 milions d’anys, després de la desaparició dels dinosaures apareixen els primers simis, petits animals que descendeixen d’insectívors.
35 milions d’anys
Però no és fins fa 35 milions d’anys quan apareixen els primers veritables avantpassats comuns a l’home i als grans simis, els primats superiors.
15 milions d’anys
I és fa 15 milions d’anys quan apareix el kenyapitec, el que es creu que és el nostre avantpassat comú. És un simi gran, que es posa dret de tant en tant, té un cervell més gros que el del seus avantpassats i fa molt temps que no té cua. Habita indistintament a la sabana i al bosc, on es belluga penjant-se de les branques, i segurament viu en societat.
6 milions d’anys
Fa 6 milions d’anys, aquest simi viu a l’Àfrica. Es produeix un important canvi climàtic a la terra (per exemple el Mediterrani es desseca). A l’Àfrica desapareix part de la selva, alguns primats que fins llavors han viscut als arbres s’arrisquen a baixar a terra i a provar una altra forma de locomoció revolucionària: la bípeda.
La demanda per l’habitatge i per l’aliment ha augmentat brutalment perquè hi havia massa pocs arbres per tants primats, per tant el futur estava a terra.
3 milions d’anys
Un dels fòssils més estudiats és el de l’esquelet de Lucy, de fa 3 milions d’anys. Lucy era bípeda (tot i que no deixa d’enfilar-se als arbres), viu en societat i és vegetariana: menja fruits i tubercles, però probablement Lucy no és una avantpassada nostra, sinó més aviat una branca derivada. La postura dreta de l’individu prehumà allibera el cap i permet alhora l’engrandiment de la caixa cranial, i per tant augmenten les seves aptituds, a més a més al mantenir-se dret, l’australopitec fa servir millor les mans i pot perfeccionar les eines, encara que la seva comunicació és amb gestos, signes o sons modulats.
2,5 milions d’anys
I fa 2,5 milions d’anys apareix l’home, que cohabitarà 1 o 2 milions d’anys amb els australopitecs, fins que aquests desapareixen pels mecanismes clàssics de la selecció natural. L’home és un individu més gran, més dret, menys grimpador que els prehumans, dotat d’un encèfal més desenvolupat, i a més a més són omnívors a diferència dels australopitecs. Una altra característica dels homes de l’època és que el seu llenguatge ja és força elaborat.
1,5 milions d’anys
Època anomenada Aixeliana: comença el treball de fer eines en cadena i les eines passen a ser béns que es guarden, s’intercanvien o es deixen en herència. Són instruments molt versàtils que permeten des de tallar la fusta fins a descarnar un animal o raspar una pell. La revolució que els instruments aixelians provoquen en les societats d’aquella època és comparable a la revolució de l’ordinador en les societats modernes
Comencen a viure en cabanes
Entre 400.000 i 350.000 anys
La humanitat passa la frontera de la complexitat. En aquestes dates apareixen simultàniament les característiques que ens defineixen com a humans, no des del punt de vista biològic, si no cultural: el domini del foc, la creació de l’art, l’acumulació de cadàvers, l’aparició del llenguatge, ornaments en el vestir, producció de llances per caçar grans mamífers.
